Okrika
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Nigèria | |||
| Estat federat | Rivers  | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 222 km² | |||
Okrika és una ciutat portuària a L'estat de Rivers, a Nigèria, capital de l'Àrea de Govern Local del mateix nom. La ciutat està situada en una illa petita just al sud de Port Harcourt, fent-lo un suburbi d'aquesta ciutat molt més gran. L'alçada mitjà d'Okrika és 452 metres. Es troba al nord del riu Bonny a l'illa Okrika, 56 km amunt del Golf de Biafra. La ciutat pot ser assolida per vaixells d'una eslora de 9 metres o menys.
Economia, població i llengua
Productes de petroli refinat són les úniques exportacions significatives. La ciutat té un comerç local considerable en peixos, productes de palma d'oli, sal processada localment, mandioca (manioc), taro, i altres.
El 2006 cens va determinar la població de l'àrea de govern local de Wakirike, que era de 222.026 habitants. Uns 145,000 naturals d'Okrika viuen a tots el món, majoritàriament en el Regne Unit i als Estats Units.
La llengua local és el Kirike part del grup ljoid.[1] També es parla per alguns nadius com a primera llengua, el igbo.
Història
Anteriorment un petit poble de pesca dels Ijo (Ijaw) en els manglars pantanosos de la part oriental del delta del Níger. Okrika va esdevenir la capital del Regne d'Okrika a l'inici del segle xvii i va esdevenir un actiu centre del comerç d'esclaus. A principis del segle xix va ser dominat pel regne de Bonny.
A partir dels anys 1830, amb el tràfic d'esclaus ja prohibit, va servir com a port per l'exportació d'oli de palma, però fou un port amb una activitat menys significativa que Bonny (46 km al sud) o Opobo (81 km a l'est-sud-est). Pel 1912, Okrika ja havia estat completament eclipsat per Portuari Harcourt, i no va ser reviscut com a port comercial fins al 1965, quan la propera refineria Alesa-Eleme va ser completada i les conduccions van ser construïdes en un espigó de l'illa d'Okrika. També té una planta de gas important (Planta de gas Alakiri) que subministra a la refineria i altres.
Reis (Amanyanabo)[2]
- vers 1690 - 1750 Boka Ado II
- vers 1750 - 1760 Okpokorubu Dokube Ado III
- vers 1760 - 1815 Nemiduko Ado IV
- vers 1815 - 1832 Regency amb Ebete i (fins a 1830) Mianene
- 1832 - 1874 Fibika Ado V
- 1874 - 1876 Regency
- 1876 - 1896 Ibanichuka Ado VI
- 1896 - 1928 Daniel Ujo Kalio -Regent *
- 1928 - 1958 Sampson Igobo Adoki -Regent
- 1959 Zedekiah Fibika Ado VII
- 1959 - 1964 Regency
- 1964 - 1997 Samuel P.U. Ogan Ado VIII *
- 1997 - 2001 Regency
- 2001 - Charles Adokiye Dagogo Ado IX (des de 2002 disputat amb el següent)
- 2002 - Alfred Semenitari Abam Ado IX
