Camp de concentració d'Amersfoort
(de) Durchgangslager Amersfoort  | ||||
| ||||
| Tipus | Camp de concentració nazi | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Amersfoort (Països Baixos) | |||
| ||||
| Història | ||||
| Codi de catàleg | control d'autoritats EHRI: camps/531. | |||
| Lloc web | kampamersfoort.nl | |||
El camp de concentració d'Amersfoort va ser un camp de concentració nazi situat al sud d'Amersfoort, al límit entre aquesta ciutat i Leusden, a la regió central dels Països Baixos. El seu nom oficial va ser Polizeiliches Durchgangslager Amersfoort («Camp de trànsit policial d'Amersfoort»). Entre 1941 i 1945 s'hi va recloure més de 37.000 presoners.[1]
Història
El 1939, el Kamp Amersfoort encara era un complex de casernes que servia per als exercicis militars de l'artilleria de la zona d'entrenament militar de Leusderheide. A partir de 1941 també va ser utilitzat com camp de treball.
Per arribar al camp, els presoners havien de caminar des de l'estació ferroviària creuant la ciutat i els barris residencials: «Visible des de les finestres de la major part de les cases i darrere de les cortines tancades hi havia nombroses siluetes, especialment d'infants. Les siluetes no es movien. De vegades, feblement i furtiva, saludaven. Els infants que saludaven eren ràpidament enretirats. Era un comiat des del món inhabitat convertit en un regne d'ombres».[2]
La història del camp es pot separar en dos períodes. El primer període va començar el 18 d'agost de 1941 i va acabar al març de 1943, quan els presoners van ser transferits al Kamp Vught.
Amersfoort era un camp de trànsit des d'on els presoners eren enviats a llocs com Buchenwald, Mauthausen-Gusen i Neuengamme.[3] El 15 de juliol de 1942, els nazis van començar a deportar jueus holandesos des d'Amersfoort, Vught i Westerbork als camps de concentració i extermini d'Auschwitz, Sobibor i Theresienstadt.[4]
La torre de vigilància, que pot ser vista en el lloc commemoratiu, va ser construïda entre l'abril i el maig de 1943, quan l'expansió del Kamp Amersfoort va estar completa i els presoners hi van poder ser reclosos novament. Els canvis més importants van ser la «capacitat d'allotjament» més gran i la «rotació» més ràpida. Continuà la mateixa manca d'higiene, de menjar i d'atenció mèdica, així com la crueltat dels guàrdies, no obstant això, a diferència d'altres camps, els presoners van comptar amb la presència de la Creu Roja danesa. El segon període va arribar a la seva fi el 19 d'abril de 1945, quan el control del camp va ser transferit a Loes van Overeem de la Creu Roja. El 7 de maig els aliats van arribar i el camp va ser oficialment alliberat.[5]
Referències
- ↑ Museo Flehite - Exhibición semipermanente sobre la ocupación en Amersfoort occupation (1940-1945)
- ↑ Dölle, Constant y John Vriend (2002). Encountering God in the Abyss, Peeters, pág. 133.
- ↑ Yad Vashem Studies. Por Yad ṿa-shem, rashut ha-zikaron la-Shoʼah ṿela-gevurah. Publicado por Yad Vashem Martyrs' y Heroes' Remembrance Authority, 1996; Anne Frank y por D. van Galen Last, Rolf Wolfswinkel, pág. 157. Amsterdam University Press 1996.
- ↑ United States Holocaust Memorial Museum
- ↑ Stichting Nationaal Monument Kamp Amersfoort, Guía del visitante, pág. 5.
