Esad Paixà
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 (1902)  | |||||||||
| Nom original | (sq) Esad pashë Toptani | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||
| Naixement | 1863 Tirana (Imperi Otomà) | ||||||||
| Mort | 13 juny 1920 (56/57 anys) París (Tercera República Francesa) | ||||||||
| Causa de mort | Homicidi | ||||||||
| |||||||||
| Dades personals | |||||||||
| Religió | Sunnisme | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Ocupació | polític, militar | ||||||||
| Partit | Joves Turcs (1908–) | ||||||||
| Carrera militar | |||||||||
| Rang militar | general major | ||||||||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial, Guerres Balcàniques i Siege of Scutari (en)  | ||||||||
| Família | |||||||||
| Família | Toptani family (en) | ||||||||
Premis
| |||||||||
Signatura  | |||||||||
Esad Paşa Toptani (1863-1920) fou un militar otomà. La família Toptani va donar suport a la revolució dels Joves Turcs el 1908 i Esad va entrar al parlament,[1] i després s'oposà a les pretensions turques sobre Albània.[2]
A la Primera Guerra Balcànica no va poder resistir amb les forces otomanes sota el seu comandament a Shkodër i va entregar la ciutat als montenegrins (1913) però quan aquests es van retirar, i sabent que les potències optaven per la independència d'Albània, va formar un govern provisional a Tirana. Finalment va acceptar dissoldre el govern i sotmetre's al govern format per les potencies (gener del 1914).
Va acceptar al príncep Guillem de Wied però al mancar aquest del suport financer que li havien promès Itàlia, Alemanya i altres estats, va obtenir el suport de Sèrbia i la benevolència d'Itàlia i es va revoltar, reclamant el restabliment de l'estatut autònom per Albània sota sobirania de Turquia, posició que va evolucionar cap a l'acceptació de la independència però amb un govern musulmà.
S'erigí en president del govern provisional (1914-16) fins que fou derrotat pels austrohongaresos que van ocupar el nord i centre d'Albània i a principis de 1916 va fugir a Grècia d'on va passar a Itàlia. Va formar un govern a l'exili amb suport de Sèrbia, que no va obtenir suport i se'n va anar a França.
Allí, acabada la guerra, va representar a Albània a la conferència de pau de Versalles i va suggerir que l'assemblea nacional albanesa (on tenia majoria) el proclamés a ell mateix com rei, sense èxit. Morí assassinat a París pel seu rival Avni Rustem quan planejava tornar a Albània per a ser proclamat rei.
Referències
| Precedit per: Ismail Qemali | Cap d'estat d'Albània 1914 | Succeït per: Fejzi Bej Alizoti |
| Precedit per: Mustafa Bej Ndroqi | Cap d'estat d'Albània 1914–- 1916 | Succeït per: Vacant de 1916 a 1918, posteriorment Turhan Pashe Permeti |
