La mostela de Colòmbia (Neogale felipei) és una espècie de mamífer pertanyent a la família dels mustèlids i un dels carnívors més rars de Sud-amèrica.[1]
Descripció
Fa 32 cm de llargària total (la cua només ja en fa 11).
Menja diàriament fins a un 40% de la seva massa corporal i la seva dieta inclou mamífers, insectes i ocells.[4] No obstant això, hom sospita que, a causa de les seves potes palmades, també podria menjar peix.[3]
Hàbitat
Se'n sap molt poc.[5] Els pocs exemplars capturats d'aquesta espècie han estat trobats a 1.750-2.700 m d'altitud als boscos de clima subtropical dels Andes.[6] A més, hom considera que viu, molt probablement, a prop dels cursos naturals d'aigua, a jutjar per les seves potes palmades.[3]
↑Schreiber, A., Wirth, R., Riffel, M. i Van Rompaey, H., 1989. Weasels, civets, mongooses, and their relatives. An Action Plan for the conservation of mustelids and viverrids. UICN, Gland, Suïssa.
↑Fawcett, D. et al., 1996. Columbian weasel. Small Carnivore Cons. 14:8.
Bibliografia
Corbet, G.B. & Hill, J.E., 1991. A World List of Mammalian Species. Tercera edició. Natural History Museum Publications & Oxford University Press, Londres i Oxford: v-viii, 1-243.
Eisenberg, John Frederick; Redford, Kent Hubbard, (1999). Mammals of the Neotropics: The Central Neotropics: Ecuador, Peru, Bolivia, Brazil (vol. 3). Chicago: University of Chicago Press. pàg. 624. ISBN 9780226195421. «Enllaç».
Groombridge, B. (ed.), 1994. 1994 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa.
Izor, R. J. i N. E. Peterson, 1985. Notes on South American weasels. Journal of Mammalogy 66: 788–790.
Mace, G.M. i Balmford, A., 2000. Patterns and processes in contemporary mammalian extinction. A: A. Entwhistle i N. Dunstone (eds). Priorities for the Conservation of Mammalian Diversity. Has the Panda had its day?, pàg. 27-52. Cambridge University Press, Cambridge.
Novak, R. M., 1999. Walker's Mammals of the World. Sisena edició. Johns Hopkins University Press, Baltimore. ISBN 0801857899.
Ramírez-Chaves, H. E. i H. Mantilla-Meluk, 2009. Nuevo registro de la comadreja colombiana Mustela felipei (Carnivora: Mustelidae), con notas sobre su distribución y conservación. Mastozoología neotropical, 16(2):379-388. «redalyc.uaemex.mx».[Enllaç no actiu]
Walker's Mammals of the World. Cinquena edició: Volums I i II. The Johns Hopkins University Press. Baltimore i Londres. ISBN 0-8018-3970-X.
Wozencraft, W.C., 1993. Order Carnivora. A: Wilson, D.E. i Reeder, D.M. (eds.) Mammal Species of the World. Segona edició. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres: 279-348.
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)