Mecanismo interior

Mecanismo interior

Fitxa
Direcció	Ramón Barco
Protagonistes	María Mahor Emiliano Redondo
Guió	Ramón Barco
Música	Benito Gil
Fotografia	José Antonio Rojo
Productora	Escolá Films
Dades i xifres
País d'origen	Espanya
Estrena	15 juliol 1971
Durada	115 min
Idioma original	castellà
Color	Eastmancolor
Descripció
Gènere	drama

Mecanismo interior és una pel·lícula espanyola del 1971, opera prima del director cubà establert a Espanya Ramón Barco.^[1]

Sinopsi

Lucía és una actriu neuròtica que durant el rodatge d'una pel·lícula pensa que tots la tracten amb hostilitat, fins i tot Norma, l'esposa del director que veritablement desitja ajudar-la. Però ella prefereix la companyia d'una principiant frívola qui li assegura que entrar a la seva habitació "és com entrar al seu cervell". Allí, amb records i somnis fantàstics, crea una falsa realitat on dona vida un amant imaginari, Robert, una versió millorada del seu marit Carlos. Lucía odia Carlos perquè és a la presó pel colpejar un jovenet que li recordava el seu germà deficient mental, que va morir dramàticament, fet del que se'n sent culpable. Tot aix`p li fa cercar aixopluc en Roberto, que en realitat no existeix. Quan torna Carlos es creu rebutjada per Roberto i reacciona de manera totalment esquizofrènica i amb desesperació.^[2]

Repartiment

• María Mahor
• Dean Selmier
• Emiliano Redondo
• Gisia Paradís^[3]
• Ángela Rhu
• Julio Muñoz Carrascosa
• Gloria Berrocal

Recepció

La pel·lícula va formar part de la selecció oficial al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1971, on va recollir males crítiques, considerant-la "delirant i avorrida" i fins i tot "una mala imitació d'Antonioni o Bertolucci".^[4] Tot i això, sí fou lloada l'actuació de María Mahor, qui l'any següent va rebre el premi a la millor actriu atorgat pel Sindicat Nacional de l'Espectacle.^[5]

Referències