Batalla de Paretstortes

Infotaula de conflicte militarBatalla de Paretstortes
Guerres de la Revolució Francesa
Batalla de Paretstortes (Catalunya 1716-1802)
Batalla de Paretstortes
Batalla de Paretstortes
Batalla de Paretstortes (Catalunya 1716-1802)
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data17 de setembre de 1793
Coordenades42° 46′ N, 2° 51′ E / 42.76°N,2.85°E / 42.76; 2.85
LlocParetstortes
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria francesa
FrontPrimera Coalició
CampanyaGuerra Gran
Bàndols
Bandera de França República Francesa Badera de guerra espanyola (1785-1931) Regne d'Espanya
Comandants
Louis Charles de La Motte-Ango Antonio Ricardos
Cronologia
Batalla de Trullars →
  • Vegeu aquesta plantilla
Primera Coalició
(1792-1797)
Itàlia - Verdun – Valmy – Jemappes – 1a Mainz – Arlon (1793) – Morlautern – Toló – Wissembourg – 1a Arlon (1794) – 2a Arlon (1794) – Vosges – 1a Dego – Gènova – Groix – Quiberon – Hyères – 2a Mainz – Loano – Montenotte – 23 de juny del 1795 - Millesimo – 2a Dego – Mondovì – Fombio – Lodi – Borghetto – Màntua – Lonato – Castiglione – Neresheim – Amberg – Würzburg – Rovereto – 1a Bassano – 2a Bassano – Calliano – Caldiero – Arcole – Rivoli – Neuwied – Camperdown – Geisberg
Flandes
Neerwinden – Famars – Hondschoote – Wattignies – Villers-en-Cauchies – Tourcoing – Tournay – Fleurus – Luxemburg – Sprimont
Illes Britàniques
Ushant – Irlanda – Fishguard
CeretMasdéu – Paretstortes – TrullarsCamprodon - Toló - El VolóEl Roure – Roses – Pontós – Fluvià – Puigcerdà
Baztan - Orbaizeta
Guerra angloespanyola (1796-1808)

La batalla de Paretstortes va ser lliurada el 17 de setembre del 1793[1] dins del territori comunal de Paretstortes, i va donar la victòria al general francès Louis Charles de La Motte-Ango contra l'exèrcit espanyol d'Antonio Ricardos que intentava conquerir la ciutat de Perpinyà.

Antecedents

El govern espanyol va declarar la guerra contra la República Francesa el 17 d'abril del 1793 en resposta a l'execució de Lluís XVI de França. L'exèrcit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos van envair el Rosselló per Sant Llorenç de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar de peces d'artilleria, ocupant les ciutats poc defensades del Pertús i la vall del riu Tec (Arles i Ceret) i avança cap a Perpinyà.

L'ordre de batalla

El pla del general Ricardos és acostar-se a Perpinyà pel sud amb el gruix de les tropes, i instal·la el quarter general a Trullars. Pren Ribesaltes a principis de setembre, tot i la ferotge resistència francesa. El segon campament espanyol s'instal·la prop de Paretstortes el 10 de setembre.

El camp principal francès és en una línia entre Cabestany i el Masdéu, mentre el general Eustache Charles d'Aoust estableix un segon camp al costat de Vernet. A més, Jacques-Joseph-François Cassanyes torna de la Cerdanya amb el seu exèrcit i instal·la una força d'ajuda més al nord, a Salses.

La Batalla

El 17 de setembre, Antonio Ricardos llança dues ofensives sobre les tropes franceses, el primer pel sud contra el camp del Masdéu, i el segon per l'oest a Paretstortes.

Els espanyols bombardegen el campament del Masdéu a partir de dos quarts de quatre de la tarda, mentre el gruix de les tropes es dirigeix a Pollestres, on contraataquen els generals francesos Dagobert, Barbantane, Pérignon i de Poinsot, on perden 2.000 homes i els capturen un nombre considerable de soldats, però fan retirar als enemics.

A Paretstortes, el general Eustache Charles d'Aoust aconsegueix parar la progressió dels genets espanyols gràcies a la superioritat numèrica, i Cassanyes proposa usar els seus 4.000 homes de Salses. Així, l'equilibri estratègic s'inclinaria estratègicament a favor seu. Aquestes tropes arriben de nit al campament. La batalla comença a primera hora del matí; tot el dia, les forces franceses intenten prendre el pujol de Paretstortes sense èxit, encara que guanyen cada vegada un poc més de terreny. Cassanyes ataca els espanyols pel flanc, i fa un forat a les línies enemigues, de manera que aquests s'han de retirar i fer un nou camp entre Pontellà i Trullars.

Conseqüències

Aquesta batalla va marcar el final de la progressió espanyola al Rosselló.

Referències

  1. Cahner, Max. Literatura de la revolució i la contrarevolució (1789-1849): De la reacció contra la França revolucionària a la col·laboració amb la Grande armée. Curial, 1998, p. 182. ISBN 8472568636. 
Bases d'informació