Màrius Carol i Pañella
 Director del diari La Vanguardia el 2013  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r desembre 1953 (70 anys) Barcelona |
| Director La Vanguardia | |
| 2013 – 2020 ← José Antich i Valero – Jordi Juan Raja → | |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Oficial de Periodisme |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, periodista, comentarista polític |
| Ocupador | La Vanguardia (1988–) |
Premis | |
Màrius Carol i Pañella (Barcelona, 1953[1]) és un periodista i escriptor català.
Ha treballat per diaris com El Noticiero Universal, El Correo Catalán, El Periódico, El País i La Vanguardia, on es va incorporar el 1988 i ha exercit de columnista, corresponsal reial i responsable de Comunicació del Grup Godó, essent-ne el director entre 2013 i 2020. També ha col·laborat amb diversos programes de ràdio i televisió i ha publicat diverses novel·les, amb les que ha guanyat el premi Ramon Llull l'any 2002 i el Premi Prudenci Bertrana el 2009.[2]
Biografia
Crescut al barri del Poblenou, va ingressar a l'Escola Oficial de Periodisme on es va titular en Filosofia i Lletres i Periodisme. Va començar a treballar redactant cròniques d'estiu a El Noticiero Universal, per encàrrec de Manuel Tarín.[2]
Ha format part de les redaccions de El Noticiero Universal, El Correo Catalán, El Periódico, El País i La Vanguardia.[1] Ha estat director de comunicació del Grupo Godó i columnista habitual de La Vanguardia, diari on va entrar el 1988 i on es va especialitzar en temes de la Casa Reial espanyola.[1][3] Entre els anys 1993 i 2002 va ser corresponsal de la Família Reial Espanyola, sobre la qual ha escrit quatre llibres: A la sombra del rey (1999), Las anécdotas de don Juan Carlos (2000), Condición de príncipe (2004) i Un té en el Savoy (2012).[1][4]
Durant dos anys va ser un dels redactors de les «súpepreguntes» del concurs televisiu El tiempo es oro.[5] Ha col·laborat en alguns programes de ràdio a Catalunya Ràdio, RAC 1, 8tv i Onda Cero, i en programes de televisió com El club de TV3 o Ruedo Ibérico d'Antena 3. També ha presentat alguns programes de divulgació històrica a TV3, com Classificació ACR o Nexes.
També coordina el projecte del Museu de la Premsa de Catalunya, conjuntament amb Antoni Dalmau i Josep Caminal, i que està previst que s'ubiqui en un futur a l'edifici de la Igualadina Cotonera, a Igualada.[6]
Des del desembre de 2013[7] al febrer de 2020[8] fou director de La Vanguardia. És aficionat del FC Barcelona.[2]
Obres
Ha publicat nombrosos llibres com Contra Periodistas, Tipos de interés o Catalans o "polacos". Ha escrit algunes monografies sobre Salvador Dalí com Dalí, el final oculto de un exhibicionista o L'enigma Dalí. Com a novel·lista, destaca Les seduccions de Júlia, que va guanyar el premi Ramon Llull el 2002.[9]
Novel·la
- 1994 - El portamitges (Temes curiosos) ISBN 9788488791047
- 1997 - La conjura contra el gurmet ISBN 9788497081313
- 2002 - Les seduccions de Júlia ISBN 9788497080866
- 2003 - El segrest del rei ISBN 9788497081092[10]
- 2006 - Una vetllada a l'Excelsior ISBN 9788497081689[11]
- 2014 - Un estiu a l'Empordà ISBN 9788466418744
Prosa no de ficció
- 1985 - El último Dalí ISBN 9788485371174
- 1989 - Cien años de diseño industrial en Cataluña
- 1991 - Montjuïc : la muntanya encantada ISBN 9788477821694
- 1991 - Els despatxos escenari de la memòria
- 1992 - La Cerdanya
- 1993 - Barcelona, de bat a bat
- 1990 - Dalí, el final oculto de un exhibicionista
- 1996 - 100% Tipos de interés ISBN 9788492057313
- 1996 - Among books and roses (Seventy years of a citizen's festival)
- 1996 - Catalans o "polacos". Antoologia d'un disbarat
- 1997 - Contra periodistas ISBN 9788435024051
- 1997 - Barcelona, ciutat de sensacions ISBN 9788477826903
- 1997 - Nuestra Barcelona ISBN 9788477822721
- 1998 - El Barça, una passió sense fronteres
- 1999 - A la sombra del Rey ISBN 9788408030201
- 2000 - Las anécdotas de don Juan Carlos: El quinto rey de la baraja ISBN 9788408035237
- 2001 - La fira, motor económico ISBN 9788477828327
- 2004 - Condición de príncipe ISBN 9788408053118
- 2004 - L'enigma Dalí (amb Josep Playà)
- 2008 - Retrobar la Costa Brava ISBN 978 8497854658
- 2009 - L'home dels pijames de seda: Tres estius de Truman Capote a Palamós ISBN 9788466410885
- 2009 - Las Plumas del Marabu ISBN 978-8497348805
- 2007 - El Club de los 50 ISBN 9788497345408
- 2011 - Don Juan Carlos: "Mi mejor consejero"
- 2011 - Hoteles para soñar ISBN 9788496642683
- 2012 - Un té en el Savoy: Juan Carlos y Sofía: 50 años de servicio a España ISBN 9788499703152
- 2012 - Barcelona 360° ISBN 9788497858960
- 2012 - Dos maneras de vivir el Barça: Sufridores compulsivos u optimistas por naturaleza (Amb Carles Rexach ISBN 9788497858571)
- 2014 - Los Cócteles Imprescindibles ISBN 9788492607785
Altres col·laboracions
- 2011 - Cent amanides i entrants freds (Catxipanda) amb Joan Pallarés Oliva (Autor), Màrius Carol (col·laborador), Marta Raïch (fotògrafa), Ramon Gabriel (fotògraf) ISBN 9788497793841
- Carol, Màrius; Carreras, Josep. Josep Carreras. Memòries de viva veu. Rosa dels Vents, 2011. ISBN 978-84-01-38772-2.
Premis i reconeixements
- 2002 - Ramon Llull de novel·la per Les seduccions de Júlia.[12]
- 2004 - Así Fue per L'enigma Dalí
- 2009 - Prudenci Bertrana per L'home dels pijames de seda[13]
- 2010 - Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada per L'home dels pijames de seda[14]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gutiérrez, Àlex «Màrius Carol, un nou director per a ‘La Vanguardia'». Ara, 12-12-2013, p. 48.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Escolán, Esther «Entrevista a Màrius Carol, director de La Vanguardia» (en castellà). Mundo Empresarial, 31-10-2015.
- ↑ Masó, Sara «Dia a dia». Capçalera, 163, març 2014, p. 94.
- ↑ «El conde de Godó cambia al director de La Vanguardia por el moderado Màrius Carol. Noticias de Cataluña» (en castellà). El Confidencial.
- ↑ Carol, Màrius «La superpregunta». La Vanguardia, 05-06-2015.
- ↑ «'La Vanguardia' impulsa un museo para la prensa en Igualada». Arxivat de l'original el 2009-09-23. [Consulta: 3 març 2010].
- ↑ «'La Vanguardia' anuncia oficialment que Màrius Carol serà el nou director en substitució de José Antich». Ara, 12-12-2013.
- ↑ «El periodista Jordi Juan, nombrado nuevo director de ‘La Vanguardia’» (en castellà). La Vanguardia, 01-03-2020 [Consulta: 1r març 2020].
- ↑ Obiols, Isabel «Màrius Carol fabula sobre su Barcelona en 'Les seduccions de Júlia'» (en castellà). EL PAÍS, 06-03-2002.
- ↑ País, Ediciones El «Màrius Carol recrea el frustrado robo de los restos de Jaume I» (en castellà). EL PAÍS, 01-03-2003.
- ↑ País, Ediciones El «El periodista Màrius Carol sitúa una historia de amor y espías en la Barcelona de 1915» (en castellà). EL PAÍS, 01-04-2006.
- ↑ Obiols, Isabel «Màrius Carol gana el Premio Ramon Llull» (en castellà). EL PAÍS, 31-01-2002.
- ↑ Carranco, Rebeca «Màrius Carol gana el Prudenci Bertrana» (en castellà). EL PAÍS, 09-10-2009.
- ↑ Empordà. «Màrius Carol guardonat amb el Premi Maria Àngels Anglada - Empordà». [Consulta: 19 maig 2018].
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Sílvia Soler i Guasch Petons de diumenge | Premi Prudenci Bertrana de novel·la 2009 | Succeït per: Agnès Rotger i Dunyó i Nadia Ghulam El secret del meu turbant |
1981: Joan Perucho · 1982: Ramon Folch · 1983: Pere Gimferrer · 1984: Ignasi Riera · 1985: Miquel Ferrà · 1986: Olga Xirinacs · 1987: Valentí Puig · 1988: Pau Faner · 1989: Carme Riera · 1990: Sebastià Serrano · 1991: Lluís Romero · 1992: Terenci Moix · 1993: Jaume Fuster · 1994: Nèstor Luján · 1995: Albert Manent · 1996: Josep M. Ballarín · 1997: Joan Corbella · 1998: Joan Barril · 1999: Maria de la Pau Janer · 2000: Maria Mercè Roca · 2001: Baltasar Porcel · 2002: Màrius Carol · 2003: Gemma Lienas · 2004: Alfred Bosch · 2005: Lluís-Anton Baulenas · 2006: Màrius Serra · 2007: Gabriel Janer · 2008: Najat El Hachmi · 2009: Carles Casajuana · 2010: Vicenç Villatoro · 2011: Núria Amat · 2012: Imma Monsó · 2013: Sílvia Soler · 2014: Care Santos · 2015: Xavier Bosch · 2016: Víctor Amela · 2017: Pilar Rahola · 2018: Martí Gironell · 2019: Rafael Nadal · 2020: Núria Pradas · 2021: Gerard Quintana · 2022: Empar Moliner |
