John Jacob Abel
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 maig 1857 Cleveland (Ohio) |
| Mort | 26 maig 1938 (81 anys) Baltimore (Maryland) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Michigan Universitat Johns Hopkins Universitat d'Estrasburg |
| Activitat | |
| Ocupació | bioquímic, professor d'universitat, farmacèutic, metge, farmacòleg, endocrinòleg |
| Ocupador | Universitat Johns Hopkins, catedràtic (1893–1932) Universitat de Michigan (1891–1893) |
| Membre de | Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1938–) Reial Societat d'Edimburg (1933–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1912–) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina |
Premis
| |
John Jacob Abel (Cleveland, 19 de maig de 1857 – Baltimore, 26 de maig de 1938) va ser un bioquímic i farmacòleg nord-americà, les recerques del qual van suposar importants avanços en el camp de la farmacologia.
Es va graduar a la Universitat de Míchigan en 1883 com a expert en farmacologia i com a metge a la Universitat d'Estrasburg en 1888.[1] Va ser professor de farmacologia des de 1893 fins a 1932 i director del laboratori de recerca endocrina a partir de 1932 a la Universitat Johns Hopkins.
És reconegut per haver aïllat l'epinefrina (adrenalina) en 1898 i després la insulina en forma cristal·lina. Una altra de les seves contribucions va ser la separació d'aminoàcids a partir de la sang.
Va ser també fundador (1909) i editor (1909–1932) del Journal of Pharmacology and Experimental Therapeutics.
Des de 1909 fins a 1932 va ser editor de la Revista de Farmacologia i Terapèutica Experimental, i a partir de 1932 va dirigir el Laboratori de Recerques Endocrines.[2]
Algunes publicacions
- Ueber den blutdruckerregenden Bestandteil der Nebenniere, das Epinephrin. En: Zeitschrift für physiologische Chemie 28, 1899: 318–362
- Some recent advances in our knowledge of the ductless gland. En: Bull. of the Johns Hopkins Hospital 38, 1926: 1–32
