Gerhard Ertl
(2007) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 octubre 1936 (87 anys) Stuttgart |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Formació | Universitat de Múnic (1958–1959) Universitat de París (1957–1958) Universitat de Stuttgart - física (1955–1957) Max Planck Institute for Intelligent Systems (en) Universitat Tècnica de Múnic - doctorat (–1965) Universitat de Stuttgart - física (–1961) Johannes-Kepler-Gymnasium (en) Universitat de Hannover |
Director de tesi | Heinz Gerischer |
Activitat | |
Camp de treball | Química |
Lloc de treball | Múnic |
Ocupació | físic, químic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Múnic Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Hannover Universitat Lliure de Berlín |
Membre de | Acadèmia de Ciències de Rússia (2011–) Acadèmia Pontificia de les Ciències (2010–) Acadèmia Polonesa de les Ciències (2009–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (2002–) Academia Europaea (1992–) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1986–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències i Arts de Rin del Nord - Westfàlia Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències i Humanitats de Berlín-Brandenburg Acadèmia Austríaca de Ciències Reial Societat d'Edimburg |
Influències | Heinz Gerischer |
Obra | |
Estudiant doctoral | Peter Strasser (en) , Martin Wolf (en) i Jochen Lauterbach (en) |
Premis
|
Gerhard Ertl (Stuttgart, Alemanya, 10 d'octubre de 1936) és un físic i professor universitari alemany que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 2007.[1]
Biografia
Va néixer el 10 d'octubre de 1936 a la ciutat de Stuttgart, capital de l'estat de Baden-Württemberg. L'any 1955 va iniciar els seus estudis de física a la Universitat Tècnica de Stuttgart, i posteriorment els amplià a la Universitat de París i la Universitat de Múnic, graduant-se l'any 1961 a Stuttgart. Finalment l'any 1965 es doctorà a la Universitat de Múnic.
L'any 1965 inicià la seva docència a la Universitat Tècnica de Múnic, esdevenint el 1968 professor de fisicoquímica i director de la Universitat Tècnica de Hannover, sent durant la dècades del 1970 i 1980 professor convidat en diverses universitats dels Estats Units d'Amèrica. Professor de la Universitat Lliure de Berlín l'any 1986, el 1996 fou nomenat professor de la Universitat Humboldt de Berlín i és professor emèrit de l'Institut Fritz-Haber depenent de la Societat Max Planck.
Recerca científica
Va iniciar la seva recerca durant la dècada del 1960 interessat a conèixer els motius de l'oxidació de l'acer, el funcionament de les piles de combustible o com actuen els catalitzadors en els automòbils. Així mateix ha destacat pels seus estudis en conèixer el procés de destrucció de la capa d'ozó i per les seves investigacions referents al Procés de Haber-Bosch, mitjançant el qual el nitrogen és extret de l'aire per a la seva inclusió en fertilitzants artificials.
L'any 2007 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pels seus estudis de processos químics sobre superfícies sòlides.
Referències
- ↑ «Gerhard Ertl». Encyclopædia Britannica [Consulta: 24 setembre 2017].
Enllaços externs
- Informació de Gerhardt Ertl a la Societat Max Planck (anglès)
- Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Química 2007 (anglès)