Saadi al-Munla

Infotaula de personaSaadi al-Munla

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) سعدي المنلا Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 novembre 1890 Modifica el valor a Wikidata
Trípoli (Líban) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 desembre 1975 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Primer ministre del Líban
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat, polític Modifica el valor a Wikidata

Saadi al-Munla (àrab: سعدي المنلا, Saʿdī al-Munlā) (Trípoli, 4 de novembre de 1890 – 12 de desembre de 1975) va ser un polític libanès que fou primer ministre del Líban. També va exercir com a ministre de justícia[1] i d'economia.

Biografia

Al-Munla era membre d'una família sunnita establerta a Trípoli del Líban.[2] Va estudiar a Istanbul,[3] on va obtenir una llicenciatura en dret.[2]

Carrera i activitats

Al-Munla va treballar com a advocat. A continuació, es va convertir en un membre del Parlament Libanès[2] sent diputat per Trípoli. El 1943 va ser el diputat que amb llapis vermell va dibuixar la bandera nacional libanesa, mentre que el cedre, a manca de llapis verd, es va dibuixar en negre[4]

Era ministre de Justícia en el gabinet de Sami al-Sulh (1945-1946). El 18 de maig Sami al-Sulh va anunciar que es sotmetria a una moció de confiança, però poc abans de la reunió del Parlament tres dels seus ministres, Saadi al-Munla, Jamil Talhouk i Ahmed Assad, membres fins aleshores del Partit o Moviment de la Independència, van dimitir; el primer ministre va fer públic el programa que volia presentar (retirada de les tropes franceses i transferència dels serveis sota control francès) i va dimitir[5]

Saadi al-Munla fou cridat llavors per ser primer ministre del Líban l'any 1946.[6] Les principals personalitat dels país com Camille Chamoun, Habib Abi Chahia o Hamid Frangieh van renunciar per un o altre motiu durant les converses dels tres primers dies, però va poder formar govern que només es podia sostenir aprofitant les rivalitats entre grups i sense ministres competents en l'administració.[5] Va obtenir 36 vots a favor, 5 en contra i una abstenció.[5][7]

Va dimitir el 7 de desembre de 1946 [8] i al cap d'una setmana es va formar el nou govern; el seu mandat va durar legalment del 22 de maig al 14 de desembre de 1946, sota la Presidència de Bishara al-Khoury.[2][9][10] Durant aquest període també va exercir com a ministre d'economia.[9] Va ser un protegit del clan dels Karami o Karame.[11]

Referències

  1. ↑ Who's who in Lebanon, per Charles G. Gedeon i Gabriel M. Bustros
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 R. Hrair Dekmejian, Patterns of Political Leadership: Egypt, Israel, Lebanon, 1975, SUNY Press, ISBN 978-0-87395-291-0
  3. ↑ Le français au Liban: essai socio-linguistique, per Abdallah Naaman, Editions Naaman, 1979
  4. ↑ Histoire du Liban: des origines au XXe siècle, per Boutros Dib, 2006
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 British documents on foreign affairs: reports and papers from the Foreign Office confidential print. From 1946 through 1950. Near and Middle East 1946. Eastern affairs, April 1946-December 1946, Malcolm Yapp, Paul Preston, Michael Partridge, University Publications of America, 1999
  6. ↑ «Political leaders of Lebanon». Arxivat de l'original el 2003-06-08. [Consulta: 25 juliol 2016].
  7. ↑ La font de la nota 5 dona el nom de dos ministres; el tercer, Talhouk, s'esmenta a The precarious republic: political modernization in Lebanon, per Michael C. Hudson, Leonard Binder, Harvard University. Center for International Affairs, Westview Press, 1985
  8. ↑ The Middle East Journal, Middle East Institute, 1947
  9. ↑ 9,0 9,1 «About Us, Ministry of Economy». Arxivat de l'original el 2013-02-21. [Consulta: 25 juliol 2016].
  10. ↑ Mandat-Chef du gouvernement - Liban, Perspective Monde
  11. ↑ «William Harris, Lebanon: A History, 600-2011, Oxford University Press, New York, 2011». Arxivat de l'original el 2016-08-25. [Consulta: 25 juliol 2016].