Langley Research Center
 | Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió. |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Samuel Pierpont Langley  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | NASA facility (en)  , institut de recerca, centre de recerca i complex d'edificis | |||
| Construcció | 1917 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Hampton (Virgínia) | |||
| ||||
| Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics | ||||
| Tipus | districte | |||
| Data | 27 juny 2012 | |||
| Identificador | 12000374 | |||
| Enclavament històric de Virginia | ||||
| Data | 15 desembre 2011 | |||
| Lloc web | larc.nasa.gov | |||
     | ||||
Langley Research Center (LaRC) són unes instal·lacions de la NASA, ubicades a Hampton, Virgínia, Estats Units. És la més antiga del sector aeroespacial/astronàutica del país. Limita directament amb Poquoson, Virginia i Langley Field. LaRC se centra principalment en la investigació aeronàutica, amb el mòdul lunar Apollo es va posar a prova de vol en la instal·lació i una sèrie de missions espacials d'alt perfil s'han planificat i dissenyat en les mateixes instal·lacions.
Establert el 1917 per la National Advisory Committee for Aeronautics, actualment el centre dedica dos terços dels seus programes a l'aeronàutica, i la resta a l'espai. Els investigadors del LaRC utilitzen més de 40 túnel de vent per estudiar aeronaus millorades i seguretat, rendiment i eficiència de naus espacials. Entre 1958 i 1963, quan la NASA va iniciar el Projecte Mercury, LaRC va servir com l'oficina principal de la Space Task Group, amb l'oficina sent transferida a la Manned Spacecraft Center (ara el Lyndon B. Johnson Space Center) a Houston el 1962–63.[1]
L'actual director és David E. Bowles.[2]
Referències
Enllaços externs
- Langley Research Center - Lloc web oficial
