Jacques Doillon

Infotaula de personaJacques Doillon

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 març 1944 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, autor, actor de cinema, productor de cinema, muntador, guionista, director de televisió, actor, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1969 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeNoëlle Boisson
Brune Compagnon-Debouverie Modifica el valor a Wikidata
ParellaJane Birkin
Brune Compagnon-Debouverie Modifica el valor a Wikidata
FillsLola Doillon
 ( Noëlle Boisson)
Lili Doillon
 ( Brune Compagnon-Debouverie)
Lou Doillon
 ( Jane Birkin)
Lina Doillon
 ( Amélie van Elmbt) Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2004)  Premi de cinema France Culture
  • (1990)  Premi Louis Delluc, per l'obra The Little Gangster (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0230695 Allocine: 2620 Rottentomatoes: celebrity/jacques_doillon Allmovie: p87961 Metacritic: person/jacques-doillon TMDB.org: 118020
Last fm: Jacques+Doillon Modifica el valor a Wikidata

Jacques Doillon (París, 15 de març de 1944) és un director de cinema francès. Té el costum de donar papers principals a joves actrius sense experiència a les seves pel·lícules sobre la vida familiar i les dones. Algunes actrius que cal destacar són Fanny Bastien, Sandrine Bonnaire, Judith Godrèche, Marianne Denicourt, Charlotte Gainsbourg[1] i Juliette Binoche.

Carrera

Doillon va néixer a París en una família modesta: el seu pare és comptable, la seva mare escaparatista. Estudiant al lycée Voltaire de París, on va assistir al cineclub dirigit pel professor de literatura Henri Agel.[2] Té dues filles: Lola Doillon (nascuda el 1975), la mare de la qual és l'editora de cinema Noëlle Boisson, i Lou Doillon (nascuda el 1982), de la seva relació amb l'actriu anglesa Jane Birkin a la dècada de 1980.[3] Té tres fills més anomenats Lili, Lina i Lazare.

Doillon va començar com a editor, sobretot en documentals com Paris-secret de Édouard Logereau el 1965 i París top secret de Pierre Roustang el 1969. El 1973, va dirigir el seu primer llargmetratge L'An 01 a partit del còmic de Gébé (la part africana està dirigida per Jean Rouch i la part a Nova York per Alain Resnais).

La seva pel·lícula de 1989 La Fille de 15 ans va ser presentada al 16è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[4]

La seva pel·lícula de 1990 La vengeance d'une femme va ser presentada al 40è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[5] L'any següent, la seva pel·lícula Le Petit Criminel va guanyar una Menció Honorífica al 41è Festival Internacional de Cinema de Berlín[6] El 1993, la seva pel·lícula Le Jeune Werther va guanyar el premi Blue Angel al 43è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[7] El 1998 la seva pel·lícula Trop (peu) d'amour es va presentar al 48è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[8]

El 2013, el Festival de Cinema de Belfort Entrevues de Belfort li va consagrar una retrospectiva.[9]

El 2019 fou convidat del Festival Films Courts Dinan on hi va retrobar al director Jean Becker.

Filmografia

Cinema

Llargmetratges

Curtmetratges

  • 1969: Trial (documental)
  • 1970: La Voiture électronique (documental)
  • 1970: Vitesse oblige (documental)
  • 1971: Tous risques (documental)
  • 1971: On ne se dit pas tout entre époux segons un guió de Gébé
  • 1971: Bol d'or (documental)
  • 1973: Laissés pour compte (documental)
  • 1973: Les Demi-jours (documental)
  • 1973: Autour des filets (documental)
  • 1991: Contre l'oubli - segment Pour Anstraum Aman Villagran Morales, Guatémala

Televisió

  • 1982: L'Arbre
  • 1983: Monsieur Abel
  • 1985: Mangui, onze ans peut-être (documental)
  • 1990: Pour un oui ou pour un non
  • 1993: Un homme à la mer
  • 1994: Germaine et Benjamin (versió llarga en dotze episodis de Du fond du cœur)
  • 1995: Un siècle d'écrivains : Nathalie Sarraute (documental)

Referències

  1. ↑ «Wettbewerb/In Competition». Moving Pictures, Berlinale Extra [Berlín], 11–22 febrer 1998, pàg. 37.
  2. ↑ Vincent Pinel. Cinéma français. Cahiers du cinéma, 2006, p. 260. 
  3. ↑ Jane Birkin official website Arxivat 2009-07-08 at the Portuguese Web Archive. Accessed 25 March 2014
  4. ↑ «16th Moscow International Film Festival (1989)». MIFF. Arxivat de l'original el 2013-03-16. [Consulta: 24 febrer 2013].
  5. ↑ «Berlinale: 1990 Programme». berlinale.de. [Consulta: 20 març 2011].
  6. ↑ «Berlinale: 1991 Prize Winners». berlinale.de. [Consulta: 26 març 2011].
  7. ↑ «Berlinale: 1993 Prize Winners». berlinale.de. [Consulta: 1r juny 2011].
  8. ↑ «Berlinale: 1998 Programme». berlinale.de. [Consulta: 22 gener 2012].
  9. ↑ «10 raisons de sortir ce week-end». Le Monde.fr, 06-12-2013.

Bibliografia

  • Alain Philippon. Jacques Doillon (en francès). Dunkerque / Pantin / Crisnée: Ciné 104 / Yellow Now / Studio 43, 1991, p. 160. ISBN 2-87340-078-1. 
  • René Prédal. Jacques Doillon, trafic et typologie des sentiments (en francès). París / Condé-sur-Noireau: Éditions du Cerf, 2003, p. 432 (7ème Art). ISBN 2-204-07350-4. 
  • Nicolas Livecchi. L'enfant acteur. De François Truffaut à Steven Spielberg et Jacques Doillon (en francès). Bruxelles: Les Impressions nouvelles, 2012, p. 368. ISBN 978-2-87449-150-4. 
  • André Encrevé, « Doillon Jacques », in Patrick Cabanel et André Encrevé (dir.), Dictionnaire biographique des protestants français de 1787 à nos jours, tome 2 : D-G, Les Éditions de Paris Max Chaleil, Paris, 2020, p. 212-213 ISBN 978-2-84621-288-5
  • Jean-Philippe Cazier, Doillon, l'enfance[Enllaç no actiu], article sur le cinéma de Jacques DoillonPlantilla:Quand
  • Antoni Collot. Les Prises Doillon (en francès). París: Marest éditions, 2021, p. 120. ISBN 979-10-96535-39-2. 
Registres d'autoritat