Christiane Ziegler

Christiane Ziegler

Biografia
Naixement	3 maig 1942 (82 anys) L'Illa de Sòrga (França)
Directora de recerca del CNRS
Directora de museu
Dades personals
Formació	Universitat de París
Activitat
Ocupació	arqueòloga, escriptora, historiadora, egiptòloga, conservadora
Ocupador	Museu del Louvre
Membre de	Institut Arqueològic Alemany Académie Celtique
Premis (31 desembre 2019)  Gran Oficial de la Legió d'Honor (13 maig 2011)  Gran oficial de l'Orde Nacional del Mèrit  comandadora de la Legió d'Honor francesa  Oficial de la Legió d'Honor
Lloc web	archeologiememphite.free.fr

Christiane Ziegler (L'Illa de Sòrga, 3 de maig del 1942) és una egiptòloga francesa, conservadora general, directora honorària del departament d'antiguitats egípcies del Museu del Louvre i directora de la publicació de la missió arqueològica del Louvre a Saqqara (Egipte).^[1] És oficial de la Legió d'Honor i comandant de l'Orde Nacional del Mèrit.^[2]

Trajectòria

Professora d'història, va defensar una tesi doctoral a la Universitat de París sobre les col·leccions del Departament d'Antiguitats egípcies del Museu del Louvre, que ella va dirigir del 1993 al 2007. Durant el període 1994-2004, va ser directora de la Unitat d'Investigació del Louvre CNRS URA 1064, el treball de la qual se centra a Tebes.

Autora de nombrosos articles científics i llibres d'egiptologia i membre de societats científiques, ha estat guardonada amb el premi Gaston Maspero (concedit per l'Académie des inscriptions et belles-lettres). En particular, ha publicat estudis sobre les piràmides (jeroglífics, inscripcions, estàtues, relleus i pintures de les tombes), les arts del metall en l'època faraònica (bronze i plata) i una monografia dedicada a la reina Tiy, esposa d'Amenhotep III. Va treballar també en la nova edició de la Grammaire Egyptienne i de Lettres écrites d'Égypte et de Nubie de Champollion, i és autora de diversos llibres sobre història de l'Art egipci. Professora d'arqueologia d'Egipte a l'École del Louvre, Christiane Ziegler també codirigeix tesis sobre arqueologia egípcia.

Treball de camp

Va participar des de 1980 en les excavacions que va realitzar el Louvre a Tod (Alt Egipte), i ha treballat des de fa anys a les realitzades pel Ministeri de Relacions Exteriors francès.

En 1991 va començar a col·laborar amb el Consell Suprem d'Antiguitats egipci dirigit per Zahi Hawass, i s'encarrega de les excavacions que es realitzen a Saqqara al costat de la calçada processional de la piràmide d'Unas, on, entre altres missions, va localitzar i excavar la mastaba d'Akhethetep, un noble de l'antic Egipte, sacerdot i metge. Egipte havia lliurat al Louvre la capella d'adoració el 1903, i quedà exposada al museu.^[1] Aquestes excavacions han tret a la llum no només la mastaba del dignatari, sinó també tot un sector de la necròpolis que encara no estava explorada i l'estudi de la qual està encara en curs: durant el període 2003-2007, en el sector s'han trobat intactes dues tombes que daten del primer mil·lenni aC, que contenen magnífics sarcòfags amb màscara d'or. Aquests descobriments han donat lloc a nombroses publicacions i dos llargmetratges, realitzats per Frédéric Wilner i coproduïts pel Louvre i FR3 (Le Trésor enfoui de Saqqara^[3] i Les secrets du trésor de Saqqara^[4]).

Museística

Els seus èxits museístics són nombrosos, tant a França com a l'estranger. A Egipte, va participar en la creació del museu Imhotep a Saqqara i representa França a la comissió de la UNESCO del Museu de Núbia a Assuan i al museu de la civilització egípcia del Caire. Cada any ha organitzat i supervisat al Louvre cursos perquè aprenents, estudiants i investigadors egipcis estiguin familiaritzats amb la pràctica de l'egiptologia i la museologia en un museu occidental.

A França, Ziegler va crear els primers tallers del Louvre el 1982, i ha portat a terme la renovació del departament egipci del Louvre al Grand Louvre, que va culminar al desembre de 1997 amb una renovació de les col·leccions en espais ampliats i modernitzats. Recentment va ser nomenada membre del Consell Científic de l'Agència France-Muséums, que és responsable de la creació en 2007 del nou museu Louvre Abu Dhabi.

Exposicions

Ha estat comissària de grans exposicions amb temes innovadors:

• Naixement de l'escriptura (Grand Palais, 1982),
• Tanis, l'or dels faraons (Paris-Grand Palais-Edimburg, 1987-1988),
• Memòries d'Egipte (París-Berlín, 1990),
• Egiptomanía (París-Ottawa-Viena, 1994-1996),
• L'art egipci en temps de les piràmides (París-Nova York-Toronto, 1999-2000),
• Faraons (Venècia-París-Madrid-Bahrain-Valenciennes, 2002-2007),
• Reines d'Egipte (juliol-setembre de 2008, Mònaco)^[5]
• així com una vintena d'exposicions regionals.

Obres publicades

Bibliografia

Entre d'altres:

• L'Egypte de Jean-François Champollion: lettres & journaux de voyage (1828-1829). IMAGE/MAGIE, 1989. 
• The Louvre: Egyptian Antiquities. Editions Scala, 2002. ISBN 2-86656-288-7. 
• The Pharaohs. Rizzoli, 2002. ISBN 0-8478-2507-8. 
• Les pyramides d'Egypte. Hachette, 1999. ISBN 2-01-235500-5. 
• Le mastaba d'Akhethetep. Peeters Publishers, 2007. ISBN 90-429-1922-1. 
• Art et archéologie : L'Egypte ancienne. Ecole du Louvre, 2001. ISBN 2-7118-4281-9. 
• L'art de l'ancien empire égyptien. Documentation française, 1999. ISBN 2-11-004264-8. 
• Ancient Egypt at the Louvre. I. B. Tauris & Company, Limited, 1999. ISBN 1-86064-043-5. 
• Tanis. Seuil, 1987. ISBN 2-8264-0056-8. 
• Le scribe accroupi. Réunion des musées nationaux, 2002. ISBN 2-7118-4237-1. 
• Des dieux, des tombeaux, un savant. Somogy, 2004. ISBN 2-85056-727-2. 
• La Musique égyptienne (Petits guides des grands musées). Réunion des musées nationaux, 1991. ISBN 2-7118-0584-0. 
• Reines d'Egypte : D'Hétephérès à Cléopâtre. Somogy, 2008. ISBN 2-7572-0192-1. 
• Der Louvre: Ägypten, Vorderer Orient, Klassische Antike. Beck Verlag, 1997. ISBN 3-406-37750-5. 

Filmografía

• Champillions Erben (1997) (TV)^[6]
• Les Secrets du Nil (1997) (TV)^[7]

Referències