Ewald Jauch

Infotaula de personaEwald Jauch
Biografia
Naixement23 abril 1902 Modifica el valor a Wikidata
Villingen-Schwenningen Modifica el valor a Wikidata
Mort11 octubre 1946 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Hamelín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, guarda de camp de concentració Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Schutzstaffel Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat percrim de guerra Modifica el valor a Wikidata

Ewald Jauch (Schwenningen (Baden-Württemberg, 23 d'abril del 1902 – executat el 8 d'octubre del 1946 a Hameln (Baixa Saxònia)) de professió mercader, va esdevenir un SS-Oberscharführer al Camp de concentració de Neuengamme i commandant de les extensions a Schandelah, Wedel i l'Escola del Bullenhuser Damm.[1]

Va afiliar-se el 1932 al NSDAP i el 1934 a la SS. El 1940 va començar com a guardia i més tard com a relator al camp de Neuengamme. D'octubre a desembre 1944 va ser comandant de l'extensió del camp a Wedel.[2] Vers la fi de l'any va esdevenir comandant de l'extensió al Bullenhuser Damm. A Neuengamme va robar objectes de valor i va assistir personalment a l'execució de molts presoners. Jauch, que era coix i marxava amb bastó va ser conegut com un funcionari molt bàrbar que sovint pegava els deportats amb el seu bastó fins que es trencava, com va testimoniejar un sobrevivent.[3] Després de l'evacuació dels presoners vers Sandbostel l'11 d'abril 1945, ell i Johann Frahm van quedar-se a l'edifici abandonat, de la vigilància del qual eren responsables. La nit del 21 d'abril van acollir-hi un comboi amb els vint nens, víctimes dels experiments pseudo-mèdics del metge Kurt Heissmeyer, els seus cuidadors i uns 24 presoners soviètics, que havien de ser eliminats després d'un ordre de Berlín, per tal de fer desaparèixer tots els testimonis possibles de les atrocitats, davant la invasió imminent de les tropes aliades. Jauch va rebre l'ordre «d'eliminar el departament especials Heissmeyer» d'Arnold Strippel i va carregar Frahm d'executar-lo.[4]

Després de la guerra va amagar-se a can ses pares a Schwenningen. Durant el seu judici a la casa Curio, un tribunal militar organitzat per l'exèrcit britànic que ocupava la zona, va invocar la seva coixesa per a pretendre que no havia pogut participar en la massacre i que no sabia el que va passar amb els nens després de portar-les al celler on es trobava Frahm, el seu subordinat,[5] en un intent, típic de tots els còmplices de carregar els altres i negar qualsevol responsabilitat personal.[6]

El 1946 va ser condemnat a mort a Hamburg i executat el 8 d'octubre a Hameln.

Vegeu també

Bibliografia

  • Günther Schwarberg, Meine zwanzig Kinder (alemany), Göttingen, Editorial Steidl, 1996, 144 pàgines, ISBN 978-3882434316 (en català: Els meus vint nens)
  • Günther Schwarberg, Der SS-Arzt und die Kinder vom Bullenhuser Damm (alemany), Göttingen, Editorial Steidl,1994, 175 pàgines, ISBN 9783882433067 (en català: El metge SS i els nens del Bullenhuser Damm)
  • Iris Groschek & Kristina Vagt, «…dass du weisst, was hier passiert ist» Medizinische Experiment im KZ Neuengamme und die Morde am Bullenhuser Damm, Bremen, Ed. Temmen, 2012, 166 pàgines, ISBN 978-3-8378-2022-5 (en català: «…que sàpigues el que va passar aquí» Experiments medicals al camp de concentració de Neuengamme i l'assassinat al Bullenhuser Damm.)

Referències

  1. ↑ Iris Groschek & Kristina Vagt, op.cit., pàgina 73-74
  2. ↑ Sascha Bauermeister, «Wedel: Langgesuchter KZ-Lagerleiter endlich identifiziert», Segeberger Tagesblatt, 25 de juliol de 2013
  3. ↑ Jørgen Barfod, citat per Günther Schwarberg, Der SS-Arzt…, op.cit., pàgina 58
  4. ↑ Günther Schwarberg, Der SS-Arzt…, op.cit., pàgina 62
  5. ↑ Iris Groschek & Kristina Vagt, ibidem
  6. ↑ Extrets de l'interrogatori a la Casa Curio, citats per Günther Schwarberg, Der SS-Arzt…, op.cit., pàgina 84-87