George Minne
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (nl) Georgius Joannes Leonardus Minne 30 agost 1866 Gant (Bèlgica) |
| Mort | 18 febrer 1941 (74 anys) Sint-Martens-Latem (Bèlgica) |
| Dades personals | |
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Gant (1883–1886) Acadèmia Reial de Belles Arts de Brussel·les |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor, artista visual, artista gràfic, dibuixant, pintor, dissenyador |
| Membre de | Els XX Kunst van Heden First Latem school (en)  |
| Gènere | Art figuratiu |
| Moviment | Simbolisme |
| Influències | Maurice Maeterlinck i Auguste Rodin |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius |
|
| Altres | |
| Títol | Baró (1931–) |
| Fills | Frédéric Minne |
Signatura  | |
George Minne (Gant, 30 d'agost de 1866 - Sint-Martens-Latem, 20 de febrer de 1941) era un dibuixant i escultor flamenc.
Biografia
De 1882 al 1884 estudiava amb Jean Delvin a l'Acadèmia de les belles arts de Gant. El 1886 va fer amistat amb l'escriptor Maurice Maeterlinck del qual va il·lustrar les obres Serres (1888) i Soeur Béatrice (1900).
El 1890 va exposar unes escultures al grup dels XX a Brussel·les al qual va afiliar-se un any més tard. El mateix any va anar a París per trobar Auguste Rodin, que declinarà de rebre'l. De 1895 a 1896 va continuar la seva formació a l'Acadèmia de belles arts de Brussel·les a prop de Charles Van der Stappen.
El 1898 se'n va anar a viure al poble de Sint-Martens-Latem, on va animar el grup d'artistes Albinus Van den Abeele, Valerius De Saedeleer, Albert Servaes i Gustaaf Van de Woestijne, anomenats més tard els simbolistes místics. El 1912 va esdevenir professor a l'Acadèmia de Gant. Durant la guerra se'n va anar amb la seua esposa a viure al País de Gal·les.
El 1930, Albert I, rei dels belgues li atorgà el títol de baró.
La temàtica de George Minne
L'obra de Minne es caracteritza d'un estil simbòlic: joves ascètics, pietats, mare i fill. El moviment simbolista va començar als anys 1880 a França. Els adeptes volien donar un contingut subjectiu a la figura humana, en un context misteriós d'erotisme i de mort en reacció contra l'impressionisme i el realisme naturalístic. Contràriament a molts artistes, Minne, Fernand Khnopff i Constantin Meunier van fruir de la reconeixença dels cercles artístics de la seva època.
El museu Folkwang Museum a Hagen (Alemanya) va adquirir la seva obra més coneguda, La font dels nois (en neerlandès «De Knapenfontein» o «De fontein der geknielden»), que més tard es transferirà al museu del mateix nom a Essen. N'hi ha còpies de bronze al peu del belfort de Gant, al pati del parlament a Brussel·les i al sepulcre de Robert Long a La Haia.
Unes escultures a col·leccions públiques
- Koninklijk Museum voor Schone Kunsten (Antwerpen) (Museu reial de les belles arts d'Anvers, Bèlgica)
- Jove que porta relíquies (Le petit porteur de reliques), 1897, marbre.
- Museum voor Schone Kunsten (Gent) (Museu de les belles arts) a Gant (Bèlgica):
- El fill pròdig, 1896, guix
- Home i dona de genolls, granit
- Joan Baptista, 1895, guix
- Noi jove agenollat, marbre 47,5 cm
- De knapenfontein of Fontein der geknielden (versió de guix i de bronze)
- Folkwang Museum (Essen, Alemanya)
- La font dels nois (versió de marbre)
- Musée d'Orsay a (París, França):
- Home agenollat a prop d'una font, 1898, bronze
- Portador de bot, 1897, bronze
- Mare afligida amb els seus dos fills, 1888, bronze,.
- Clemens-Sels-Museum (Neuss, Alemanya)
- Noi jove dempeus, 1900, bronze
- Groeningemuseum (Bruges, Bèlgica)
- Tres dones a prop d'un sepulcre, 1896, bronze, Groeningemuseum, Bruges (Bèlgica).
