Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil

Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil

Biografia
Naixement	23 juliol 1910 Madrid
Mort	6 novembre 1994 (84 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Justo
72è President del Govern d'Espanya
2 juliol 1976 – 5 juliol 1976 ← Carlos Arias Navarro – Adolfo Suárez González →
Procurador a Corts
23 desembre 1975 – 12 novembre 1976 ← José García Hernández, Laureà López Rodó – Manuel Gutiérrez Mellado → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Vicepresident del Govern d'Espanya
13 desembre 1975 – 23 setembre 1976
Capità general de les Illes Balears
1r juny 1974 – 30 agost 1974 ← Juan Herrera López – Emilio de la Cierva Miranda →
Governador general de la Provincia del Sàhara
4 març 1971 – 6 juny 1974 ← José María Pérez de Lema y Tejero – Emilio de la Cierva Miranda →
Dades personals
Formació	Acadèmia General Militar
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, militar
Partit	Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Membre de	Movimiento Nacional
Carrera militar
Rang militar	tinent general
Conflicte	Guerra Civil espanyola
Premis (1975)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1975)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1972)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc  Gran Creu de l'Orde de Carles III

Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil (Madrid, 23 de juliol de 1910 - Madrid, 6 de novembre de 1994) Fou un polític i militar espanyol, president interí del govern entre l'1 de juliol i el 3 de juliol de 1976.

Biografia

Va participar en la Guerra del Rif, i posteriorment lluità al bàndol nacional durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Fins al seu ascens a tinent general va fer de militar en diversos llocs i ocasions. Ja dipolmat d'estat major, va ser professor, i també director de l'Escola Superior de l'Exèrcit Espanyol.

El 4 de març de 1971 succeí al general José María Pérez de Lema y Tejero com a Governador General de Sàhara Espanyol, i va aconseguir una autonomia interna per al govern saharaui, manifestada en una carta del general Franco (20 de febrer de 1973) en la qual aquest prometia convertir en legislativa una institució fins llavors merament consultiva com la Djema'a. El mateix general de Santiago va transmetre aquesta missió al president de l'assemblea, Jatri Uld Said Uld Yumani, però no va ser fins al cap de la seva substitució pel general Federico Gómez de Salazar y Nieto (24 d'abril de 1974) quan es va publicar un Estatut polític sobre l'autonomia interna del Sahara. En aquells dies, de Santiago havia passat ja a ocupar un lloc d'importància en el Centre Superior d'Estudis de la Defensa Nacional (CESEDEN).

El President del Govern Arias Navarro no va trigar a nomenar-lo vicepresident per a Afers de la Defensa en el primer govern de la monarquia (1975). Va assumir interinament la presidència de govern d'1 a 3 de juliol de 1976 fins a la presa de possessió d'Adolfo Suárez, successor d'Arias. Una vegada ratificat en el seu càrrec de vicepresident de la Defensa (1976), va criticar durament l'actitud del Govern, favorable a la legalització de les organitzacions sindicals.

El 8 de setembre de 1976 Adolfo Suárez exposava el seu projecte de reforma política davant un grup d'oficials d'alta graduació entre els quals es trobava el general de Santiago. Pocs dies després va mantenir una tibant entrevista amb el president del Govern per la legalització de les organitzacions sindicals. Després d'això va presentar la seva dimissió, sent substituït pel fins llavors cap de l'Estat Major Central, Manuel Gutiérrez Mellado.

Després del Cop d'estat del 23-F, el Tinent General Manuel Gutiérrez Mellado el va apuntar com l'Elefant Blanc.^[1] Els qui han investigat aquells fets suposen que l'Elefant mai va existir; o fou el general Armada o una al·lusió genèrica a les Forces Armades.

Uns dies abans del cop d'estat, el 8 de febrer de 1981, el Tinent General Fernando de Santiago va publicar en el diari El Alcázar un article titulat "Situación crítica",^[2] que va resultar molt polèmic, on amb motiu dels esbroncs proferits quatre dies abans als Reis d'Espanya pels diputats d'Herri Batasuna en la Casa de Juntes de Guernica i els nombrosos assassinats que venia perpetrant la banda terrorista ETA, qüestionava la representativitat dels partits polítics en aquests moments.

Va morir a Madrid el 6 de novembre de 1994 als 84 anys.

Referències

Bibliografia

• Enciclopedia "Gran Espasa Universal"
• "Gran Enciclopedia de España-Valatenea S.L.

Càrrecs públics
Precedit per: Carlos Arias Navarro	President del Govern d'Espanya 1 de juliol del 1976–- 3 de juliol del 1976	Succeït per: Adolfo Suárez González
Precedit per: José María Pérez de Lema y Tejero	Governador General del Sàhara Espanyol 4 de març del 1971–- 24 d'abril del 1974	Succeït per: Federico Gómez de Salazar y Nieto