José Balaca y Carrión
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 febrer 1810  Cartagena (Regió de Múrcia) |
| Mort | 19 novembre 1869 (59 anys) Madrid |
| Sepultura | cementiri de San Justo |
| Dades personals | |
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, miniaturista |
| Gènere | Retrat |
| Família | |
| Fills | Ricardo Balaca y Orejas-Canseco, Eduardo Balaca y Orejas-Canseco |
José Balaca y Carrión (Cartagena, 1810 – Madrid, 19 de novembre de 1869) va ser un pintor espanyol.
Va néixer a Cartagena el 1810.[1] Es desconeix on va formar-se inicialment, probablement a Múrcia.[2] Va començar la carrera artística amb la miniatura, més com a afeccionat que com a professional. Finalment, amb 28 anys, es va matricular a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i va continuar conreant la miniatura per procurar-se la subsistència, i els va començar a pintor a l'oli, amb gran acceptació del públic.[1][3]
Una de les seves obres més conegudes és un quadre fet d'ivori (1841) amb retrats dels dinous alabarders i del coronel Domingo Dulce i del tinent coronel Santiago Barrientos, militars que van defensar el Palau Reial durant un pronunciament el 7 d'octubre dirigit per Diego de León, que va ser adquirida per la reina, i que va passar posteriorment, per donació, a la comtessa de Mina.[1][3]
El 1844 es va traslladar a Lisboa, on va actuar com a retratista de diverses personalitats, destacant un retrat de cos sencer de Maria II de Portugal. Després va residir a Anglaterra i França, i finalment va retornar a Madrid el 1850. Des de llavors va dedicar-se exclusivament als retrats, a més de participar a les exposicions de belles arts de 1852, la nacional de 1856, i altres.[1]
Va morir a Madrid el 19 de novembre de 1869.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Ossorio y Bernard, Manuel. Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX (en castellà). Madrid: Moreno y Rojas, 1883-1884, p. 63.
- ↑ González Zymla, Herbert. «José Balaca y Carrión» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 18 gener 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Diccionario enciclopedico hispano-americano de literatura, ciencias y artes (en castellà). vol. 3. Barcelona: Montaner y Simón, 1888, p. 77.
