Lafossaïta

Lafossaïta
Cristalls marronosos de lafossaïta, trobats a la fumarola F 11, La Fossa Caldera, illa Vulcano, Eòlies, Lipari, Itàlia
Fórmula química	Tl(Cl,Br)
Epònim	La Fossa crater (en)
Localitat tipus	La Fossa crater, illa Vulcano, Eòlies, Lipari, Província de Messina, Sicília, Itàlia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.AA.25
Nickel-Strunz 9a ed.	3.AA.25
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 3,8756Å;
Grup puntual	m3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral
Color	gris-marró
Fractura	subconcoidal
Tenacitat	mal·leable
Duresa	3 a 4
Lluïssor	resinosa, grassa
Color de la ratlla	blanc a crema
Diafanitat	translúcida
Densitat	7,212 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	isotròpica
Índex de refracció	n = 2,264
Pleocroisme	no pleocròica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2003-032
Símbol	Lfs
Referències	[1]

La lafossaïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del cràter La Fossa, a l'illa Vulcano, situada a l'arxipèlag de les Eòlies (Itàlia).

Característiques

La lafossaïta és un halur de fórmula química Tl(Cl,Br). Cristal·litza en el sistema isomètric, formant una espècie de recobriment de cristalls en forma de cubs i octàedres i les seves combinacions. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3 a 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lafossaïta pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, callacolloïta i hephaistosita.

Formació i jaciments

Es forma per sublimació del gas de les fumaroles. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cannizzarita, galenobismutita o pirita. La seva localitat tipus es troba al cràter La Fossa, a l'illa Vulcano, a l'arxipèlag de les Eòlies (Província de Messina, Sicília). També a Itàlia se n'ha trobat al vesuvi. Es coneixen altres dos indrets en es pot trobar aquesta espècie mineral: al mont Nakkaalaaq (Groenlàndia) i als dipòsits de tal·li de Xiangquan (Xina).

Referències