Anne Lacaton

Infotaula de personaAnne Lacaton

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 agost 1955 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Sent Pardon la Ribiera (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Bordeus Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
  • (2021)  Premi Pritzker
  • (2011)  Prix de l'Équerre d'Argent (en) Tradueix
  •  Heinrich Tessenow Medal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Anne Lacaton, nascuda el 2 d'agost de 1955 a Sent Pardol de la Ribiera, a Dordonya, França, és una arquitecta francesa.[1]

Biografia

Anne Lacaton va estudiar arquitectura a l'Escola Nacional Superior d'Arquitectura de Bordeus, on es va graduar en 1980. Va exercir el càrrec de docent en diferents escoles europees, principalment a l'Escola Politècnica Federal de Lausana.[2] Entre 1982 i 1988 va treballar en l'Arc en rêve del centre de l'arquitectura a Bordeus a França. Des de 1987 dirigeix l'estudi d'arquitectura Lacaton & Vassal juntament amb Jean-Philippe Vassal, amb qui va guanyar l'any 2008 el Gran Premi Nacional d'Arquitectura.[3][4] L'any 2014 va rebre, al costat de Jean-Philippe Vassal, el Premi Schock d'Arts Visuals, decidit per la Reial Acadèmia Sueca de les Arts. També van rebre el Premi Pritzker de l'any 2021.

Obres (Lacaton & Vassal)

  • Maison de la culture du Japon en el Quai Branly de París de 1990
  • Maison Latapie en Floriac, 1993
  • Musee Archeologique la Saintes de 1995
  • Lloc AUROC a Bordeus, 1996
  • Cafè en Arkitekturzentrum a Viena, Àustria, 2001
  • Escola d'arquitectura de Nantes de 2009
  • Universitat Pierre Mendes-France, UFR Arts i Ciències Humanes en Grenoble, 1995 i 2001
  • Pôle Universitaire de Ciències de Gestió a Bordeus de 2006.

Referències

  1. «Anne Lacaton – Clarkson Chair in Architecture». University at Buffalo. Architecture & Planning Library, 09-10-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-09. [Consulta: 3 juny 2020].
  2. [enllaç sense format] http://laperlaarquitectos.blogspot.com.es/2011/01/lacaton.html
  3. [enllaç sense format] https://proyectos4etsa.wordpress.com/2012/02/14/mas-por-menos-la-otra-globalizacion-una-estetica-de-lo-necesario-el-lujo-del-vacio-anne-lacaton/
  4. [enllaç sense format] http://www.ambafrance-cl.org/Arquitecta-francesa-laureada-con Arxivat 2016-04-04 a Wayback Machine.
  • Vegeu aquesta plantilla
1979 Philip Johnson  · 1980 Luis Barragán  · 1981 James Stirling  · 1982 Kevin Roche  · 1983 Ieoh Ming Pei  · 1984 Richard Meier  · 1985 Hans Hollein  · 1986 Gottfried Bohm  · 1987 Kenzō Tange  · 1988 Gordon Bunshaft i Oscar Niemeyer  · 1989 Frank Gehry  · 1990 Aldo Rossi  · 1991 Robert Venturi  · 1992 Álvaro Siza Vieira  · 1993 Fumihiko Maki  · 1994 Christian de Portzamparc  · 1995 Tadao Ando  · 1996 Rafael Moneo  · 1997 Sverre Fehn  · 1998 Renzo Piano  · 1999 Norman Foster  · 2000 Rem Koolhaas  · 2001 Jacques Herzog i Pierre de Meuron  · 2002 Glenn Murcutt  · 2003 Jørn Utzon  · 2004 Zaha Hadid  · 2005 Thom Mayne  · 2006 Paulo Mendes da Rocha  · 2007 Richard Rogers  · 2008 Jean Nouvel  · 2009 Peter Zumthor  · 2010 Estudi SANAA  · 2011 Eduardo Souto de Moura  · 2012 Wang Shu  · 2013 Toyō Itō  · 2014 Shigeru Ban  · 2015 Frei Otto  · 2016 Alejandro Aravena  · 2017 Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta  · 2018 Balkrishna Vithaldas Doshi  · 2019 Arata Isozaki  · 2020 Yvonne Farrell i Shelley McNamara  · 2021 Anne Lacaton i Philippe Vassal  · 2022 Diébédo Francis Kéré  · 2023 David Chipperfield  · 2024 Riken Yamamoto
Registres d'autoritat