Borís Ieltsin
Nom original | (ru) Бори́с Никола́евич Е́льцин |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1r febrer 1931 Butka (Rússia) |
Mort | 23 abril 2007 (76 anys) Moscou (Rússia) |
Causa de mort | Causes naturals (Insuficiència cardíaca ) |
Sepultura | Cementiri de Novodévitxi 55° 43′ 27″ N, 37° 33′ 15″ E / 55.72422°N,37.55405°E / 55.72422; 37.55405 |
Comandant en Cap Suprem de les Forces Armades de la Federació de Rússia | |
7 maig 1992 – 31 desembre 1999 | |
Ministre de Defensa | |
16 març 1992 – 18 maig 1992 ← Konstantin Kobets (en) – Pàvel Gratxov → | |
Primer ministre de Rússia | |
6 novembre 1991 – 15 juny 1992 ← cap valor – Iegor Gaidar → | |
1r President de Rússia | |
10 juliol 1991 – 31 desembre 1999 ← cap valor – Vladímir Putin → | |
President del Soviet Suprem de Rússia | |
29 maig 1990 – 10 juliol 1991 ← Vitaly Vorotnikov (en) – Ruslan Khasbulàtov → | |
Primer Secretari del Partit Comunista de Moscou | |
23 desembre 1985 – 11 novembre 1987 ← Viktor Grishin (en) – Lev Zaykov (en) → | |
Diputat del Soviet Suprem de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia | |
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica | |
Consell de Ministres de l'URSS | |
Diputat del Poble de la URSS | |
Membre del Presídium del Soviet Suprem de l'URSS | |
Secretariat del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica | |
Comitè regional de Sverdlovsk del PCUS | |
Dades personals | |
Religió | Església Ortodoxa Russa i cristianisme ortodox |
Formació | Universitat Tècnica Estatal dels Urals Universitat Federal dels Urals |
Alçada | 187 cm |
Activitat | |
Lloc de treball | Moscou (1985–2007) Iekaterinburg (1961–1985) |
Ocupació | enginyer civil, polític |
Partit | independent (1990–) Partit Comunista de la Unió Soviètica (1961–1990) |
Membre de | |
Carrera militar | |
Lleialtat | Unió Soviètica |
Rang militar | Comandant en Cap Suprem de les Forces Armades de la Federació de Rússia |
Comandant de (OBSOLET) | Forces Armades de Rússia |
Conflicte | Cop d'estat a la Unió Soviètica, Crisi constitucional russa de 1993, Guerra Civil de Geòrgia, primera guerra de Txetxènia, Guerra civil del Tadjikistan, invasió del Daguestan, segona guerra de Txetxènia, Conflicte a Ossètia del Nord, conflicte de l'Alt Karabagh, Transnistria conflict (en) i Incident at Pristina airport (en) |
Artistes relacionats | Bill Clinton |
Participà en | |
2 juliol 1990 | 28è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
28 juny 1988 | 19th All-Union Conference of the Communist Party of the Soviet Union (en) |
25 febrer 1986 | 27è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
23 febrer 1981 | 26è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
Soviet Suprem de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia | |
Congrés dels Estats Units | |
Família | |
Cònjuge | Naina Yeltsina (en) (1956–2007) |
Fills | Tatyana Yumasheva (en) , Elena Yeltsina (en) |
Pares | Nikolai Ieltsin i Klavdia Ieltsina |
Germans | Mikhaïl Ieltsin |
Premis
| |
Signatura | |
|
Borís Ieltsin (rus: Бори́с Никола́евич Е́льцин) (Butka, 1 de febrer de 1931 - Moscou, 23 d'abril de 2007), nom complet amb patronímic Borís Nikolàievitx Ieltsin, va ser un polític rus. Va ser el primer president de la Federació Russa, entre els anys 1991 i 1999.
El seu pare, Nikolai Ieltsin, fou enviat al gulag el 1934 per agitació antisoviètica. Boris Ieltsin va estudiar enginyeria a Bereznikí (krai de Perm) i el 1961 ingressà al PCUS. El 1977 fou nomenat cap del partit a Sverdlovsk, on va fer enderrocar la casa Ipàtiev, on foren assassinats Nicolau II de Rússia i la seva família.
Membre de l'ala progressista del partit, el 1985 Mikhaïl Gorbatxov el va cridar a Moscou, i el 1989 esdevingué diputat, imposant la seva línia a la del conservador Iegor Ligatxov.
A les primeres eleccions democràtiques fou escollit President de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia el 1990. Quan es va produir el cop d'estat del 1991 contra Gorbatxov protagonitzà amb èxit la resistència contra els involucionistes, cosa que li permeté ocupar el lloc de Gorbatxov i emprendre mesures més radicals: reconèixer la independència de les antigues repúbliques soviètiques i il·legalitzar el PCUS.
Fou el principal promotor de la Comunitat d'Estats Independents com a successora de l'URSS el 1991 amb Leonid Kravtxuk i Stanislav Xuixkévitx, de la qual fou president del 1993 al 2000, però a l'interior de Rússia els seus intents de reformes foren boicotejats per la duma, controlada per elements conservadors i comunistes. Això el conduí a convocar un referèndum el 1993, el resultat del qual li permeté promulgar una nova constitució accentuadament presidencialista amb la qual controlà el govern i pogué prescindir de la cambra. Poc després, davant la negativa dels parlamentaris, encapçalats per Aleksandr Rutskoi i Ruslan Khasbulàtov que es negaren a acatar la convocatòria d'eleccions anticipades, va fer assaltar el parlament.[1]
Els diversos governs foren encapçalats per Víktor Txernomirdin, addicte a Ieltsin, el qual, malgrat els problemes de salut i l'hostilitat d'amplis sectors, fou reelegit el 1996 fins al 1998. La seva gestió, dominada per l'autoritarisme i per procediments dubtosament democràtics, no aconseguí redreçar l'economia russa ni frenar l'extensió de la corrupció malgrat les reformes i les ajudes d'Occident. Tot i així, fou reescollit a les eleccions de 1995 aliat amb Aleksandr Lébed, derrotant el candidat comunista Guennadi Ziugànov.
El 1992 ratificà el tractat START i es mostrà bel·ligerant envers l'ampliació de l'OTAN als països de l'Europa de l'Est, que fins aleshores havien format part del Consell d'Assistència Econòmica Mútua. En els conflictes derivats de la dissolució de l'antiga Iugoslàvia comunista, s'abstingué de fer costat a Sèrbia, tradicional aliat de Rússia als Balcans.
El 1994 i el 1996 atacà la república de Txetxènia per ofegar-hi la rebel·lió secessionista,[2] però trobà una forta resistència dirigida per Djokhar Dudàiev. El 1997 signà un tractat d'unió amb el president de Belarús, Aleksandr Lukaixenko, que va intentar infructuosament estendre a Ucraïna i Kazakhstan. En 1998-99 nomenà cinc primers ministres, al darrer dels quals, Vladímir Putin, cedí el càrrec en dimitir el desembre del 1999.
Referències
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons (Galeria) | |
Commons (Categoria) |
- ↑ «Edició de La Vanguardia del dia 22 de setembre» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], //.
- ↑ Galeotti, Mark. Russia’s Wars in Chechnya 1994–2009 (en anglès). Osprey Publishing, 2014, p. 7. ISBN 1782002774.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Vitali Vorotnikov | President del Consell Suprem de la RSFS de Rússia 1990-1991 | Succeït per: President de la Federació Russa Borís Ieltsin |
Precedit per: President de la RSFS Russa Borís Ieltsin | President de Rússia 1991-1999 | Succeït per: Vladímir Putin |