Bisbe diocesà

Un bisbe diocesà, dins de les diverses tradicions cristianes, és un bisbe o arquebisbe encarregat de la cura pastoral d'una diòcesi o arxidiòcesi.

En relació amb altres bisbes, un bisbe diocesà pot ser sufragani, metropolità (si és arquebisbe) o primat. També poden ocupar diverses altres funcions com a cardenal o patriarca.

Els bisbes de l'Església catòlica romana poden ser bisbes assistents amb facultats especials, bisbes coadjutors (aquests bisbes són nomenats com a coadjutors de les diòcesis que dirigiran, i no com a bisbes titulars), bisbes auxiliars, nuncis o diplomàtics papals similars (normalment arquebisbes), funcionaris de la Cúria romana (generalment per a bisbes com a caps o diputats de departaments que no han estat anteriorment ordinaris), etc. També poden ocupar altres càrrecs com el cardenalat. La seu de bisbe titular només és nominal, no pastoral, és a dir, no exerceix l'autoritat final com a bisbe titular (l'ordinari), ni té dret a succeir automàticament l'esmentat individu (el coadjutor), a través d'una diòcesi o arxidiòcesi o els seus equivalents de ritus orientals, (arxieparquies). Els bisbes titulars poden estar actius o retirar-se. De vegades, com a sacerdot, pot ser que li donessin un bisbat titular o un arquebisbat com a honor del Papa, similar a quan nomena alguns cardenals.[1]

Església catòlica

Vegeu també: Jerarquia de l'Església Catòlica#Bisbes diocesans i Bisbe (Església Catòlica)#Bisbes diocesans o eparques

Un "bisbe diocesà"[2] - a l'Església catòlica - té la cura pastoral d'una Església local (diòcesi), sobre la qual ostenta la jurisdicció ordinària.[3] És el responsable d'ensenyar, governar i santificar els fidels de la seva diòcesi, compartint aquests deures amb els sacerdots i diaques que serveixen sota ell.[4]

Bisbe coadjutor

La Santa Seu pot nomenar un bisbe coadjutor [5] per a una diòcesi. Té facultats especials i dret de successió.

Bisbe auxiliar

El bisbe diocesà pot demanar que la Santa Seu nomeni un o més bisbes auxiliars per ajudar-lo en les seves funcions.[6]

Bisbe emèrit

Quan un bisbe diocesà o bisbe auxiliar es retira, la paraula "emèrit" s'afegeix al seu anterior títol, és a dir, "arquebisbe emèrit de ...", "bisbe emèrit de ...", o "bisbe auxiliar emèrit de ... ". Uns exemples d'ús són: "El Reverendíssim (o Molt Reverend) John Jones, Bisbe emèrit de Anytown"; o "Sa Eminència el cardenal Lluís Maria Martínez Sistach, arquebisbe emèrit de Barcelona". El terme "bisbe emèrit" d'un lloc particular pot aplicar-se a diverses persones, si el primer viu prou. A la llista en l'Annuario Pontificio del 2007, hi havia més d'un bisbe emèrit, com ara Zárate-Campana, Villavicencio, Versalles i Uruguaiana. Hi va haver fins i tot tres arquebisbes emèrits de Taipei. El mateix sufix se li aplicà al bisbe de Roma, el papa emèrit Benet XVI, quan es va retirar.

Bisbe titular

S'anomenen bisbes titulars els nomenats per ocupar una diòcesi titular, institució de tipus honorífic sense territori efectiu.

Vegeu també

  • Ordinari (Església catòlica)

Referències

  1. Code of Canon Law (1983), canon 376. Quote=Bishops to whom the care of some diocese is entrusted are called diocesan; others are called titular Arxivat 19 February 2008[Date mismatch] a Wayback Machine.
  2. «Canon 376». 1983 Code of Canon Law. Libreria Editrice Vaticana. Arxivat de l'original el 19 febrer 2008. [Consulta: 27 juliol 2009].
  3. «Canon 369». 1983 Code of Canon Law. Libreria Editrice Vaticana. Arxivat de l'original el 19 febrer 2008. [Consulta: 27 juliol 2009].
  4. «Canon 381». 1983 Code of Canon Law. Libreria Editrice Vaticana. Arxivat de l'original el 19 febrer 2008. [Consulta: 27 juliol 2009].
  5. «Canon 403 §3». 1983 Code of Canon Law. Libreria Editrice Vaticana. Arxivat de l'original el 19 febrer 2008. [Consulta: 27 juliol 2009].
  6. «Canon 403 §1». 1983 Code of Canon Law. Libreria Editrice Vaticana. Arxivat de l'original el 19 febrer 2008. [Consulta: 27 juliol 2009].