Lars Ahlfors
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fi) Lars Valerian Ahlfors 18 abril 1907 Hèlsinki (Imperi Rus) |
| Mort | 11 octubre 1996 (89 anys) Pittsfield (Massachusetts) |
| Causa de mort | Causes naturals (Pneumònia ) |
| Sepultura | cementiri de Hietaniemi, 01-023-03-00091 60° 10′ 07″ N, 24° 55′ 06″ E / 60.168651°N,24.918263°E / 60.168651; 24.918263 |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de París (1930–1932) Universitat de Zúric (1928–1929) Universitat de Hèlsinki (1924–1928) Nya svenska samskolan (–1924) |
| Tesi acadèmica | Untersuchungen zur Theorie der konformen Abbildung und der ganzen Funktionen (1930 ) |
| Director de tesi | Ernst Leonard Lindelöf i Rolf Nevanlinna |
| Activitat | |
| Camp de treball | Anàlisi matemàtica |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Harvard (1946–1977) Universitat de Zúric (1944–1946) Universitat de Hèlsinki (1938–1940) Universitat Harvard (1935–1938) Universitat de Hèlsinki (1933–1935) |
| Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1953–) Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Reial Acadèmia Sueca de Ciències |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Harvey Cohn, George Springer, Robert Osserman, Clifford Earle, Allen Devinatz, Henry O. Pollak, Halsey Royden, Albert Marden, J. Ian Richards, John Fay, Henry Landau, Floyd Ulrich, Ernest Schlesinger, Dale Husemöller, James Allister Jenkins, Eoin Whitney, Audrey Wishard, Steadman Bagby, Hans Keller, Robert Accola, Roger Kirchner, Saul Kravetz, Peter Evans Martin, George Sethares, Vidar Wolontis, Stanley Kaplan, Harold Weintraub, Tord Lindblad i Paul Garabedian |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Erna Martha Liesbeth Lehnert |
| Pares | Axel Ahlfors i Sievä Matilda Helander |
Premis
| |
 | |
Lars Ahlfors (Hèlsinki, 18 d'abril de 1907 - Pittsfield, 11 d'octubre de 1996) fou un matemàtic finlandès nacionalitzat estatunidenc.[1] Ahlfors va rebre molts honors per les seves contribucions a les matemàtiques. Va ser el primer guanyador de la medalla Fields (juntament amb en Jesse Douglas del MIT), a més del premi Wolf en Matemàtiques el 1981.[2]
Referències
- ↑ «Lars Ahlfors». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Lars Valerian Ahlfors» (en anglès). britannica.com. [Consulta: 2 setembre 2014].
Bibliografia
- Fernández, José L. «Ahlfors: La primera Medalla Fields» (en castellà). La Gaceta de la RSME, Vol. 5, Num. 2, 2002, pàg. 431-442. ISSN: 1138-8927.
- Gehring, Frederick. «Lars Valerian Ahlfors». A: National Academy of Sciences. Biographical Memoirs: Volume 87 (en anglès). The National Academies Press, 2005, p. 3-28. ISBN 0-309-09579-4.
- Lehto, Olli «On the life and work of Lars Ahlfors» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 20, Num. 3, 1996, pàg. 4-8. DOI: 10.1007/BF03024796. ISSN: 0343-6993.
- Lehto, Olli. Lars Ahlfors -- At the Summit of Mathematics (en anglès). American Mathematical Society, 2015. ISBN 978-1-4704-1846-5.
Enllaços externs
- Lars Ahlfors al Mathematics Genealogy Project.
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lars Ahlfors» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- * «Lars Ahlfors (1907-1996)». Universitat Harvard. [Consulta: 17 desembre 2021]. (anglès)
