Artocarpus
 Arbre del pa (Artocarpus altilis) | |
| Període | |
|---|---|
Cretaci – recent[1] | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Moraceae |
| Gènere | Artocarpus  J.R.Forst. i G.Forst., 1775 |
| Tipus taxonòmic | Artocarpus communis |
Artocarpus és un gènere de plantes angiospermes de la família de les moràcies amb espècies natives del sud i del sud-est d'Àsia, el nord d'Austràlia i l'oest del Pacífic.[2]
Descripció
Es tracta d'un gènere proper al gènere Ficus, d'arbres monoics, amb flors unisexuals, amb els dos sexes a la mateixa planta. Les petites i verdoses flors femelles creixen primer. Després de la pol·linització, es converteixen en fruits sincàrpics que poden esdevenir molt grans. L'ovari és superior. Quant a les fulles, poden passar d'ésser molt petites i compactes (Artocarpus integer) a molt grans i lobulades (Artocarpus altilis).
La majoria de fruits d'aquestes espècies són comestibles i cultivats arreu dels tròpics. L'arbre del pa, (Artocarpus altilis), Artocarpus integer, Artocarpus heterophyllus o Artocarpus odoratissimus produeixen fruits comestibles i amb un alt contingut de glúcids.
Taxonomia
Aquest gènere va ser descrit per primer cop l'any 1776 a l'obra Characteres generum plantarum de Johann Reinhold Forster i el seu pare Georg Forster,[2][3] després d'haver participat al segon viatge de James Cook al voltant del món entre els anys 1772 i 1775.[4] El nom és format per les arrels gregues artos (pa) i karpos (fruit).
Espècies
Dins d'aquest gènere es reconeixen les següents espècies:[2]
- Artocarpus altilis (Parkinson) Fosberg
- Artocarpus altissimus (Miq.) J.J.Sm.
- Artocarpus anisophyllus Miq.
- Artocarpus annulatus F.M.Jarrett
- Artocarpus avatifolius Merr.
- Artocarpus blancoi (Elmer) Merr.
- Artocarpus borneensis Merr.
- Artocarpus brevipedunculatus (F.M.Jarrett) C.C.Berg
- Artocarpus camansi Blanco
- Artocarpus chama Buch.-Ham.
- Artocarpus clementis Merr.
- Artocarpus corneri Kochummen
- Artocarpus dadah Miq.
- Artocarpus elasticus Reinw. ex Blume
- Artocarpus excelsus F.M.Jarrett
- Artocarpus fretessii Teijsm. & Binn. ex Hassk.
- Artocarpus fulvicortex F.M.Jarrett
- Artocarpus glaucus Blume
- Artocarpus gomezianus Wall. ex Trécul
- Artocarpus gongshanensis S.K.Wu ex C.Y.Wu & S.S.Chang
- Artocarpus griffithii (King) Merr.
- Artocarpus heterophyllus Lam.
- Artocarpus hirsutus Lam.
- Artocarpus hispidus F.M.Jarrett
- Artocarpus horridus F.M.Jarrett
- Artocarpus humilis Becc.
- Artocarpus hypargyreus Hance ex Benth.
- Artocarpus integer (Thunb.) Merr.
- Artocarpus jarrettiae Kochummen
- Artocarpus kemando Miq.
- Artocarpus lacucha Buch.-Ham.
- Artocarpus lamellosus Blanco
- Artocarpus lanceifolius Roxb.
- Artocarpus longifolius Becc.
- Artocarpus lowii King
- Artocarpus maingayi King
- Artocarpus mariannensis Trécul
- Artocarpus melinoxylus Gagnep.
- Artocarpus montanus E.M.Gardner & Zerega
- Artocarpus nanchuanensis S.S.Chang S.C.Tan & Z.Y.Liu
- Artocarpus nigrescens Elmer
- Artocarpus nigrifolius C.Y.Wu
- Artocarpus nobilis Thwaites
- Artocarpus obtusus F.M.Jarrett
- Artocarpus odoratissimus Blanco
- Artocarpus ovatus Blanco
- Artocarpus palembanicus Miq.
- Artocarpus parvus Gagnep.
- Artocarpus petelotii Gagnep.
- Artocarpus pinnatisectus Merr.
- Artocarpus pithecogallus C.Y.Wu
- Artocarpus reticulatus Miq.
- Artocarpus rigidus Blume
- Artocarpus rubrosoccatus E.M.Gardner, Chaveer. & Zerega
- Artocarpus rubrovenius Warb.
- Artocarpus sarawakensis F.M.Jarrett
- Artocarpus scortechinii King
- Artocarpus sepicanus Diels
- Artocarpus sericicarpus F.M.Jarrett
- Artocarpus styracifolius Pierre
- Artocarpus subrotundifolius Elmer
- Artocarpus tamaran Becc.
- Artocarpus teysmannii Miq.
- Artocarpus thailandicus C.C.Berg
- Artocarpus tomentosulus F.M.Jarrett
- Artocarpus tonkinensis A.Chev. ex Gagnep.
- Artocarpus treculianus Elmer
- Artocarpus vrieseanus Miq.
- Artocarpus xanthocarpus Merr.
Referències
- ↑ Entrada «Artocarpus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Artocarpus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 8 juliol 2022].
- ↑ Forster, J. R.; Forster, G. Characteres generum plantarum, quas in itinere ad insulas maris Australis : collegerunt, descripserunt, delinearunt, annis 1772–1775. (en llatí), 1776, p. 101.
- ↑ «Georg Forster» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 8 juliol 2022].
Bibliografia
- RAGONE, Diane, "Artocarpus altilis (breadfruit)", dins ELEVICTH, Craig R. (ed.),Traditional Trees of Pacific Islands: Their Culture, Environment, and Use. Holualoa: Permanent Agriculture Resources, 2006. ISBN 0-9702544-5-8
- ZEREGA, N. Y. C.; MOTLEY, T. J., Artocarpus (Moraceae) molecular phylogeny and the systematics and origins of breadfruit, Artocarpus altilis. Albuquerqe: Botanical Society of America annual meeting, August 12 – 16, 2001.
- ZEREGA, N. Y. C.; RAGONE, D.; MOTLEY, T.J., "Systematics and species limits of breadfruit (Artocarpus, Moraceae)", a Systematic Botany, 30 (2005), pp. 603-615.
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
- Noms comuns en diferents llengües de les espècies d'Artocarpus (anglès)
