Mohammad Shtayyeh

Infotaula de personaMohammad Shtayyeh

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) محمد اشتية Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ar) محمد إبراهيم محمد شتية Modifica el valor a Wikidata
17 gener 1958 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Tell Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Dotacions i Afers Religiosos
13 abril 2019 – 1r gener 2022
← Youssef Edais
Membre del gabinet: govern de Mohammad Shtayyeh
Primer Ministre de Palestina
13 abril 2019 – 31 març 2024
← Rami Hamdal·laMohammad Mustafa →
Membre del gabinet: govern de Mohammad Shtayyeh
Ministre d’Obres Públiques i Habitatge de Palestina
19 maig 2009 – 16 maig 2012
← Muhammad Kamal HassounaMaher Ghoneim →
Membre del gabinet: Palestinian government of 2009 (en) Tradueix
Ministre d’Obres Públiques i Habitatge de Palestina Qoreï Cabinet (en) Tradueix
24 febrer 2005 – 27 març 2006
← Abdul Rahman HamadAbdul Rahman Zidan →
President Consell Econòmic Palestí per al Desenvolupament i la Reconstrucció
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Birzeit
Universitat de Sussex Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, economista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Birzeit Modifica el valor a Wikidata
PartitFatah Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Comitè Central de Fatah Modifica el valor a Wikidata
Participà en
20 gener 2020Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmohammadshtayyeh.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm13748992 Facebook: Dr.Shtayyah Twitter (X): drshtayyeh Modifica el valor a Wikidata

Mohammad Ibrahim Shtayyeh o Xtaieh[1] (àrab: محمد اشتية, Muḥammad Ixtayya) (Tell, Nablús, 17 de gener de 1958)[2] és el primer ministre (en funcions) de Palestina des del 2019.[3] El 26 de febrer 2024 ha anunciat la seva dimissió i la del seu govern.[1] Va ser ministre de treballs públics i habitatge[4] i ministre del Consell Econòmic Palestí per al Desenvolupament i la Reconstrucció. És doctor en desenvolupament econòmic per la Universitat de Sussex. Va treballar com a professor i degà a la Universitat de Birzeit i ha publicat diversos llibres sobre economia, política i història.

Educació

Shtayyeh és llicenciat en administració d'empreses i economia per la Universitat de Birzeit, on es va graduar el 1981. A continuació, va assistir a l'Institut d'Estudis per al Desenvolupament de la Universitat de Sussex, a Brighton (Regne Unit) per realitzar el seu doctorat en desenvolupament econòmic, obtenint el títol el 1989.

Carrera

Shtayyeh va ser professor de desenvolupament econòmic entre 1989 i 1991 a la Universitat de Birzeit (Palestina). Posteriorment, va ser degà d'afers estudiantils fins al 1993.[5]

De 1994 a 1996, Shtayyeh va ser director d'administració i finances del Consell Econòmic Palestí per al Desenvolupament i la Reconstrucció (PECDAR). En aquest càrrec, va mantenir les bases de dades dels donants i va proporcionar finançament als projectes de desenvolupament finançats per l'organització;[6] supervisar i va informar sobre totes les assignacions i la utilització dels projectes, i va establir sistemes transparents i sòlids de gestió financera i presentació d'informes reconeguts pels socis i donants internacionals. Posteriorment va ser nomenat ministre, càrrec que ocupa des de 1996, i gestiona un fons d'inversió de més de 1.600 milions de dòlars i és responsable de l'execució i el seguiment de tots els projectes nacionals per a Palestina finançats per l'Autoritat Nacional Palestina i socis internacionals.[7]

Des de 1995 fins a 1998, va ocupar el càrrec de secretari general de la comissió electoral central de l'Autoritat Nacional Palestina.[8] Des de 2005, ha estat el governador palestí del Banc Islàmic.[9] Entre 2005 i 2006, i de nou entre 2008 i 2010, va ser ministre d'Obres Públiques i Habitatge.[10]

Negociacions de pau

Shtayyeh ha participat en les negociacions palestino-israelianes des de la Conferència de Madrid de 1991 i ha estat membre de la delegació negociadora palestina en diverses ocasions. Com a Secretari General de la Comissió Electoral Central de Palestina, va aconseguir un acord amb Israel per cooperar en la celebració de les eleccions presidencials i legislatives palestines.[11]

Primer ministre de Palestina

Des que va ser investit com a primer ministre de Palestina a l'abril de 2019,[12] es va comprometre en les negociacions de pau entre Hamàs, que governa la Franja de Gaza, i el Govern Palestí, present a Cisjordània.[13] També va aconseguir arribar a un acord amb l'Iraq per importar petroli iraquià per un preu inferior al que el Govern pagava abans a Israel. També considera que la presència israeliana a Palestina com una forma de colonialisme.

Servei comunitari

  • President, Patronat, Universitat Àrab Americana, Jenin
  • Membre, Patronat de la Universitat Al-Quds, Jerusalem
  • Membre del Patronat de la Universitat Al Najah de Nablus
  • Membre de la Junta de l'Acadèmia Palestina de Ciències de la Seguretat de la Universitat Alistiqlal
  • Membre del Patronat de l'Associació per a la No-violència de l'Orient Mitjà
  • Membre del Fons de desenvolupament palestí
  • Membre del Comitè Nacional de Treball Voluntari
  • Membre fundador del Palestine Housing Council
  • President, Junta de l'Associació d'Economistes Palestins
  • Consell assessor, comitè d'informació i comunicació, despatx del president
  • Cap de la campanya de socors de Síria 2012

Publicacions

  • Al Mokhtasar Fi Tareekh Falastin. Dar Al Shouk Beirut, 2015 (en àrab)
  • Una visió del desenvolupament de Jerusalem, PECDAR, 2010.
  • The Encyclopedia of Palestinian Terms and Concepts, Centre Palestí d’Estudis Regionals, 2009.
  • Ikleel Men Shawk (corona d’espines) editorials científiques àrabs. Beirut, 2009. Recull de contes.
  • Política d’habitatge a Palestina, Ministeri de Foment, Ramallah, 2006.
  • La desvinculació d'Israel de la franja de Gaza, (amb Tim Sheehi i Eyad Ennab), PECDAR, 2006.
  • Palestina: perfil de país, PECDAR, 2006.
  • El futur dels assentaments jueus. Centre Palestí d’Estudis Regionals, Al-Bireh, 2000.
  • Israel a la regió: conflicte, hegemonia o cooperació, Centre Palestí d’Estudis Regionals, Al-Bireh, 1998.
  • Crèdits del sector privat: assistència de donants, PECDAR, Jerusalem, 1998.
  • The Politics of the Middle East Development Bank, Palestinian Centre for Regional Studies, Al-Bireh, 1998.
  • Palestina: Construint la base del creixement econòmic, PECDAR, 1a ed. 1987 i 2a ed. 1998

Premis

Referències

  1. 1,0 1,1 Janira Gómez Muñoz «L’Autoritat Palestina, sota pressió, s’obre a un govern tecnocràtic». La Vanguardia, 27-02-2024.
  2. [enllaç sense format] http://www.all4palestine.com/ModelDetails.aspx?gid=6&mid=2084&lang=en
  3. Joe Dyke «Hamas further sidelined by appointment of new PA premier Shtayyeh». , 10-03-2019.
  4. «PA public works minister tenders resignation | Maan News Agency». Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 15 maig 2021].
  5. Birzeit.edu DEAN OF STUDENT AFFAIRS | Birzeit University
  6. projects funded by PECDAR; | PECDAR
  7. international partners; | PECDAR
  8. Palestinian Election Commission: The First Central Elections Commission
  9. «Islamic Bank Development ; | Islamic Bank Website». Arxivat de l'original el 2018-01-28. [Consulta: 13 març 2022].
  10. Maan News.net Ministry of Public Works and Housing | Maa'n News Arxivat 2014-02-01 a Wayback Machine.
  11. «Dr. Mohammad Shtayyeh's CV». PECDAR. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 22 maig 2020].
  12. Shtayyeh, Zaha Hassan, Mohammad. «An Interview with New Palestinian Authority Prime Minister» (en anglès). Carnegie Endowment for International Peace. [Consulta: 22 maig 2020].
  13. «Palestinian prime minister to Haaretz: 'The fact that we even survive is a miracle'» (en anglès). www.haaretz.com. [Consulta: 22 maig 2020].

Enllaços externs

  • Institut Nacional d'Administració (NIA)
  • Banc de Desenvolupament Islàmic
  • 9è Gabinet de l'Estat de Palestina
  • Universitat d'Alquds Arxivat 2019-06-26 a Wayback Machine.
  • Washington Post : El president palestí, Mahmoud Abbas, declara la guerra diplomàtica a Israel Arxivat 2019-06-26 a Wayback Machine.
  • Entrevista a la BBC 2009 Arxivat 2021-01-25 a Wayback Machine.