Berenguel de Landoria
| Nom original | (fr) Bérenger de Landorre  | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||
| Naixement | c. 1262 Salmièg | ||||||||
| Mort | 1330 (67/68 anys) Sevilla | ||||||||
| |||||||||
| Dades personals | |||||||||
| Religió | Església Catòlica | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Ocupació | bisbe catòlic (1318–), sacerdot catòlic, frare | ||||||||
| Orde religiós | Orde dels Predicadors | ||||||||
| Consagració | Niccolò Albertini | ||||||||
Berenguer de Landoria O.P. (Roergue, 1262-Santiago de Compostel·la, 1330) fou mestre general de l'Orde de Predicadors (dominicans) i arquebisbe de Santiago de Compostel·la el 1317. Va ser un dels protagonistes de l'època convulsa de l'església, durant la seva seu a Avinyó. Una de les torres de la catedral de Santiago, porta el seu nom.
Biografia
Va néixer el 1262, segon fill dels comtes de Rodés, una de les corts més importants de l'època, que cultivava amb gran èxit la poesia trobadoresca i tots els altres arts. En imposar-se la primogenitura, es va veure obligat a posar-se al servei de l'església. Berenguer ascendeix ràpidament dins l'església fins a fer-se íntim amic de Joan XXII.
El 15 de juliol de 1317, va ser nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel·la, als 55 anys. Onze mesos més tard emprèn camí cap a Santiago per fer-se'n càrrec. El bisbe, va tractar d'entrar a la ciutat quatre vegades, de les quals tres va ser rebutjat en emboscades. Aleshores va ordir un pla d'atac en el seu castell de la localitat de Padrón (Corunya) aliant-se amb altres nobles. El 1318 entra a la ciutat victoriós i se li dedica una torre de la catedral de Santiago de Compostel·la a Galícia, la Berenguela, utilitzada primer com a torre de guaita i després com a campanar.
Végue també
Bibliografia
- Hechos de Don Berenguel de Landoria, Arzobispo de Santiago: Introduccion, Edición Critica y Traducción (1983) Manuel C. Díaz y Díaz, traducción de la crónica Gesta Berengarii de Landoria archiepiscopi Compostellani.
