L'Enfer d'Henri-Georges Clouzot

Infotaula de pel·lículaL'Enfer d'Henri-Georges Clouzot

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióSerge Bromberg Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
André Luguet
Barbara Sommers
Bérénice Bejo
Bernard Stora
Blanchette Brunoy
Catherine Allégret
Costa-Gavras
Dany Carrel
Gilbert Amy
Henri Virlogeux
Henri-Georges Clouzot
Jacques Gamblin
Jean-Claude Bercq
Joël Stein
Mario David
Maurice Garrel
Maurice Teynac
Romy Schneider
Serge Bromberg
Serge Reggiani
William Lubtchansky Modifica el valor a Wikidata
ProduccióSerge Bromberg Modifica el valor a Wikidata
GuióSerge Bromberg Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAndréas Winding i Armand Thirard Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena2009 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1433528 Allocine: 146239 Letterboxd: henri-georges-clouzots-inferno Allmovie: v491102 TMDB.org: 41504 Modifica el valor a Wikidata

L'Enfer d'Henri-Georges Clouzot és una pel·lícula dirigida, escrita i produïda per Henri-Georges Clouzot, fotografia d'Andréas Winding i Armand Thirard,[1] que va romandre inacabada l'any 1964. Es va presentar el 2009 com a semidocumental de llarga durada per Serge Bromberg .

Història

La pel·lícula mostra la gelosia extrema d'un hoteler, Marcel (Serge Reggiani, aleshores de 42 anys), cap a la seva dona, Odette (Romy Schneider, aleshores de 26 anys). Va ser rodada en part en blanc i negre, en part en color. Clouzot va seleccionar el títol com a al·lusió al Infern de Dante, i els noms Odette i Marcel fan referència a personatges de la novel·la de Marcel Proust A la recerca del temps perdut.[2]

Malgrat un pressupost il·limitat de Columbia Pictures—Clouzot va treballar amb tres equips i 150 tècnics—el rodatge va estar afectat per greus problemes: tothom va patir la calor rècord durant el juliol al Cantal; l'actor principal Serge Reggiani es va posar malalt (es va demanar a Jean-Louis Trintignant que el substituís); el llac artificial sota el viaducte de Garabit, una part important del lloc, estava a punt de ser buidat per les autoritats locals; llavors Clouzot va patir un atac de cor i va ser hospitalitzat a Sant Flor. Al cap de tres setmanes, la pel·lícula va ser abandonada.[3]

Repartiment

  • Romy Schneider, Odette
  • Serge Reggiani, Marcel
  • Dany Carrel, Marylou
  • Jean-Claude Bercq, Martineau
  • Catherine Allégret, Yvette
  • Blanchette Brunoy, Clotilde
  • Mario David, Julien

Other versions

El 1994, Claude Chabrol va utilitzar el guió de Clouzot per fer la seva pel·lícula L'Enfer.

El 2009, Serge Bromberg i Ruxandra Medrea van publicar un documental de 94 minuts amb material seleccionat entre 15 hores (185 bobines) d'escenes trobades sota el nom L'Enfer d'Henri-Georges Clouzot.[4] Bromberg va quedar atrapat durant dues hores en un ascensor aturat amb una dona que va resultar ser la segona dona de Clouzot, Inès de Gonzalez. En conèixer la identitat de la dona i l'existència del metratge, Bromberg la va convèncer perquè l'estrenés per fer la seva pel·lícula. El documental inclou entrevistes a nou membres del repartiment i de l'equip, en particular Catherine Allégret, l'assistent de producció de 1964, Costa Gavras, i l'assistent de fotografia William Lubtchansky. Bromberg va utilitzar els actors Bérénice Bejo i Jacques Gamblin per rodar algunes escenes on s'havien de fer diàlegs; el material trobat, que incloïa unes 30 hores de banda sonora, no contenia material adequat.

La pel·lícula es va projectar fora de competició al 62è Festival Internacional de Cinema de Canes,[5] al Festival Internacional de Cinema de Toronto de 2009, i a festivals de cinema a Nova York, Vancouver, Londres i Rotterdam; es va estrenar a França l'11 de novembre de 2009. El 2010 va rebre el Premi César al millor documental.[6]

Efectes visuals

La pel·lícula inclou diverses tècniques d'il·luminació innovadores i pràctiques d'Andréas Winding i Armand Thirard. Sobretot en el clímax psicodèlic de la pel·lícula, es van col·locar equips d'il·luminació giratoris davant de la càmera i els actors. L'efecte final va crear la il·lusió de les cares dels actors passant entre emocions i personalitats. També canviarien lentament les seves emocions intensificant l'efecte quan es sincronitzaven amb cada rotació.

Referències

  1. ↑ "La Vérité sur L'Enfer", by Marc-Édouard Nabe, Première, March 1994 (francès)
  2. ↑ "Clouzot et Romy Schneider ressuscités" by François-Guillaume Lorrain, Le Point (17 December 2007) (francès) Marcel és el narrador de la novel·la, Odette és Odette de Crécy, Mme. Swann.
  3. ↑ "Dans les coulisses de L'Enfer, film maudit de Clouzot" by Emmanuèle Frois, Le Figaro (6 November 2009) (francès)
  4. ↑ "Clouzot's towering inferno" by Stuart Jeffries, The Guardian (29 October 2009)
  5. ↑ L'Enfer d'Henri-Georges Clouzot 2009 Cannes Film Festival
  6. ↑ César Award nominations and winners

Enllaços externs

  • L'Enfer d'Henri-Georges Clouzot, 2009 Toronto International Film Festival
  • 13 stills, 20 minutes (francès)
  • "L’enfer, selon Clouzot" by Elisabeth Bouvet, Radio France Internationale (19 May 2009) (francès)
  • "A superb documentary about a notorious film that floundered in the mid-1960s." Arxivat 2012-10-14 a Wayback Machine. by Lisa Nesselson, SBS TV (19 May 2009)
  • L'Enfer d'Henri-Georges Clouzot trailer a YouTube (1:40)
  • Vegeu aquesta plantilla
Pel·lícules dirigides per Henri-Georges Clouzot