Lydia Azzopardi

Infotaula de personaLydia Azzopardi
Biografia
Naixement30 gener 1949 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Istanbul (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióballarina, coreògrafa, dissenyadora de vestuari Modifica el valor a Wikidata

Lydia Azzopardi (Istanbul, 30 de gener de 1949) és una ballarina, coreògrafa, professora de dansa contemporània, figurinista i dissenyadora de vestuari nacionalitzada britànica, establerta a Catalunya des dels anys vuitanta. Artista elegant, cosmopolita i transversal, és un referent de la dansa contemporània a Catalunya.[1][2]

Biografia

Nasqué a Istanbul en una família d'arrels gregues, italianes i armènies que es traslladà a Londres quan ella tenia sis anys. Cresqué, doncs, en el Londres dels anys seixanta i setanta, en què la moda i la música emergien en una cultura eclèctica i un ambient creatiu. També fou rellevant a influència d'una tía materna, modista d'alta costura. Li agradava el teatre, però també era bona dibuixant; de fet va estudiar durant un any amb una professora de dibuix armènia i pensava ingressar a la Central School of Art. Però finalment es formà en dansa clàssica i contemporània a la London Contemporary Dance School, i després en dansa contemporània amb Lilian Hermel i en teatre experimental amb Jèrome Savary.[1][2][3][4]

Carrera professional

Un cop graduada començà a girar pel Regne Unit com a ballarina amb el Lecture Demonstration Group; va treballar en obres de diferents coreògrafs, com Ana Sokolow, Jane Dudley, Robert North i Robert Cohan. Més endavant, al 1976, va treballar amb diferents companyies i en escoles europees com a professora de dansa contemporània: un any a l'Òpera de Zuric i dos anys com a professora resident a l'escola Mudra de Maurice Béjart, a Brussel·les (1977-78). Va col·laborar amb Lindsay Kemp en una producció a Roma, Midsummer night's dream. El 1980, el ballarí Gilberto Ruiz-Lang, professor de dansa contemporània a l'Institut del Teatre i coreògraf del Ballet Contemporani de Barcelona, la va convidar a impartir classes de composició i improvisació com a professora de tècnica Graham; en aquesta època va coreografiar Zebra per a aquesta companyia de ballet barcelonina i la va presentar a Barcelona.[2][4][5]

El 1983 col·laborà per primera vegada amb Cesc Gelabert, amb qui formaria aleshores parella artística, i a la qual aportaria una empremta de disciplina, rigor i estilització. Després d'aquesta primera etapa, el 1985 funden la companyia Gelabert-Azzopardi i debuten al Teatre Lliure amb Desfigurat, el març de 1986. Des de llavors, ha codirigit amb Gelabert aquesta companyia, en la qual ha fet vestuari i coreografies, i que al 1987 esdevé companyia associada del Teatre Lliure; l'any 2003 es converteix oficialment en resident d'aquest teatre, que coprodueix i presenta les noves produccions.[2][3][6]

El 2003, Azzopardi dissenya el vestuari per al solo que Gelabert coreografia per a Mikhail Barixnikov, In a landscape. També ha treballat com a dissenyadora amb el Tanztheater der Komischen Oper de Berlín, el Balletto di Toscana  o el Ballet Gulbenkian de Lisboa. I al llarg d'aquests anys ha col·laborat com a intèrpret en diversos projectes d'altres creadors com Fabià Puigserver, Jorge Lavelli, Pilar Miró, Lluís Pasqual, Emilio Sagi, Montserrat Caballé, Milva, Gerardo Vera, Carles Santos, Frederic Amat o Lorenzo Mariani.[2][6]

La companyia va fer donació de vestits i complements al MAE-Centre de Documentació de l'Institut del Teatre. La col·lecció consta de 275 peces, la major part de les quals dissenyada per Lydia Azzopardi.[2]

Premis i reconeixements

Ha rebut el Premi FAD Aplaudiment Sebastià Gasch 2005-2006, atorgat pel Foment de les Arts Decoratives de Barcelona, pel disseny de vestuari dels muntatges Psitt!! Psitt!! i Caravan. Com a codirectora de la companyia Gelabert-Azzopardi ha rebut el Premi Nacional de Dansa de Catalunya (1983), el Premi Nacional de Cultura de Catalunya (1997), el Premio Nacional de Danza, atorgat pel Ministerio de Educación y Cultura(1996) i el premi Ciutat de Barcelona (el 1987 i 2006), entre altres reconeixements.[2][6][7]

Obra

Estrenes

  • Midsummer night's dream. Direcció: Lindsay Kemp. Coreografia de Lydia Azzopardi (1976)
  • Zebra. Coreografia de Lydia Azzopardi. Ballet Contemporani de Barcelona (1980)
  • Hombre ascendiendo a un edificio alto, Joieria, Knossos, i Plata i or. Coreografia i interpretació: Lydia Azzopardi i Cesc Gelabert (1982)
  • Alhambra i Five to two. Coreografia i interpretació: Lydia Azzopardi i Cesc Gelabert (1984)

Produccions Gelabert-Azzopardi

Al llarg d'aquests anys la companyia Gelabert-Azzopardi ha realitzat més de 25 coreografies:

  • Desfigurat (1986)
  • Requiem de Verdi (1987), guanyadora del Premi Ciutat de Barcelona
  • Belmonte (1988)
  • Belmonte II (1991)
  • El somni d'Artemis (1991)
  • Kaalon Kakoon (1992)
  • Augenlid (1993)
  • El jardiner (1994)
  • Armand Dust (1995)
  • Armand Dust II / Thirst (1996)
  • Zumzum Ka (1998), Premi Max de les Arts Escèniques
  • Useless / Kinema (2000)
  • 8421... (2002)
  • Viene regando flores desde la Habana a Morón (2003), Premi Max de les Arts Escèniques
  • Glimpse (2004)
  • Psitt!! Psitt!!, Premi Ciutat de Barcelona 2006 / Caravan (2005)
  • Orion (2007)
  • Sense Fi / Conquassabit (2009)
  • Belmonte (1988) (2010, reposició)
  • La muntanya al teu voltant (2011)
  • Foot-Ball (2015)
  • Nom (2019)

Referències

  1. 1,0 1,1 Paris, Carmen. Diccionario biográfico de la danza (en castellà). Lib Deportivas Esteban Sanz, 1997*, pàg. 32-33. ISBN 978-84-85977-62-8. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Brufau Bonet, Clàudia. «Lydia Azzopardi». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 24 desembre 2020].
  3. 3,0 3,1 Van der Meer, Marjolijn. «Cesc Gelabert y Lydia Azzopardi, en el Teatre Lliure. La dificultad de “Desfigurat”» p. 38. La Vanguardia, 09-03-1986. [Consulta: 24 desembre 2020].
  4. 4,0 4,1 Aroca, Mª Victoria. «El estilo ecléctico de Lydia Azzopardi» (en castellà). El País. Placeres, 29-10-2011. [Consulta: 24 desembre 2020].
  5. Arnau, Joan. «Hoy finaliza el ciclo Dansa 82. Actúa el Ballet Contemporani» pàg. 64. La Vanguardia, 13-06-1982. [Consulta: 24 desembre 2020].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Belmonte. Gelabert-Azzopardi - 30 anys». Teatre Lliure, 2010-2011. [Consulta: 24 desembre 2020].[Enllaç no actiu]
  7. «Premis». Gelabert + Azzopardi. [Consulta: 24 desembre 2020].
Registres d'autoritat