Josep Maria Llompart de la Peña

Infotaula de personaJosep Maria Llompart de la Peña

Retrat de Josep Maria Llompart Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 maig 1925 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 gener 1993 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Palma[1] 
2n President de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
1983 – 1987
← Josep Maria Castellet i Díaz de CossíoJoan Fuster i Ortells → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, activista cultural, crític literari, editor, traductor
OcupadorUniversitat de les Illes Balears Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1985–) Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia, assaig
Premis

Josep Maria Llompart de la Peña (Palma, 23 de maig de 1925 - 28 de gener de 1993) fou un poeta, assagista, activista cultural, crític literari, editor i traductor mallorquí.[2] Casat amb Encarnació Viñas Olivella.[3]

A part de ser-ne membre fundador, del 1978 al 1986 fou president de l'Obra Cultural Balear. Entre 1983 i 1987 fou president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 1985 fou nomenat membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans[2] i el 1990, president de la Federació Llull d'Entitats Culturals dels Països Catalans.

El 1982 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi.[2] L'IES Llompart (Palma), duu el seu nom.[2]

« Poeta, editor, crític literari, traductor, intel·lectual i activista cultural, fou també un dels prologuistes més prolífics de la nostra literatura, sempre per ajudar els autors més joves o bé per fer grans introduccions a les obres dels clàssics. »
Sebastià Bennassar, periodista i escriptor[2]

Obra

Poesia

  • 1961: Poemes de Mondragó
  • 1972: La terra d'Argensa
  • 1979: Urbanitat i cortesia
  • 1980: Mandràgola
  • 1981: La capella dels Dolors i altres poemes
  • 1983: Obra poètica (Antologia)
  • 1990: Jerusalem
  • 1992: Spiritual

Assaig

  • 1964: La literatura moderna a les Balears
  • 1974: Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona
  • 1982: Retòrica i poètica (dos volums)
  • 1991: Països Catalans? i altres reflexions
  • 1992: La narrativa a les Illes Balears
  • 1993: Vocabulari privat (amb Antònia Vicens)
  • 1996: Els nostres escriptors
  • 1998: El llac i la flama

Traduccions

  • 1976: Quinze poetes gallecs
  • 1984: Poesia galaico-portuguesa
  • 1988: Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna
  • 1992: Poemes de Luis Pimentel i Celso Emilio Ferreiro

Premis i reconeixements

Bibliografia

  • Munar i Munar, Felip; Martínez i Miró, Tomàs. Amb paraules ben planeres: L'obra de Josep Maria Llompart. Escola de formació en mitjans didàctics. ISBN 8492010339. 

Referències

  1. [1]
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Josep M. Llompart, vint anys després». VilaWeb, 28-01-2013. [Consulta: 28 gener 2013].
  3. «La cultura catalana perd a Encarnació Viñas, viuda de Josep Maria Llompart». VilaWeb, 12-12-2003. [Consulta: 22 febrer 2013].

Enllaços externs

  • Vegeu aquesta plantilla
1969: Jordi Rubió  · 1970: Pere Quart  · 1971: Francesc de Borja Moll  · 1972: Salvador Espriu  · 1973: JV Foix  · 1974: Manuel Sanchis  · 1975: Joan Fuster  · 1976: Pau Vila  · 1977: Miquel Tarradell  · 1978: Vicent Andrés i Estellés  · 1979: Manuel de Pedrolo  · 1980: Mercè Rodoreda  · 1981: Josep M. de Casacuberta  · 1982: Josep M. Llompart  · 1983: Ramon Aramon  · 1984: Joan Coromines  · 1985: Marià Manent  · 1986: Pere Calders  · 1987: Enric Valor  · 1988: Xavier Benguerel  · 1989: Marià Villangómez  · 1990: Miquel Batllori  · 1991: Miquel Martí i Pol  · 1992: Joan Triadú  · 1993: Tomàs Garcés  · 1994: Jordi Sarsanedas  · 1995: Jordi Pere Cerdà  · 1996: Josep Benet  · 1997: Avel·lí Artís-Gener  · 1998: Joaquim Molas  · 1999: Josep Palau  · 2000: Josep Vallverdú  · 2001: Teresa Pàmies  · 2002: Josep M. Espinàs  · 2003: Antoni Ma. Badia  · 2004: Joan Francesc Mira  · 2005: Feliu Formosa  · 2006: Josep Termes  · 2007: Baltasar Porcel  · 2008: Montserrat Abelló  · 2009: Joan Solà  · 2010: Jaume Cabré  · 2011: Albert Manent  · 2012: Josep Massot  · 2013: Josep Maria Benet i Jornet  · 2014: Raimon  · 2015: Joan Veny  · 2016: Maria Antònia Oliver  · 2017: Isabel-Clara Simó  · 2018: Quim Monzó  · 2019: Marta Pessarrodona  · 2020: Enric Casasses  · 2021: Maria Barbal  · 2022: Antònia Vicens  · 2023: Josep Piera  · 2024: Albert Jané
  • Vegeu aquesta plantilla
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • DLC (1)
  • GEC (1)