Dofí de riu xinès

Infotaula d'ésser viuDofí de riu xinès
Lipotes vexillifer Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill crític
UICN12119 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaLipotidae
GènereLipotes
EspècieLipotes vexillifer Modifica el valor a Wikidata
Miller, 1918
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de
Mida

El dofí del Iang-tsé o dofí de riu xinès (Lipotes vexillifer) és un dofí de riu que només es troba al riu Iang-Tsé de la Xina. Segons la Llista Vermella de la UICN el dofí de riu xinès és una espècie en perill crític (CR).[1] Juntament amb el gènere prehistòric Parapontoporia, forma la família dels lipòtids.

Història

Els registres fòssils indiquen que els dofins de riu xinesos van emigrar de l'oceà Pacífic al riu Iang-Tsé fa 20 milions d'anys. S'estima que hi havia uns 5.000 baijis quan foren descrits al diccionari de la dinastia Han Erya.

Conservació

En la dècada del 1950, la població estimada de dofins de riu xinesos era d'un 6.000 individus,[2] però va disminuir ràpidament a les següents 5 dècades. Llavors el nombre va baixar als 400 a la dècada del 1980, i després a 13 el 1997. Actualment és el cetaci amb més perill d'extinció, segons el Llibre Guinness dels rècords,[3] l'últim baiji fou vist l'agost del 2007.[4]

Estudis sobre el nombre de baijis

Estudis sobre el nombre de dofins de riu xinesos entre el 1979 i el 1996[5]
Any Àrea de l'estudi Km estudiats Baijis vistos Nombre estimat de baijis
1979[6] Wuhan-Chenglingji 230 19 -
1979[7] Nanjing-Taiyangzhou 170 10 -
1979-1981[8] Nanjing-Guichi 250 3-6 grups 400
1978-1985[9] Yichang-Nantong 1600 >20 grups 156
1985-1986[10] Yichang-Jiangyin 1510 42 grups 300
1979-1986[11] Fujiangsha-Hukou 630 78-79 100
1987-1990[12] Yichang-Shanghai 1669 108 200
1989-1991[13][14] Hukou-Zhenjian 500 29 120
1991-1996[15] Xinchang-Wuhan 413 42 <100

Camí cap a l'extinció

  • 1979: La Xina el declara en perill d'extinció.
  • 1983: La seva caça és il·legal.
  • 1986: Queden 300 baijis.
  • 1990: Queden 200 baijis.
  • 1994: Comença la construcció de la Presa de les Tres Gorges.
  • 1997: Queden menys de 50 baijis (se'n comptabilitzen 23).
  • 1998: Es troben 7 exemplars.
  • 2006: No es troba cap baiji en una expedició. Els organitzadors van declarar el baiji com a functionally extinct.[3]
  • 2007: Es fa una altra expedició per trobar-ne, però no se'n localitza cap.

Població

La població de dofins de riu xinesos ha disminuït dràsticament les recents dècades a la Xina i s'ha fet molt ús dels rius per pescar, fer hidroelectricitat, etc. L'última vegada que es va veure un dofí de riu xinès fou el 2004, amb una altra aparició d'un baiki no confirmada a l'agost del 2007.[4] Es feren esforços per a salvar l'espècie, però una expedició el 2006 va fallar i no va veure cap baiji al riu. Els organitzadors van declarar el baiji com a functionally extinct.[3]

Referències

  1. . Lipotes vexillifer. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 20 octubre 2008.
  2. «Rescue Plan Prepared for Yangtze River Dolphins». China Daily, 11-07-2002. [Consulta: 18 desembre 2006].
  3. 3,0 3,1 3,2 «The Chinese river dolphin is functionally extinct». baiji.org, 13-12-2006.
  4. 4,0 4,1 «Rare Dolphin Seen in China, Experts Say». New York Times, 30-08-2007 [Consulta: 30 agost 2007].
  5. «Report of the Workshop on Conservation of the Baiji and Yangtze Finless Porpoise». Arxivat de l'original el 2008-10-28. [Consulta: 3 desembre 2006].
  6. Chen, P.; Liu, P., Liu, R., Lin, K., Pilleri, G. «Distribution, ecology, behaviour and protection of the dolphins in the middle reaches of the Changjiang River (Wuhan-Yueyang).». Oceanologica Limnologia Sinica, 11, 1980, pàg. 73–84.
  7. Zhou, K.; Pilleri, G., Li, Y. «Observations on baiji (Lipotes vexillifer) and finless porpoise (Neophocaena asiaorientalis) in the lower reaches of the Chiang Jiang.». Scientia sinica, 23, 1980, pàg. 785–795.
  8. Zhou, K.; Li, Y., Nishiwaki, M., Kataoka, T. «A brief report on observations of the baiji (Lipotes vexillifer) in the lower reaches of the Yangtze River between Nanjing and Guichi.». Acta Theriologica Sinica, 2, 1982, pàg. 253–254.
  9. Lin, K.; Chen, P. and Hua, Y. «Population size and conservation of Lipotes vexillifer.». Acta Zoologica Sinica, 5, 1985, pàg. 77-85. [translated by C.H. Perrin, edited by W.F. Perrin, Southwest Fisheries Science Center Administrative Report LJ-86-27]
  10. Chen, P. i Hua, Y. (1989) Distribution, population size and protection of Lipotes vexillifer. pàg. 78–81 In W.F. Perrin, R. L. Brownell, Jr., K. Zhou and J. Liu (editors), Biology and conservation of the river dolphins. Occasional Papers of the IUCN Species Survival Commission, No. 3.
  11. Zhou, K. and Li, Y. 1989. Status and aspects of the ecology and behaviour of the baiji (Lipotes vexillifer) in the lower Yangtze River. pàg. 86–91 In W. F. Perrin, R. L. Brownell Jr., K. Zhou and J. Liu (editors), Biology and conservation of the river dolphins. IUCN Species Survival Commission Occasional Paper 3.
  12. Chen, P.; Zhang, X., Wei, Z., Zhao, Q., Wang, X., Zhang, G. and Yang, J. «Appraisal of the influence upon baiji, Lipotes vexillifer by the Three-gorge Project and conservation strategy.». Acta Hydrobiologica Sinica, 17, 1993, pàg. 101-111.
  13. Zhou, K.; Sun, J. and Gao, A. «Photo-identification and population monitoring of the baiji (Lipotes vexillifer) on the lower Yangtze.». Working paper presented to Baiji Population and Habitat Viability Workshop, Nanjing, China. June 1–4 1993., 1993.
  14. Zhou, K.; Sun, J. and Gao, A. «The population status of the baiji in the lower reaches of the Yangtze.». Working paper presented to Baiji Population and Habitat Viability Workshop, Nanjing, China. June 1–4 1993, 1993.
  15. Wang, D.; Zhang, X., Liu, R. «Conservation status and the future of baiji and finless porpoise in the Yangtze River of China.». Report on the eight international symposium on river and lake environments. ISRLE'96, Wuhan, China., 1998.

Enllaços externs

  • The Baiji Foundation (La Fundació Baiji)
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de cetacis
Regne Animalia  · Embrancament Chordata  · Classe Mammalia  · Infraclasse Eutheria  · Superordre Laurasiatheria  · (sense categoria) Artiodactyla  · (sense categoria) Whippomorpha
Subordre Mysticeti
Balaenidae
Balena de Groenlàndia (B. mysticetus)
E. australis  · Balena franca comuna (E. glacialis)  · Balena franca del Pacífic nord (E. japonica)
Balaenopteridae
Rorqual comú (B. physalus)  · Rorqual boreal (B. borealis)  · [Rorqual de Bryde
Iubarta (M. novaeangliae)
Eschrichtiidae
Balena grisa (E. robustus)
Neobalaenidae
Balena franca pigmea (C. marginata)
Subordre Odontoceti (continua més avall)
Delphinidae
Orca nana (P. electra)
Orca (O. orca)
Orca pigmea (F. attenuata)
Orca falsa (P. crassidens)
Cap d'olla negre d'aleta llarga (G. melas)  · Cap d'olla negre d'aleta curta (G. macrorhynchus)
Delphinus
Dofí comú de musell llarg (D. capensis)  · Dofí comú de musell curt (D. delphis)
Dofí septentrional (L. borealis)  · Dofí meridional (L. peronii)
Cap d'olla de l'Irauadi (O. brevirostris)  · O. heinsohni
Tucuxi (S. fluviatilis)  · S. guianensis
Sousa
Dofí d'estuari indopacífic (S. chinensis)  · S. plumbea  · S. sahulensis  · Dofí d'estuari atlàntic (S. teuszii)
Dofí tacat de l'Atlàntic (S. frontalis)  · Dofí d'elm (S. clymene)  · Dofí tacat tropical (S. attenuata)  · Dofí de musell llarg (S. longirostris)  · Dofí ratllat (S. coeruleoalba)
Dofí rostrat (S. bredanensis)
Dofí mular indopacífic (T. aduncus) · T. australis · T. erebennus · Dofí mular (T. truncatus)
Dofí negre (C. eutropia)  · Dofí de Commerson (C. commersonii)  · Dofí de Heaviside (C. heavisidii)  · Dofí de Hector (C. hectori)
Cap d'olla gris (G. griseus)
Dofí de Fraser (L. hosei)
Dofí de flancs blancs de l'Atlàntic (L. acutus)  · Dofí fosc (L. obscurus)  · Dofí de franja blanca (L. cruciger)  · Dofí de flancs blancs del Pacífic (L. obliquidens)  · Dofí de Peale (L. australis)  · Dofí de musell blanc (L. albirostris)
Subordre Odontoceti (contina més amunt)
Monodontidae
Beluga (D. leucas)
Narval (M. monoceros)
Phocoenidae
Marsopa llista (N. asiaeorientalis) · Marsopa sense aleta (N. phocaeniodes)
Marsopa comuna (P. phocoena)  · Marsopa de Califòrnia (P. sinus)  · Marsopa d'ulleres (P. dioptrica)  · Marsopa de Burmeister (P. spinipinnis)
Marsopa de Dall (P. dalli)
Physeteridae
Catxalot (P. macrocephalus)
Kogiidae
Catxalot pigmeu (K. breviceps)  · Catxalot nan (K. sima)
Ziphidae
Zífid de quatre dents meridional (B. arnuxii)  · Zífid de quatre dents septentrional (B. bairdii) · Zífid de quatre dents petit (B. minimus)
Zífid cap d'olla boreal (H. ampullatus)  · Zífid cap d'olla austral (H. planifrons)
Zífid de l'Indopacífic (I. pacificus)
Zífid de Sowerby (M. bidens)  · Zífid d'Andrew (M. bowdoini)  · Zífid de Hubbs (M. carlhubbsi)  · Zífid de Blainville (M. densirostris)  · Zífid de Gervais (M. europaeus)  · Zífid de dents de ginkgo (M. ginkgodens)  · Zífid de Gray (M. grayi)  · Zífid de Hector (M. hectori) · M. hotaula · Zífid de Layard (M. layardii)  · Zífid de True (M. mirus)  · Zífid pigmeu (M. peruvianus)  · Zífid de Perrin (M. perrini)  · Zífid de Stejneger (M. stejnegeri)  · Zífid de dents de pala (M. traversii)
Zífid becut de Shepherd (T. shepherdi)
Zífid comú (Z. cavirostris)
Iniidae
I. araguaiaensis  · Dofí de l'Amazones (I. geoffrensis)
Lipotidae
Dofí de riu xinès (L. vexillifer)
Platanistidae
Dofí de l'Indus (P. minor) · Dofí del Ganges (P. gangetica)
Pontoporiidae
Dofí del Plata (P. blainvillei)


Bases de dades taxonòmiques
ADW BOLD BioLib COL EOL FW GBIF IN ITIS MSW NCBI OTL Species+ WoRMS