Joan M. Monjo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 gener 1956  Gandia (la Safor) |
| Mort | 1r gener 2007 (50 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
Joan M. Monjo (Gandia, 1956 -2007) fou un escriptor valencià. Llicenciat en filologia hispànica, treballà com a mestre de batxillerat a l'Institut Joan Fuster de Bellreguard i fou membre de l'AELC. Premi Andròmina de narrativa el 1982. Ha col·laborat a les publicacions Las Provincias, Canigó, Tossal, Bagalina, L'Espill, Lletres de Canvi, Cairell, Marina d'Art i Daina i ha estat membre del CEIC Alfons el Vell
Obres
Narrativa
- Oh! Gandia (1980)
- Les quatre estacions (amb Josep Piera i Rubio i Ignasi Mora Tarrazona). (1986)
- El llenguatge dels cavalls. (1990)
Novel·la
- Ducat d'ombres (1982)
- Les ales d'Àngel Vidal (1985)[1]
- ¡Esborreu-me el record! (1988)
- Examen de verbs irregulars (2001)
Biografies
- Gonçal Castelló: els dies i la memòria
- De Josep Rausell a Pep Mosca (1997)
- Els dies i els treballs del pintor Josep Díaz Azorín (2008)
Dietaris
- Oh! Dietaris inèdits (2017)
Enllaços externs
- «Joan M. Monjo». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- Necrològica a El País
Referències
- ↑ «Les ales d'Àngel Vidal». Arxivat de l'original el 2011-09-07. [Consulta: 3 abril 2008].
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Rafael Ventura Melià Àmbit perdurable | Premi Andròmina de narrativa 1982 | Succeït per: Josep Franco i Martínez Calidoscopi |
