Passa
 | Aquest article tracta sobre la unitat de mesura. Si cerqueu el municipi francès, vegeu «Paçà». |
| Unitat de | longitud  |
|---|
La passa és una unitat de mesura de longitud emprada per gairebé tots els pobles. La passa hebrea es creu que era de sis peus o dues vares encara que no es pot assegurar. La passa grega contenia sis peus o quatre colzes i equivalia a dues vares i aquesta seria la passa geomètrica. L'altra passa grega era anomenat «boma» i constava de dos peus i mig grecs.
La passa romana antiga es dividia en dos tipus:
- Passa major (en llatí Passus) era una unitat de longitud romana equivalent a 1,48 metres. Mil passus equivalen a una milla romana (Milia passum). El passus consistia en cinc peus romans, sis polzades i cinc línies de peu. Equivalia a dues passes menors.
- Passa menor (en llatí «gradus») equivalia a la distància entre el taló d'un peu i el de l'altre quan les cames estaven a la màxima distància, i era la meitat de la passa major.[1]
Referències
- ↑ Smith, William (ed.). «Passus». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 29 març 2022].
Bibliografia
- Aquest article conté material del Diccionario enciclopédico popular ilustrado Salvat del 1906 a 1914 que és de domini públic.
Unitats de mesura tradicionals de la Corona d'Aragó | |
|---|---|
| Mesura de massa | |
| Mesura de volum | |
| Mesura de longitud | |
| Mesura de superfície | |
| Mesura d'àrids i gra | |
| Metalls preciosos | |
Viccionari
