Artur Blasco i Giné
 Tocant l'acordió diatònic amb el Pont d'Arcalís (2009)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 novembre 1933 (90 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | músic |
| Membre de | |
Premis
| |
Veu de Artur Blasco i Giné | |
Artur Blasco i Giné (Barcelona, 1933) és un músic, investigador i divulgador del folklore i el cançoner popular català dels pobles del Pirineu. Forma part del grup El Pont d'Arcalís.
Biografia
Va néixer el 1933 a Barcelona, però els seus pares vivien a Monistrol de Calders, on va viure ell també fins als dos anys. Fou llavors quan anà a viure a Santpedor. És la família la que li dona una formació musical bàsica durant la joventut.[cal citació]
Després d'una llarga estada de molts anys per Europa i Orient Mitjà, des d'on es dedicava a traduir literatura sueca al castellà per l'editorial barcelonina Seix Barral,[1] va tornar a Catalunya. Va descobrir l'acordió diatònic s Arsèguel i la Seu d'Urgell, on al cap d'un any se n'hi aniria a viure i iniciaria la seva tasca de recuperació d'aquest instrument i de la música popular dels Pirineus. Ho compaginava amb la feina al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, ocupant-se, entre altres coses, de distribuir els punts de beurada de les pastures comunals.[1]
Ha recollit, poble per poble, el cançoner popular dels pobles del Pirineu: En total unes 1.600 cançons. Així mateix ha impulsat la recuperació de l'acordió diatònic a Catalunya, ha organitzat la Trobada d'Acordionistes del Pirineu[2] i el Museu de l'Arcordió d'Arsèguel.[3]
Ha participat en diferents formacions musicals com "Acordionistes del Pirineu", "La Pobletana", i El Pont d'Arcalís,[4] del que en fou membre fundador. Ha editat cinc cançoners, entre els quals destaca el de tradició oral: "Rosa vermella, rosa galant" (1989).[cal citació]
El 1998 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. L'any 2001 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2004 amb el Premi Nacional de Cultura Popular. El 2008, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana li va lliurà el Premi Nacional Joan Coromines.[cal citació]
Discografia
A banda de la seva discografia amb El Pont d'Arcalís ha publicat aquests treballs en solitari:
- 2012 - Les cobles del Peirot. CD-llibre. (Edicions Salòria) [5]
- 2013 - Pirineu. Cançons de vetllades vora del foc. (Edicions Salòria)[6]
- 2016 - Cançons de captaires, ermitants i d'altra gent de pas (REC Produccions Audiovisuals del Pirineu) [7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Artur Blasco: «Al Parlament no l'entenen, el Pirineu»». [Consulta: 6 setembre 2022].
- ↑ «El Periòdic d'Andorra - Actualitat Andorra, Notícies Andorra». [Consulta: 17 octubre 2019].
- ↑ «Ajuntament d'Arsèguel». Arxivat de l'original el 2008-06-18. [Consulta: 17 octubre 2019].
- ↑ «El Pont d'Arcalís». Arxivat de l'original el 2019-06-26. [Consulta: 17 octubre 2019].
- ↑ Folksons.cat. «Folksons.cat : Artur Blasco - Les cobles del Peirot». [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ Enderrock.cat. «El cançoner tradicional de muntanya al Circuit Folc | Enderrock.cat». [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ Enderrock.cat. «Artur Blasco - Cançons de captaires, ermitants i d'altra gent de pas | Enderrock.cat». [Consulta: 26 maig 2024].
1995: Ecomuseu de les Valls d'Àneu · 1996: Associació Cultural TRAM · 1997: Josep Massot i Muntaner · 1998: Solc, Música i Tradició al Lluçanès · 1999: Museu del Joguet de Catalunya · 2000: Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya · 2001: Federació Sardanista de Catalunya · 2002: Agrupament d'Esbarts Dansaires · 2003: Festival Internacional de Música de Cantonigròs · 2004: Artur Blasco · 2005: Fundació per la Pau · 2006: Joan Soler · 2007: Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya · 2008: L'Era, Espai de Recursos Agroecològics · 2009: Bienve Moya · 2010: Roser Ros · 2011: Llibreria Quera · 2012: Jaume Ayats |
