Le Rayon vert

Infotaula de pel·lículaLe Rayon vert
Fitxa
DireccióÉric Rohmer Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Marie Rivière
Rosette
Béatrice Romand
Gérard Leleu
Irène Skobline
Julie Quéré
María Luisa García
Vincent Gauthier
Carita Järvinen
Carita Holmström Modifica el valor a Wikidata
ProduccióMargaret Ménégoz Modifica el valor a Wikidata
GuióÉric Rohmer i Marie Rivière Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJean-Louis Valero Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSophie Maintigneux Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMaría Luisa García Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLes films du losange Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1986 Modifica el valor a Wikidata
Durada98 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeParís, La Plagne, Cherbourg, Sant Joan Lohitzune i Biarritz Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís, Cherbourg, Sant Joan Lohitzune, La Plagne i Biarritz Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
Lleó d'Or (1986) Modifica el valor a Wikidata



Lloc webfilmsdulosange.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0091830 Filmaffinity: 308984 Allocine: 2105 Rottentomatoes: m/summer_2011 Letterboxd: the-green-ray Allmovie: v47604 TCM: 91854 Metacritic: movie/le-rayon-vert TMDB.org: 54898 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Comedies and Proverbs hexalogy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Le Rayon vert és una pel·lícula francesa del 1986 dirigida per Éric Rohmer que forma part de la sèrie "Comèdies i proverbis" (Comédies et proverbes), de la qual el film n'és la cinquena part. Amb aquesta entrega Rohmer va guanyar el Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia. El títol de la pel·lícula fa referència a la novel·la homònima de Jules Verne.

Argument

Delphine és una jove que viu a París guanyant-se la vida com a secretària. L'estiu s'acosta i Delphine ja ha planejat unes vacances a Grècia amb la seva amiga Sylvie. Això no obstant, al darrer instant l'amiga es fa enrere i deixa plantada a Delphine, que no sap què fer amb les seves vacances. Com que a ella no li agrada viatjar sola descarta de seguida marxar cap a Grècia. Els amics la inviten aleshores a passar les vacances a Normandia i als alps francesos, propostes que no la convencen perquè a ella no li agraden ni el mar ni la muntanya.

Les vacances de Delphine esdevenen el tema entorn del qual giren de sobte les converses del seu cercle d'amistats, que s'interessen i es preocupen per la melancòlica i desorientada Delphine, la qual d'ençà que va posar fi a la seva darrera relació sentimental que no troba l'equilibri i l'estabilitat que la seva vida necessita. Ella és una jove idealista i romàtica que contínuament rebutja uns pretendents que no li acaben de fer el pes, perquè està convençuda de trobar un amor platònic que no acaba d'arribar mai.

Després de contínues insistències de les seves amigues, Delphine accepta finalment estiuejar a Biarritz, a casa de la família d'una amiga. Però un cop allà, perduda entre l'alegre i eufòric clima estiuenc de la ciutat, Delphine només aconsegueix submergir-se més en el seu pou de solitud. Una tarda, tot passejant, escolta la interessant conversa d'un grup d'amics que parlen de Le Rayon vert, una novel·la de Jules Verne. El raig verd al qual el llibre fa referència és producte d'un efecte òptic pel qual el darrer raig del sol abans de pondre's pren aquest color.

Delphine està decidida a abandonar ja Biarritz, quan a l'estació coneix a un nou pretendent que la ronda i la invita a anar a Donibane Lohizune. Indecisa i escèptica com d'habitud, aquest cop accepta la proposta, amb la gran fortuna per a la parella que arribats a la ciutat la providencial senyal de futur i esperança que la jove idealista tan tossudament havia perseguit se li revela per fi: el raig verd de la posta de sol.

Repartiment

  • Marie Rivière: Delphine
  • Sylvie Richez: Sylvie
  • Eric Hamm: Edouard
  • Vincent Gauthier: Jacques
  • Basil Gervaise: avi
  • Béatrice Romand: Beatrice a París

Premis

Amb la pel·lícula Le Rayon vert Éric Rohmer va aconseguir guanyar el Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia. Així mateix, la pel·lícula va guanyar també el Premi FIPRESCI.[1]

Referències

  1. Premis, a IMDb (anglès)

Enllaços externs

  • Le Rayon vert - Lloc web oficial
  • Vegeu aquesta plantilla
Pel·lícules dirigides per Éric Rohmer
Llargmetratges
Six contes moraux
Comédies et Proverbes
Contes des quatre saisons
Curtmetratges
  • Journal d'un scélérat (1950)
  • Présentation ou Charlotte et son steak (1951)
  • Les Petites Filles modèles (1952)
  • Bérénice (1954)
  • La Sonate à Kreutzer (1956)
  • Véronique et son cancre (1958)
  • Nadja à Paris (1964)
  • Les métamorphoses du paysage : l'ère industrielle (1964)
  • Les cabinets de physique : la vie de société au 18e siècle (1964)
  • Paris vu par… (segment Place de l'Étoile, 1965)
  • Les caractères de La Bruyère (1965)
  • Les histoires extraordinaires d'Edgar Poe (1965)
  • Entretien sur Pascal (1965)
  • Une étudiante d'aujourd'hui (1966)
  • Fermière à Montfaucon (1968)
  • Louis Lumière / conversation avec Langlois et Renoir (1968)
  • Victor Hugo architecte (1969)
  • Les Jeux de société (TV, 1989)
  • Des goûts et des couleurs (1996)
  • Heurts divers (1997)
  • Les Amis de Ninon (1998)
  • Un dentiste exemplaire (1998)
  • Une histoire qui se dessine (1999)
  • La Cambrure (1999)
  • Le Canapé rouge (2005)
  • Le Nu à la terrasse (2008)
  • La Proposition (2009)
  • Filmografia
  • Les films du losange
  • Vegeu aquesta plantilla
Guanyadores del Lleó d'Or
1946–1968
1980–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
Guanyadors del Premi FIPRESCI del Festival de Venècia
  • Vegeu aquesta plantilla
Millors pel·lícules segons Cahiers du cinéma
Anys 1951-1968
Anys 1981-2000
Anys 2001
fins avui