Giovanni Francesco Mauro Melchior Salvemini da Castiglione
 Portada del seu comentari a l'obra del Baron d'Holbach  | |
| Nom original | (de) Johann Castillon |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 15 gener 1708 Castiglion Fiorentino (Itàlia) |
| Mort | 11 octubre 1791 (83 anys) Berlín |
| Rector de la Universitat de Utrecht | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Utrecht Universitat de Pisa |
| Es coneix per | Estudi de la cardioide Problema de Cramer-Castillon |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, astronomia, dret i filosofia |
| Lloc de treball | Berlín Utrecht Berna Lausana Bolonya Göttingen Haarlem Gran Londres Pisa |
| Ocupació | Matemàtiques Astronomia Filosofia |
| Organització | Universitat d'Utrecht Acadèmia de Ciències de Berlín |
| Membre de | |
| Professors | Johann Horthemels (en)  |
| Alumnes | Jan Egeling (en) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Jan Egeling |
Premis | |
Giovanni Francesco Mauro Melchior Salvemini da Castiglione (normalment conegut com a Jean o Johann de Castillon) (Castiglion Fiorentino, Gran Ducat de Toscana, avui Itàlia,[1] 1708[2] - Berlín, 1791) fou un matemàtic d'origen italià del segle xviii conegut pel seu treball sobre la cardioide.
Vida
Castillon era fill d'una família aristocràtica de la Toscana. Va estudiar jurisprudència a la Universitat de Pisa, on es va graduar el 1729. Els anys següents es va dedicar a fer traduccions a l'italià d'obres angleses.
El 1736 va marxar a Suïssa, aparentment fugint de la Inquisició i de la vergonya que les seves idees podien portar a la seva família.[3] Per aquest mateix motiu va abandonar el seu cognom, Salvemini, per de Castillon, el poble originari de la seva família: Castiglion Fiorentino.
El 1737 va ser director de l'escola humanística de Vevey. Encara que podia semblar que era ateu, el 1744 es va convertir al calvinisme, tot i que les seves idees religioses no van ser mai del tot clares.[4] Entre 1744 i 1751 dona classes a Lausana i Berna.
El 1751 ocupa una posició a la universitat d'Utrecht on es doctora en matemàtiques el 1754. A partir de 1755 serà professor ordinari de matemàtiques i d'astronomia en aquesta universitat de la que tres anys més tard en serà el rector.[5]
El 1763 es trasllada a Berlín. cridat per Frederic el Gran qui li ofereix el lloc de professor de matemàtiques de l'escola d'Artilleria. L'any següent també ingressa a la secció de matemàtiques de l'Acadèmia de Ciències de Berlín, secció de la que serà director a partir de 1787 en dimitir Lagrange i càrrec que ocuparà fins a la seva mort.
També va ser nomenat astrònom reial i membre de les acadèmies de Bolonya, Mannheim, Pàdua i Praga.
Obra
Durant la seva època suïssa, va publicar dos articles matemàtics als Philosophical Transactions sota el nom de J. Castilloneus: De curva cardioide, de figura sua sic dicta (1741) i De polynomia (1742).[6] També va editar una traducció d'una selecció de les obres de Newton en tres volums (1744) i la correspondència entre Leibniz i Johann Bernoulli (1745).
Les obres per les que va ser més conegut són, però, de caràcter filosòfic: Un comentari al Discours sur l'origine de l'inégalité parmi les hommes de Jean-Jacques Rousseau (Amsterdam, 1756)[7] i Observations sur le livre intitulé Système de la nature, una crítica del llibre del baron d'Holbach (Berlín, 1771).[8]
A partir de 1763 va publicar diversos articles a les Memòries de l'Acadèmia de Ciències de Berlín sobre matemàtiques i astronomia.[9] Entre ells, el 1776, va publicar la solució geomètrica del problema de Cramer-Castillon.[10]
Referències
- ↑ Tortarolo 2010, p. 71, diu que va ser a Florència.
- ↑ Data en la que coincideixen els registres d'autoritat i el Deutsche Biographie, però el Dictionary of Scientific Biography i el MacTutor History of Mathematics diuen que va ser el 1704 i Tortarolo 2010, p. 71, diu que va ser el 1709.
- ↑ Laursen 1997, p. 117-126, Tortarolo 2010, p. 73
- ↑ Tortarolo 2010, p. 76-8
- ↑ Tortarolo 2010, p. 74
- ↑ O'Connor i Robertson, MacTutor archive.
- ↑ Tortarolo 2010, p. 78 i següents
- ↑ Laursen 2013, p. 22
- ↑ Calinger, Dictionary of Scientific Biography.
- ↑ Wanner 2006, p. 58-59
Bibliografia
- Curran, Mark. Atheism, Religion and Enlightenment in Pre-revolutionary Europe (en (anglès)). Woodbrige: The Boydell Press, 2012. ISBN 978-0-86193-316-7.
- Knobloch, Eberhard. «Mathematics at the Prussian Academy of Sciences 1700–1810». A: Heinrich Begehr, Helmut Koch, Jürg Kramer, Norbert Schappacher, Ernst-Jochen Thiele (eds.). Mathematics in Berlin (en (anglès)). Basel: Birkhäuser Verlag, 1998, p. 1-8. ISBN 978-3-7643-5943-0.
- Laursen, John Christian «Cicero in the Prussian Academy: Castillon's translation of the Academica» (en (anglès)). History of European Ideas, Vol. 23, Num. 2-4, 1997, pàg. 117-126. DOI: 10.1016/S0191-6599(97)00014-4. ISSN: 0191-6599.
- Laursen, John Christian «Hacia una versión equilibrada del cristianismo en los estudios sobre Ilustración y Republicanismo» (en (castellà)). Ariadna histórica, Vol. 2, 2013, pàg. 15-32. ISSN: 2255-0968.
- Tortarolo, Edoardo. «Giovanni Salvemini di Castiglione: uguaglianza e giusnaturalismo arminiano». A: Giulia Cantarutti, Stefano Ferrari (eds.). Illuminismo e protestantesimo (en (italià)). Milano: Franco Angeli, 2010, p. 71-86. ISBN 9788856829327.
- Wanner, Gerhard «The Cramer-Castillon problem and Urquhart's `most elementary´ theorem». Elemente der Mathematik, Vol. 61, 2006, pàg. 58-64. DOI: 10.4171/EM/33. ISSN: 0013-6018.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giovanni Francesco Mauro Melchior Salvemini da Castiglione» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Calinger, Ronald S. «Castillon, Johann (Giovanni Francesco Melchiore Salvemini)», 2008., Complete Dictionary of Scientific Biography. <Encyclopedia.com> (Consultat 17 gener 2015)
- «Giovanni (Johann) Francesco Melchiore Salvemini de Castillon». Mathematics Genealogy Project, (Consultat 17 gener 2015)
