Cas comitatiu
Casos gramaticals |
---|
Llista de casos gramaticals |
Cas abessiu |
Cas ablatiu |
Cas absolutiu |
Cas adessiu |
Cas adverbial |
Cas al·latiu |
Cas benefactiu |
Cas causal |
Cas causal final |
Cas comitatiu |
Cas datiu |
Cas dedatiu |
Cas delatiu |
Cas disjuntiu |
Cas distributiu |
Cas distributiu temporal |
Cas elatiu |
Cas essiu |
Cas essiu formal |
Cas essiu modal |
Cas exessiu |
Cas final |
Cas formal |
Cas genitiu |
Cas il·latiu |
Cas inessiu |
Cas instructiu |
Cas instrumental |
Cas latiu |
Cas locatiu |
Cas modal |
Cas multiplicatiu |
Cas objectiu |
Cas oblic |
Cas partitiu |
Cas possessiu |
Cas postposicional |
Cas preposicional |
Cas prolatiu |
Cas prosecutiu |
Cas separatiu |
Cas sociatiu |
Cas sublatiu |
Cas superessiu |
Cas temporal |
Cas terminatiu |
Cas translatiu |
Cas vial |
Cas vocatiu |
Arranjament morfosintàctic |
Cas absolutiu |
Cas acusatiu |
Cas ergatiu |
Cas instrumental |
Cas instrumental comitatiu |
Cas intransitiu |
Cas nominatiu |
Declinació |
Declinació alemanya |
Declinació basca |
Declinació eslovaca |
Declinació eslovena |
Declinació irlandesa |
Declinació islandesa |
Declinació llatina |
Declinació polonesa |
Declinació russa |
Declinació sèrbia |
Declinació txeca |
El cas comitatiu,[1] també conegut com a cas associatiu és un cas gramatical que denota companyia i que seria l'equivalent a dir en català "en companyia de", "juntament amb" i d'altres combinacions. Trobem aquest cas en finès. hongarès i en estonià. Aquest cas és igualment observable en llengües d'altres famílies lingüístiques tals com el japonès i moltes llengües aborígens australianes, on és utilitzat molt sovint per a formar noms de lloc i de llengües.
Estonià
En estonià, el cas comitatiu en singular es forma afegint el sufix '-ga' al cas genitiu:
- nina (nominatiu: nas) → nina (genitiu: de nas) → ninaga (comitatiu: amb un nas)
- koer (nominatiu: gos) → koera (genitiu: de gos) → koeraga (comitatiu: amb un gos)
Afegint així mateix els sufixos '-de' i '-ga' al cas partitiu singular, en el cas que sigui plural, fent així primer un plural genitiu i després afegint el sufix comitatiu:
- leht (nominatiu: fulla) → lehte (partitiu: fulla) → lehtede (genitiu: de fulles) → lehtedega (comitatiu: amb fulles)
- kass (nominatiu: gat) → kassi (partitiu: gat) → kasside (genitiu: de gats) → kassidega (comitatiu: amb gats)
En estonià el cas comitatiu és també emprat per denotar quan una cosa s'utilitza com a implement- kirvega (amb destral / utilitzant una destral) o també per parlar sobre el mitjà de transport laevaga (amb barca).
Finès
Al finès, el comitatiu és poc habitual i molt rarament emprat en llengua parlada. El sufix -ne s'utilitza sol només quan és un atributiu d'una altra paraula. Si no és així, s'ha d'afegir un sufix possessiu addicional(-ne+en, e.g. suurine vuorineen "amb les seves grans muntanyes"). En la llengua literària, el comitatiu expressa únicament possessió o atributs.
En les expressions que corresponen a les estonianes anteriorment esmentades, s'ha de fer servir el cas adessiu ex. lehdillä "amb fulles" o laivalla "amb barca". La idea d'estar en companyia d'algú és normalment expressada amb el cas genitiu +kanssa, ex. tyttö koiran kanssa "noia amb gos". En finès parlat això s'abrevia en un clíctic, molt similar al comitatiu estonià, -nkaa (via -nkans). Es pot debatre sobre si és un cas gramatical, doncs no obeeix l'harmonia vocal; és a dir, no existeix una forma -nkää. Alguns dialectes, fins i tot, no tenen aquesta forma.
Referències
- ↑ Stolz, Thomas; Stroh, Cornelia; Urdze, Aina. On Comitatives and Related Categories: A Typological Study with Special Focus on the Languages of Europe. Berlín: Walter de Gruyter GmbH & Co., 2006.