Setge de Gènova

Infotaula de conflicte militarSaqueig de Gènova
Guerra catalanogenovesa Modifica el valor a Wikidata
Setge de Gènova (Mediterrani central)
Setge de Gènova
Setge de Gènova
Setge de Gènova
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data1331
Coordenades44° 24′ 39″ N, 8° 55′ 56″ E / 44.410833°N,8.932222°E / 44.410833; 8.932222
EscenariGuerra catalanogenovesa
LlocGènova
ResultatSaqueig de l'entorn de Gènova
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó República de Gènova República de Gènova
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Guillem de Cervelló

El Setge de Gènova de 1331 fou un dels episodis de la Guerra catalanogenovesa.

Antecedents

La conquesta aragonesa de Sardenya per Jaume el Just en el 1323 convertí l'antiga rivalitat comercial entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova en guerra oberta, i els consellers de Barcelona preposaren a Alfons el Benigne l'organització d'una armada contra els genovesos.[1]

Guillem de Cervelló i de Banyeres comandà una armada en 1331, amb Galceran Marquet i Bernat Sespujades com a sotsalmiralls,[2] que va atacar Mònaco i Mentone, defensats per Antonio Grimaldi[3] i va assetjar Savona.

El setge

Guillem de Cervelló després de saquejar la riviera, l'estol va bloquejar el port de Gènova i va enviar un missatger al senat, demanant el rescabalament dels greuges o oferint batalla, que no van ser acceptats, i la flota va saquejar l'entorn de la ciutat.[4]

Conseqüències

Després de Gènova, l'estol es va retirar a Sardenya,[4] mentre Antonio Grimaldi armava un estol per defensar les seves costes.[3]

Davant de l'escalada de les hostilitats, Joan XXII va intentar sense èxit aconseguir la pau entre els contendents,[5] i en 1332 els almiralls de la flota foren el veguer de Barcelona Pere de Santcliment en primavera, i Francesc de Finestres i Arnau Oliver en hivern.[6]

Referències

  1. ↑ Mutgé Vives, 1996, p. 629.
  2. ↑ de Montpalau i de Surís, Antoni de Capmany. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (en castellà). Real Junta y Consulado de Comercio, 1779, p. 141. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Pemberton, H. The History of Monaco, Past and Present (en anglès). Tinsley brothers, 1867, p. 36. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Llobet i Vall-llosera, Josep Antoni. Cataluña antigua y Cataluña moderna (en castellà). Imprenta de Jaime Jepús Roviralta, 1836, p. 100-101. 
  5. ↑ Mutgé Vives, 2004, p. 75.
  6. ↑ Mutgé Vives, 2004, p. 74.

Bibliografia

  • Mutgé Vives, Josefa. «La contribució de les ciutats de Tortosa i de Girona a l'armada contra els genovesos durant el regnat d'Alfons el Benigne (1333)». A: La Corona d'Aragona en Italia (sec. XIII a XVIII). vol.3. Carlo Delfino, 1996. 
  • Mutgé Vives, Josefa. Política, urbanismo y vida ciudadana en la Barcelona del siglo XIV. Editorial CSIC, 2004. ISBN 8400082184.