Ricardo Becerro de Bengoa
Biografia | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 7 febrer 1845 Vitòria | ||||||||||||||||
Mort | 1r febrer 1902 (56 anys) Madrid | ||||||||||||||||
Sepultura | Sacramental de San Lorenzo y San José | ||||||||||||||||
Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||||
14 d'abril de 1886 – 1 de juliol de 1895 | |||||||||||||||||
← Sebastián de Abreu Cerain Enrique Ortiz de Zárate y Vázquez Queipo → | |||||||||||||||||
2 d'abril de 1898 – 16 de març de 1899 | |||||||||||||||||
← Enrique Ortiz de Zárate y Vázquez Queipo José de Echanove y Martínez de Aragón → | |||||||||||||||||
Circumscripció | Vitòria | ||||||||||||||||
Senador per Àlaba | |||||||||||||||||
2 de juny de 1901 – 1 de febrer de 1902 | |||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||
Formació | Universitat de Valladolid Universitat Central | ||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||
Ocupació | polític, dibuixant, periodista d'opinió, periodista, professor | ||||||||||||||||
Ocupador | Institut San Isidro de Madrid | ||||||||||||||||
Partit | Partit Republicà Progressista | ||||||||||||||||
Membre de | |||||||||||||||||
Obra | |||||||||||||||||
Obres destacables
| |||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||
Fills | Ricardo Becerro de Bengoa (en) | ||||||||||||||||
|
Ricardo Becerro de Bengoa (Vitòria, 7 de febrer de 1845 - Madrid, 1 de febrer de 1902) va ser un científic i polític basc, diputat a Corts, senador i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Biografia
Fill del militar Miguel Becerro Sánchez i de Francisca Cayetana de Bengoa y Ruiz de Azúa. Batxiller amb excel·lent i premi extraordinari (1863). Va estudiar Ciències Exactes, Físiques i Naturals a la Universitat de Valladolid. El 23 de juny de 1869 fou un dels signants del Pacte d'Eibar, que proposava un federalisme espanyol inspirat en els furs del País Basc.[1] De 1867 a 1869 fou professor auxiliar de Física i Química a l'Institut de San Isidro de Vitòria, alhora col·laborà a La Ilustración Española y Americana. El 1870 obté la càtedra de Física i Química a l'Institut de Palència. Durant la seva estada a Palència va compilar la història de la ciutat i el 1871 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de la Història.
Va col·laborar, entre d'altres a les revistes Euskal Erria (1881), Revista de Vizcaya (1886), Antiguo Reino de Navarra (18889¡), Revista de las Provincias Euskaras (1879), Anunciador Vitoriano (1880) i Revista Euskara (1878),
Casat (1874) amb Isabel Antolín Antolín. Fou acadèmic de Belles arts a Valladolid, cronista de la ciutat de Vitòria i director de la revista científica "La Naturaleza". Va ocupar els càrrecs de Conseller d'Instrucció Pública i Agricultura del Regne. Fou elegit diputat per Àlaba pel Partit Republicà Progressista a les eleccions generals espanyoles de 1886, 1891, 1893 i 1898[2] i el 1901 fou escollit senador per Àlaba.[3] Va ser membre permanent de la Comissió de Pesos i Mesures, Vocal del Consell d'Instrucció Pública (1900), membre de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, escriptor i conferenciant de mèrit. El 1890 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i en va prendre possessió el 1894 amb el discurs "Tendencias de la Química moderna".[4]
Bibliografia publicada (selecció)
- Antonio de Trueba (1896)
- Recuerdos de Alava (1872)
- La sima de Urizarra (1873)
- Los Viciosos (1876)
- El Libro de Palencia (1874)
- El Libro de Álava (1877)
- Etimologias alavesas (1877)
- Romancero Alavés (1885)
- Descripciones de Alava (escrit el 1880 i publicat el 1918)
- Iparraguirre y el árbol de Guernica (1896).
- El Sacamantecas (1881)
Referències
- ↑ El publicista e investigador Ricardo Becerro de Bengoa fallecía el 1 de febrero de 1902
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- ↑ fitxa del Senat
- ↑ Biografia Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine. al web de la RAC
Enllaços externs
- Biografia a l'Enciclopèdia Basca Auñamendi
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Gumersindo Vicuña y Lazcano | Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 1 1890-1902 | Succeït per: José Rodríguez Mourelo |