Bella Abzug
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 juliol 1920 Nova York |
| Mort | 31 març 1998 (77 anys) Nova York |
| Sepultura | Cementiri Mount Carmel |
| Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units | |
| 3 gener 1975 – 3 gener 1977 Legislatura: 94è Congrés dels Estats Units Circumscripció electoral: Districte 20 de Nova York pel congrés | |
| Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units | |
| 3 gener 1973 – 3 gener 1975 Legislatura: 93è congrés dels Estats Units Circumscripció electoral: Districte 20 de Nova York pel congrés | |
| Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units | |
| 3 gener 1971 – 3 gener 1973 Legislatura: 92è Congrés dels Estats Units Circumscripció electoral: Districte 19 de Nova York pel congrés | |
| Dades personals | |
| Religió | Judaisme |
| Formació | Hunter College Walton High School Universitat de la Ciutat de Nova York Columbia Law School Jewish Theological Seminary of America |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Washington DC |
| Ocupació | política, activista social, advocada |
| Partit | Partit Demòcrata dels Estats Units |
Premis
| |
     | |
Bella Abzug, d'origen Bella Savitzky (Nova York, 24 de juliol de 1920 - 31 de març de 1998), va ser una advocada i política nord-americana d'origen jueu.[1][2] Activista social i líder del moviment de dones. El 1971 va cofundar el National Women's Political Caucus. És la responsable de la frase "This woman's place is in the House—the House of Representatives",(el lloc de les dones és a la casa, a la Casa del Representants). Més endavant va rebre el sobrenom de «Battling Bella» (Bella la Combatent), «Mother Courage» (Mare Coratge), i «Hurricane Bella » (L'Huracà Bella ).[3] El 1975 va ser nomenada presidenta de la Comissió Nacional sobre l'observança de l'Any Internacional de la Dona i el 1977 va organitzar la Conferència Nacional sobre Dones sota el mandat del president Gerald Ford i durant el mandat del president Jimmy Carter, va ser la responsable de la Comissió de Dones.
Primers anys
Bella Savitsky va néixer el 24 de juliol de 1920 a la ciutat de Nova York. Els seus pares, Esther (Tanklefsky de soltera) i Emanuel Savitsky, eren jueus immigrants russos.[4]
El 1933, quan el seu pare va morir, se li va prohibir recitar la Mourner's Kaddish (pregària de difunts), ja que aquest ritu estava reservat als fills dels morts i per tant ella queda exclosa per ser una dona. Tanmateix, atès que el seu pare no va tenir fills, va anar a la sinagoga tots els dies durant un any, per recitar la pregària, desafiant la tradició de la seva congregació ortodoxa.[5]
Es va graduar a la Walton High School Nova York,[2] i després va estudiar al Hunter College of the City University of New York. El 1947 va obtenir el títol de Dret per la Columbia University.
Carrera professional
El 1947 va ser admesa a la New York Bar i va començar a exercir a la ciutat de Nova York amb el bufet Pressman, Witt & Camme particularment en qüestions de dret laboral, en una època en què hi ha havia molt poques dones que exercien d'advocades. Al principi, va defensar casos de drets civils i va apel·lar sobre el cas de Willie McGee, un home negre condemnat el 1945 de violar una dona blanca a Mississipi i condemnat a mort per un jurat blanc que va deliberar durant només dos minuts i mig. Abzug va perdre l'apel·lació i l'home va ser executat.[6] Posteriorment va assumir nombrosos casos sobre llibertats civils i drets civils, representant a diverses persones acusades pel senador Joseph McCarthy. Va fundar i va dirigir (1961–1970) el grup contra la guerra Women Strike for Peace i El 1971, es va unir a altres destacades feministes com Gloria Steinem, Shirley Chisholm, i Betty Friedan per fundar el National Women's Political Caucus.
Va ser una de les primers membres del Congrés que va donar suport als drets dels homosexuals,[7] en presentar el primer projecte de llei de drets homosexuals, coneguda com la Llei d'Igualtat de 1974, amb el també demòcrata de Nova York, Ed Koch.[8]
La seva carrera al Congrés va acabar amb un intent fallit per la nominació demòcrata per al Senat dels Estats Units el 1976, quan va perdre per estret marge davant de Daniel Patrick Moynihan. El 1975 el president Carter Carter la va nomenar presidenta de la Comissió Nacional sobre l'observança de l'Any Internacional de la Dona i, després, copresidenta de la Comissió Nacional Assessora per a la dona. El 1977 es va presentar sense èxit, a alcaldessa per a la ciutat de Nova York .
Va continuar treballant per promoure la seva visió de la igualtat i el poder per a les dones als Estats Units i a l'estranger denunciant la bretxa de gènere en tots els estaments.[9] Va fundar i va dirigir diverses organitzacions de defensa de la dona, i va seguir al capdavan d'esdeveniments de la defensa feministes.
En la Cambra de Representants (1971–1977) va destacar per la seva oposició a la Guerra de Vietnam i el seu explícit suport a l'Esmena per la Igualtat de Drets, el dret a l'avortament i la legislació per la cura infantil. Va morir d'un infart.[10]
Llegat
En 1994 va ser admesa en el Saló Nacional de la Fama de Dones i va ser honrada, el 6 de març de 1997, a les Nacions Unides com una destacada ambientalista. A l'any següent, la revista feminista Ms. Magazine la va nomenar un model a seguir.[1]
El 2004, la seva filla Liz Abzug, professora adjunta d'Estudis Urbans en el Barnard College i consultora política, va fundar l'Institut de Lideratge Bella Abzug (BALI)[11] per orientar i capacitar les dones d'escoles secundàries i universitàries per tal que esdevinguin líders eficaces en assumptes cívics i polítics. El 2007 es va commemorar el trentè aniversari de la primera Conferència Nacional de Dones, que Bella Abzug havia presidit, el BALI va organitzar una Conferència Nacional de Dones al Hunter College (Nova York) en què, a més de celebrar la Conferència de 1977, es va abordar qüestions importants de les dones per al segle XXI.
El 2010, BALI va organitzar per segona vegada els premis Bella i Bella Fella.[12] Les guanyadores van ser entre d'altres Gloria Steinem, Jennifer Raab, i.[13]
El vídeo "Bella Abzug: Amb les seves pròpies paraules" [14]va ser produït per Progressive Source Communications i per al Bella Abzug Leadership Institute.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Cullen-DuPont, Kathryn. Encyclopedia of Women's History in America (en anglès). Infobase Publishing, 2014-05-14. ISBN 9781438110332.
- ↑ 2,0 2,1 «Bella Abzug | Jewish Women's Archive». jwa.org. [Consulta: 11 octubre 2016].
- ↑ Braden, Maria. Women politicians and the media. University Press of Kentucky, 1996. ISBN 9780813108698.
- ↑ «Founding, enduring feminist Bella Abzug is dead at 77 'Battling Bella' served three terms in House». tribunedigital-baltimoresun. Arxivat de l'original el 2013-09-20 [Consulta: 11 gener 2017].
- ↑ Jaffe-Gill, Ellen, editor The Jewish Woman's Book of Wisdom, Citadel Press, 1998
Bella Abzug, No One Could Have Stopped Me, pp. 4, 74 - ↑ Bella Abzug : how one tough broad from the Bronx fought Jim Crow and Joe McCarthy, pissed off Jimmy Carter, battled for the rights of women and workers, rallied against war and for the planet, and shook up politics along the way : an oral history. Farrar, Straus and Giroux, 2007. ISBN 0374299528.
- ↑ «Nondiscrimination Legislation Historical Narrative | TaskForce», 01-10-2014. Arxivat de l'original el 2014-10-01. [Consulta: 11 gener 2017].
- ↑ «Bella Abzug at the 42nd Session of the UN Commission on the Status of Women, March 16, 1998 | Jewish Women's Archive». jwa.org. [Consulta: 11 gener 2017].
- ↑ Gender gap : Bella Abzug's guide to political power for American women. Houghton Mifflin, 1984. ISBN 0395361818.
- ↑ Mansnerus, Laura «Bella Abzug, 77, Congresswoman And a Founding Feminist, Is Dead». The New York Times, 01-04-1998. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Home». Bella Abzug Leadership Institute. [Consulta: 11 gener 2017].
- ↑ «Feminist Event Calendar - 4/7/2010: Meet Gloria Steinem at the 2nd Annual Bella & Bella Fella Awards, NY». feminist.org. Arxivat de l'original el 2017-01-13. [Consulta: 11 gener 2017].
- ↑ «Ben Affleck Roasts Ken Sunshine's Bella Fella 2013 Award» (en anglès). BALI, 04-04-2013. [Consulta: 11 gener 2017].
- ↑ «ABOUT BELLA: Bella Savitsky Abzug» (en anglès). Progressive Source Communications. [Consulta: 11 gener 2017].
Bibliografia addicional
- Levy, Alan H. (2013) The Political Life of Bella Abzug, 1920-1976: Political Passions, Women's Rights, and Congressional Battles (2013),
- Levy, Alan H. The Political Life of Bella Abzug, 1976–1998: Electoral Failures and the Vagaries of Identity Politics (Lexington Books, 2013)
- Mahler, Jonathan (2005). Ladies and gentlemen, the Bronx is burning: 1977, baseball, politics, and the battle for the soul of a city. New York: Farrar, Straus and Giroux. ISBN 9780312424305.
