Francesco Gasparini

Francesco Gasparini

Biografia
Naixement	19 març 1668 Camaiore (Itàlia)
Mort	22 febrer 1727 (58 anys) Roma
Activitat
Ocupació	director musical (1701–1713), teòric musical, musicòleg, director d'orquestra, compositor
Gènere	Òpera
Moviment	Música barroca
Professors	Bernardo Pasquini, Antonio Lotti, Giovanni Legrenzi i Arcangelo Corelli
Alumnes	Benedetto Marcello, Domenico Scarlatti i Johann Joachim Quantz
Instrument	Orgue

Francesco Gasparini (Camaiore, Lucca, 5 de març de 1668 - Roma, 22 de març de 1727) fou un compositor italià.

Fou nomenat acadèmic filharmònic i mestre de música del Conservatori de la Pietà de Venècia i mestre de capella de Sant Joan del Laterà a Roma.

A més d'una seixantena d'òperes, algunes amb molt d'èxit a Londres,^[1] va compondre moltes obres de caràcter religiós i un tractat d'acompanyament titulat L'armonico prattico al cembalo, spineta ed organo, obra de la qual se n'han fet diverses edicions.

Òperes

• Olimpia vendicata (dramma per musica, 1686, Livorno)
• Roderico (dramma per musica, llibret de G. B. Bottalino, 1686, Livorno)
• Bellerofonte (dramma per musica, llibret de G. M. Conti, Roma, 1690)
• Amor vince lo sdegno ovvero L'Olimpia placata (dramma per musica, llibret d'Aurelio Aureli, 1692, Roma)
• La costanza nell'Amor Divino (dramma sacro per musica, llibret de Pietro Ottoboni, 1695, Roma)
• Totila in Roma (dramma per musica, llibret de Matteo Noris, 1696, Palerm)
• Aiace (dramma per musica, llibret de Pietro d'Averara, 1697, Nàpols)
• Gerone tiranno di Siracusa (dramma per musica, llibret d'Aurelio Aureli, 1700, Gènova)
• Tiberio imperatore d'Oriente (dramma per musica, llibret de G. D. Pallavicini, 1702, Venècia)
• Gli imenei stabiliti dal caso (dramma per musica, llibret de Francesco Silvani, 1702, Venècia)
• Il più fedel tra i vassalli (dramma per musica, llibret de Francesco Silvani, 1703, Venècia)
• Il miglior d'ogni amore per il peggiore d'ogni odio (dramma per musica, llibret de Francesco Silvani, 1703, Venècia)
• La fede tradita e vendicata (dramma per musica, llibret de Francesco Silvani, 1704, Venècia)
• La maschera levata al vizio (dramma per musica, llibret de Francesco Silvani, 1704, Venècia)
• La fredegonda (dramma per musica, llibret de Francesco Silvani, 1704, Venècia)
• Il principato custodito alla frode (dramma per musica, llibret de Francesco Silvani, 1705, Venècia)
• Alarico ovvero L'ingratitudine gastigata (dramma per musica, llibret de Francesco Silvani, en col·laboració amb Tomaso Albinoni, 1705, Palerm)
• Antioco (dramma per musica, llibret d'Apostolo Zeno e Pietro Pariati, 1705, Venècia)
• Ambleto (dramma per musica, llibret d'Apostolo Zeno e Pietro Pariati, 1706, Venècia)
• Statira (dramma per musica, llibret d'Apostolo Zeno e Pietro Pariati, 1706, Venècia)
• Taican re della Cina (tragedia, llibret de Urbano Rizzi, 1707, Venècia)
• Anfitrione (tragicomedia con prologo, llibret d'Apostolo Zeno e Pietro Pariati, 1707, Venècia)
• L'amor generoso (dramma per musica, llibret d'Apostolo Zeno, 1707, Venècia)
• Flavio Anicio Olibrio (dramma per musica, llibret d'Apostolo Zeno e Pietro Pariati, 1708, Venècia)
• Engelberta (dramma per musica, llibret d'Apostolo Zeno e Pietro Pariati, 1709, Venècia)
• Alcide ovvero L'eroico amore (La violenza d'amore) (opera tragicomica, llibret de M. Gasparini, 1709, Bèrgam)
• La principessa fedele (dramma per musica, llibret d'Agostino Piovene, 1709, Venècia)
• L'oracolo del fato (componimento per musica da camera, llibret de Pietro Pariati, 1709, Viena)
• Sesostri, re d'Egitto (dramma per musica, llibret de Pietro Pariati, 1710, Venècia)
• La ninfa Apollo (scherzo scenico pastorale, llibret de Francesco de Lemene, en col·laboració amb Antonio Lotti, 1710, Venècia)
• L'amor tirannico (dramma per musica, llibret de Domenico Lalli, 1710, Venècia)
• Tamerlano (tragedia, llibret de Agostino Piovene, da Jacques Pradon, 1711, Venècia)
• Costantino (dramma per musica, llibret d'Apostolo Zeno e Pietro Pariati, 1711, Venècia)
• Nerope (dramma per musica, llibret d'Apostolo Zeno, 1712, Venècia)
• Eraclio (dramma per musica, llibret de Pietro Antonio Bernadoni, en col·laboració amb Carlo Francesco Pollarolo, 1712, Roma)
• Il comando non inteso ed ubbidito (dramma per musica, libretto Francesco Silvani, 1713, Milà)
• L'amore politico e generoso della regina Ermengarada (dramma per musica, en col·laboració amb Giovanni Maria Capelli, 1713, Mantova)
• Lucio Papirio (dramma per musica, llibret d'Antonio Salvi, 1714, Roma)
• Eumene (dramma per musica, llibret d'Apostolo Zeno, 1714, Reggio Emilia)
• Amor vince l'odio ovvero Timocrate (dramma per musica, llibret d'Antonio Salvi, 1715, Florència)
• Il tartaro nella Cina (dramma per musica, llibret d'Antonio Salvi, 1715, Reggio Emilia)
• Ciro (dramma per musica, llibret de Matteo Noris, 1716, Roma)
• Vincislao (dramma per musica, llibret d'Apostolo Zeno, 1716, Roma)
• Il gran Cid (dramma per musica, llibret de J. Alborghetti e N. Serino, 1717, Nàpols)
• Intermezzi in derisione della setta maomettana (dramma per musica, llibret de Girolamo Gigli, 1717, Roma)
• Pirro (dramma per musica, llibret d'Apostolo Zeno, 1717, Roma)
• Il trace in catena (dramma per musica, llibret d'Antonio Salvi, 1717, Roma)
• Democrito (dramma per musica, 1718, Torí)
• Nana francese e Armena (Mirena e Floro) (intermezzo, 1718, Dresden)
• Astinatte (dramma per musica, llibret d'Antonio Salvi, 1719, Roma)
• Lucio Vero (dramma per musica, llibret d'Apostolo Zeno, 1719, Roma)
• Tigranes (dramma per musica, en col·laboració amb Francesco Bartolomeo Conti, Giuseppe Maria Orlandini e Antonio Vivaldi, 1719, Hamburg)
• Amore e maestà (dramma per musica, llibret d'Antonio Salvi, 1720, Roma)
• Faramondo (dramma per musica, da Apostolo Zeno, 1720, Roma)
• La pace fra Seleuco e Tolomeo (dramma per musica, llibret de Adriano Morselli, revisionato di A. Trabucco, 1720, Milà)
• L'avaro (intermezzo, llibret d'Antonio Salvi, 1720, Florència)
• Nino (dramma per musica, llibret de Ippolito Zanelli, 1720, Reggio Emilia)
• Dorinda (favola pastorale, llibret de Benedetto Marcello, 1723, Roma)
• Silvia (dramma pastorale, llibret de Enrico Bissari, 1723, Foligno)
• Gli equivoci d'amore e d'innocenza (dramma per musica, llibret d'Antonio Salvi, 1723, Venècia)
• Tigresa (favola pastorale con intermezzi, 1724, Roma)

Bibliografia

• Tom núm.. 25, pàg. 991, de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4525-1)

Referències