Sant Iscle i Santa Victòria de Surp

Imatge
Sant Iscle i Santa Victòria de Surp
DadesTipusEsglésia Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a WikidataAltitud1.035 m Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaRialb (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióSurp
Map
 42° 27′ 10″ N, 1° 07′ 38″ E / 42.452716°N,1.127142°E / 42.452716; 1.127142
Bé cultural d'interès localData22 març 2002Id. IPAC21760 Modifica el valor a Wikidata ActivitatCategoriaParroquial, agrupada a la Mare de Déu de Valldeflors de RialbDiòcesiUrgell, arxiprestat del Pallars SobiràFestivitatSant Iscle i Santa Victòria

Sant Iscle i Santa Victòria de Surp és l'església parroquial romànica del poble de Surp, en el terme municipal de Rialb, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme del mateix nom.

Està situada fora del nucli de població de Surp, a uns 70 metres al sud-est. Té al costat sud-oest el cementiri de Surp.

Arquitectura

Construïda a cavall dels segles XI i xii amb carreus ben treballats disposats en filades regulars, s'hi van afegir posteriorment la sagristia i les capelles laterals. Originàriament constava d'una sola nau coberta amb una estructura de fusta. A llevant està capçada per un absis semicircular amb una finestra de doble esqueixada al centre i una de lateral d'una sola esqueixada. La decoració exterior presenta fris llombard de dobles arcuacions entre lesenes.

Al costat nord s'hi alça un campanar de torre quadrat de dos pisos delimitats per arcuacions llombardes i amb finestres molt modificades. La porta d'accés actual es va obrir en època tardana. L'original, d'arc de mig punt s'aprecia des de l'interior.

Les pintures murals del seu interior, parcialment atribuïdes al Mestre del Judici Final, es conserven repartides entre el Museu Diocesà d'Urgell, el MNAC, i el Toledo Museum of Art a Ohio (EUA).

Història

El primer esment del lloc de Surp és de l'any 1102 quan l'abat Ponç de Gerri cedia una vinya a Isarn de Caregue a canvi de la meitat del fruit i del delme. Vers el 1112, en el testament de la comtessa Eslonça apareix una donació a favor del monestir de Gerri en la qual s'esmenta un home procedent de Surp.[1]

L'església parroquial de Sant Iscle fou visitada pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona els anys 1314 i 1315 i era integrada al deganat de Montenartró, mentre que en la visita pastoral del 1575 pertanyia a l'oficialitat de Sort. Actualment depèn de la parròquia de Rialb.[1]

A l'interior hi havien pintures murals que, datables a finals del segle xii, es troben actualment al MNAC.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Sant Iscle i Santa Victòria de Surp». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 setembre 2017].

Bibliografia

  • Adell i Gisbert, Joan-Albert; Cases i Loscos, Maria-Lluïsa; López i Gutiérrez, Dídac. «Sant Iscle i Santa Victòria de Surp». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7. 
  • Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Rialb de Noguera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Pladevall, Antoni. Guies Catalunya romànica comarcals. Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 84-7306-609-X.