Beta de l'Unicorn

Beta de l'Unicorn
Tipus	sistema estel·lar triple, estrella doble i font d'emissió de raigs UV
Tipus espectral (estel)	B4Ve+B2Vn(e)+B3V:nne[1]
Constel·lació	Unicorn
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Radi	7,91 R☉
Magnitud absoluta	−1,55
Magnitud aparent (V)	3,74 (banda V)[2]
Massa	8,7 M☉
Paral·laxi	4,82 mas[3]
Moviment propi (declinació)	−2,76 mas/a [3]
Moviment propi (ascensió recta)	−6,86 mas/a [3]
Velocitat radial	17,2 km/s[4]
Ascensió recta (α)	6h 28m 49.0697s[3]
Declinació (δ)	-8° 58' 0.9899''[3]
Edat estimada	27,5 milions d'anys
Format per	Beta de l'Unicorn A bet Mon B (en) bet Mon C (en)
Catàlegs astronòmics
CCDM J06288-0702ABC (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) ADS 5107 ABC (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken) EUVE J0628-07.0 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog) HIC 30867 (Hipparcos Input Catalogue) HIP 30867 (Catàleg Hipparcos) IDS 06240-0658 ABC (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) IRAS 06263-0700 (IRAS) JP11 1390 (JP11) PLX 1508 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) UBV 6466 (UBV) uvby98 100045725 ABC (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ) PMSC 06240-0658 (MSC - a catalogue of physical multiple stars) β Mon (nomenclatura de Bayer) 11 Mon (nomenclatura de Flamsteed)

Beta de l'Unicorn (β Monocerotis) és l'estrella més brillant de la constel·lació de l'Unicorn, amb una magnitud de 3,76. Es tracta tanmateix d'un sistema triple,^[5] distant prop de 650 anys llum. Va ser descobert per William Herschel el 1781.

β^B Mon (magnitud 5,4) i β ^C Mon (magnitud 5,6) orbiten l'una al voltant de l'altra en 4.200 anys i estan separades aproximadament per 590 ua. β ^A Mon (la més brillant de les tres amb una magnitud de 4,6) està allunyada de la parella de 1.570 ua i orbita en 14.000 anys. Totes tres són estrelles blanques-blaves amb un espectre que presenta fortes ratlles d'emissió: giren molt ràpidament sobre elles mateixes (almenys a més de 150 km/s a l'equador i estan envoltades d'un disc de matèria expulsada.

Referències