Basílica de Sant'Andrea della Valle

Imatge de l'interior
Imatge
DadesTipusTitulus, basílica menor i església Modifica el valor a WikidataArquitecteFrancesco Maria Grimaldi Modifica el valor a WikidataObertura1650 Modifica el valor a WikidataDedicat aAndreu apòstol Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicarquitectura barroca
arquitectura del Renaixement Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata Localitzaciópiazza Vidoni, 6 - Roma Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ 45″ N, 12° 28′ 28″ E / 41.8958°N,12.4744°E / 41.8958; 12.4744
Patrimoni monumental d'Itàlia Plànol
Modifica el valor a Wikidata
ActivitatDiòcesibisbat de Roma Modifica el valor a WikidataReligiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata Lloc websantandrea.teatinos.org Modifica el valor a Wikidata

La basílica de Sant'Andrea della Valle és una basílica menor al rione de Sant'Eustachio de la ciutat de Roma. La basílica és la seu general de l'orde religiós dels Teatins. Es troba a la plaça Vidoni, 6 a la intersecció del Corso Vittorio Emanuele i el Corso Rinascimento.

Història

La basílica va ser dissenyada i construïda per Giacomo Della Porta, Francesco Grimaldi i Carlo Maderno entre el 1590 i el 1650, al lloc on abans hi havia una petita església dedicada a Sant Sebastià de Via Papæ, indicada com el primer enterrament del màrtir, i el palau dels Piccolomini ducs d'Amalfi i comtes de Celano, la ciutat d'origen de la qual va donar nom a la plaça exterior, que durant el segle xvi va prendre el nom de piazza di Siena. Les obres van ser finançades pel cardenal Alessandro Peretti de Montalto, nebot del papa Sixt V. El palau Della Valle va donar nom a l'església.

El 1608 es va encarregar a Maderno la finalització de l'edifici, ampliant el transsepte i aixecant la cúpula. En canvi, la façana barroca fou afegida entre 1655 i 1663 per Carlo Rainaldi.

A principis del segle xix, el papa Pius VII va celebrar el funeral de Henry Benedict Stuart, el quart i últim pretendent jacobita del tron britànic; El cardenal Pietro Francesco Galleffi va oficiar la missa.

El 28 d'abril de 1918, el franciscà Maksymilian Maria Kolbe, futur màrtir i sant, va ser ordenat sacerdot en aquesta basílica.

El papa Joan XXIII, el 1960, amb la constitució apostòlica Quandoquidem va establir el títol cardenalici de Sant'Andrea della Valle, mentre que el desembre de 1965 el papa Pau VI va elevar l'església a la dignitat de la basílica menor

El títol cardenalici

L'església de S. Andrea della Valle va ser designada com a títol cardenalici el 12 de març de 1960.[1]

Titulars

Referències

  1. «Sant’Andrea della Valle». catholic-hierarchy.org. [Consulta: 7 desembre 2019].

Llibres i articles

  • Giovanni Pietro Bellori, Le vite de' pittori, scultori et architetti moderni, 2ª ed., Roma, Mascardi, 1728,
  • Ferdinand Gregorovius, Storia della città di Roma nel medio evo illustrata nei luoghi, nelle persone, nei monumenti, vol. III, Venezia, Giuseppe Antonelli, 1876, ISBN non esistente.
  • Patrizio Barbieri i Arnaldo Morelli, Regesto degli organi della città di Roma Arxivat 2014-01-04 a Wayback Machine. (PDF), in L'organo - Rivista di cultura organaria e organistica, anno XIX (1981), Bologna, Patron, 1985, pp. 63-103, ISSN 0474-6376 (WC · ACNP).
  • Giovanni Battistelli, Oscar Mischiati, Arnaldo Morelli e Claudio M. Strinati, Organi e cantorie nelle chiese di Roma, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato, 1994, ISBN 88-240-3990-1.
  • Ferrucco Lombardi, Roma, le chiese scomparse, Roma, Fratelli Palombi, 1996, ISBN 88-7621-069-5.
  • Graziano Fronzuto, Organi di Roma. Guida pratica orientativa agli organi storici e moderni, Firenze, Leo S. Olschki Editore, 2007, ISBN 978-88-222-5674-4