La mangosta d'Alexandre (Crossarchus alexandri) és un carnívor del gènere Crossarchus de la família de les mangostes (Herpestidae).
Descripció
La mangosta d'Alexandre és la més gran de les quatre mangostes del gènere Crossarchus. Té una mida que varia entre 30,5 i 45 centímetres, amb una cua que fa entre 15 i 25,5 centímetres i un pes entre 450 i 1.450 grams.[1] El seu cos és prim i llarg i les seves potes curtes. Tant les potes anteriors com les posteriors tenen 5 dits amb urpes, les quals estan més desenvolupades a les extremitats del davant.
El seu pelatge gruixut i espès és de color marró, amb pèls més llargs als quarts posteriors i la cua. Al clatell té una crinera més peluda que s'estén per l'esquena. El seu musell puntegut, és més llarg que el de les altres mangostes amb les quals comparteix gènere i les seves orelles són petites i arrodonides. La seva dentadura està formada per 3 incisives, 1 canina, 3 premolars i 2 molars, que sumen un total de 36 dents.
No se'n coneix la seva longevitat.
Distribució i hàbitat
La mangosta d'Alexandre viu a gran part de la República Democràtica del Congo,[2] entre el riu Ubangi, al nord i el riu Kasai, al sud. També hi ha una petita població aïllada al mont Elgon, a l'oest d'Uganda.
El seu hàbitat són les selves tropicals de les terres que envolten la conca del riu Congo i els boscos de muntanya.
Comportament
La majoria són animals diürns, tot i que, de vegades, se l'ha vist cercant aliment de nit. Viuen en grups de fins a 20 membres, els quals vaguen pel seu territori sense tenir un cau fix. Entre elles es comuniquen emetent grunyits.
Dieta
La seva dieta està basada principalment en la ingesta d'invertebrats, com cucs, caragols i escarabats. També s'alimenta, en menor mesura, de petits vertebrats i fruits.
Reproducció
Després d'un període de gestació de vuit setmanes, les femelles donen a llum entre 2 i 4 cries.
Estatus de conservació
Tot i haver estat caçada per la seva carn i el seu pelatge, els nivells de caça no són preocupants i per aquesta raó ha estat classificada en risc mínim.
↑(anglès) Journal of biogeographic (1994) 21, 479-489. A biogeographic study of cusimanses (Crossarchus) in the Zaire Basin
Bibliografia
J. S. Gilchrist, A. P. Jennings, G. Veron und P. Cavallini: Family Herpestidae (Mongooses). In: Don E. Wilson, Russell A. Mittermeier (editors): Handbook of the Mammals of the World. Volume 1: Carnivores. Lynx Edicions, 2009, ISBN 978-84-96553-49-1, S. 262-329.
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)
