Andreu Sempere

Infotaula de personaAndreu Sempere

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1510 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Alcoi Modifica el valor a Wikidata
Mort1572 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócatedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata

Andreu Sempere (Alcoi, 1510 — València, 1572) va ser un humanista, metge i llatinista valencià.

Biografia

Estudià medicina a la universitat de València, on fou deixeble de Lluís Collado,[1] i es doctorà, potser, a París o Montpeller.[2]

Començà a donar classes a la universitat de València l'any 1533; l'any 1539 era praefectus primae classis, ocupant-se dels principiants.[2] Entre 1550 i 1559 ocupa diverses vegades la càtedra segona d'Oratòria, promocionat el 10 de maig de 1559 a la càtedra primera, on es manté quasi ininterrompudament fins a 1568.[3][4][5]

Tota la seva obra té una fonamentació didàctica, amb l'objectiu d'oferir materials adaptats als seus alumnes. En 1546 publica la primera i més coneguda de les seves obres, la Primma grammaticae latinae institutio, que naix del descontentament pedagògic i doctrinal respecte a la Grammatica de Nebrija, on amplia notablement l'apartat de sintaxi i utilitza les noves idees aportades pel De causis lingua Latinae de Scaligero, aconseguint un manual escolar curt però clar.[5][4] Entre 1552 i 1553 edita i comenta alguns discursos de Ciceró: Pro lege Manilia, Pro C. Rabirio i Orator ad Brutum, i el breu tractat de retòrica de George Cassander.[6] I en 1568 publica en un sol volum, dues obres de retòrica: un manual, Metodus oratoria, i un tractat curt sobre la predicació, De sacra ratione concionandi libellus.[7]

Obra

Manuals i tractats

  • Prima vereque compendiaria grammaticae latinae institutio[8] o Primma grammaticae latinae institutio, tribus libris explicata.[9] Obra dividida en tres parts (etimologia, sintaxi i prosòdia), reeditada nombroses vegades: 40 edicions a València, cinc a Catalunya i 50 a Mallorca (des de 1611 a 1849),[10][11] entre altres.
  • Pro lege Manilia.[12] Edició i notes d'un discurs de Ciceró.
  • Pro C. Rabirio.[12] Edició i notes d'un discurs de Ciceró.
  • Tabvlae breves et expeditae, In praeceptiones rhetoricae.[13] Edició i notes del manual de retòrica de l'humanista George Cassander.
  • Orator ad Brutum.[13] Edició i notes d'un discurs de Ciceró.
  • Metodus oratoria.[14] Tractat d'oratòria.
  • De sacra ratione concionandi libellus[14] Opuscle sobre la predicació, on desenvolupa les dues primeres parts de la retòrica (invenció i disposició).[15]

Poesia llatina

  • Carolo quinto caesare et hyeronimo Semperio carmen, ubi loquitur Hispania.[6][16]

Poesia en castellà

Referències i notes

  1. ↑ Ximeno 1747: p. 157.
  2. ↑ 2,0 2,1 Martínez López 2004: p. 93.
  3. ↑ García Martínez 1985: p. 8 n. 7.
  4. ↑ 4,0 4,1 Gil Fernández 2000: p. 24.
  5. ↑ 5,0 5,1 Martos Sánchez 2007: p. 89.
  6. ↑ 6,0 6,1 Martínez López 2004: p. 95.
  7. ↑ Tubau 2009: pp. 39-40.
  8. ↑ Primera edició de Mey (València) → Valentiae : Per Ioannem Mey, 1546. Primera edició de Stephan Moreti (Càller) → Callerii: Apud Stephanum Moretium, 1557.
  9. ↑ Segona edició de Mey (València) → Valentiae : Ex Typographia Iohannes Mey : Prostant exemplaria apud Antonium Sanahujam bibliopolam, (1560).
  10. ↑ Martínez López 2004: pp. 93-94.
  11. ↑ Bosch 2007: p. 63.
  12. ↑ 12,0 12,1 Edició → Valentiae : Typis Ioannis Mey Flandri, 1552.
  13. ↑ 13,0 13,1 Cicero, Marcus Tullius; Cassander, Georg; Sempere, Andreu (ed.). Tabulae breves et expeditae in praeceptiones Rhetoricae Georgii Cassandrii,multis additionibus redditae auctiores; item et M. T. Ciceronis Orator ad Brutum, annotatiunculis aliquod illustratus per Andream Semperium Valentinum Alcodianum (en llatí). Valentiae: Typis Ioannis Mey Flandri : Prostant exemplaria apud Antonium Sanahujam, 1553 [Consulta: 9 abril 2013]. 
  14. ↑ 14,0 14,1 Sempere, Andreu. Metodus oratoria; item et De sacra ratione concionandi libellus (en llatí). Valentiae: Ex typographia Ioannis Mey, 1568 [Consulta: 10 abril 2013]. 
  15. ↑ Tubau 2009: p. 40.
  16. ↑ 16,0 16,1 Inclòs en els preliminars de: Sempere, Jerónimo. Segunda parte de la Carolea : trata las victorias del Emperador Carlo V Rey de España (en castellà i llatí). Impressa en Valencia: En casa de Ioan de Arcos, 1560 [Consulta: 10 abril 2013]. 

Bibliografia

  • Bosch, Maria del Carme «Els Estudis clàssics a les Illes en el segle xix». Ítaca: Quaderns Catalans de Cultura Clàssica, núm. 23, 2007, pp. 61-80. DOI: 10.2436/20.2501.01.12. ISSN: 0213-6643 [Consulta: 10 abril 2013].
  • García Martínez, Sebastián «San Juan de Ribera y la primera cuestión universitaria (1569-1572)» (en castellà). Contrastes, núm. 1, 1985, pp. 3-50. ISSN: 1989-8339 [Consulta: 23 desembre 2013].
  • Gil Fernández, Luis. «Las disciplinas humanísticas». A: Albiñana, Salvador. Cinc segles i un dia (en castellà). València: Universitat de València, 2000, pp. 21-34. ISBN 84-370-4255-0 [Consulta: 9 abril 2013]. 
  • Martos Sánchez, Josep Lluís «Els estudis clàssics al País Valencià: un apropament socioliterari». Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica, núm. 23, 2007, pp. 81-96. DOI: 10.2436/20.2501.01.13. ISSN: 0213-6643 [Consulta: 9 abril 2013].
  • Martínez López, Manuel. 27 alicantinos ilustres: viaje al fondo de la provincia (en castellà). Sant Vicente (Alicante): Club Universitario, 2004. ISBN 84-8454-321-8 [Consulta: 9 abril 2013]. 
  • Tubau, Xavier «El De doctrina christiana de san Agustín y las retóricas sagradas españolas del siglo XVI» (en castellà). Criticón, núm. 107, 2009, pp. 29-55. ISSN: 0247-381X [Consulta: 10 abril 2013].
  • Ximeno, Vicente. Escritores del reyno de Valencia, chromnológicamente ordenados desde el año 1238, de la christiana conquista de la misma ciudad, hasta el de 1747 (en castellà). Tomo I, contiene los escritores que han florecido hasta el año 1610, y una noticia preliminar de los más antiguos. En Valencia: En la oficina de Joseph Estevan Dolz, impressor del S. Oficio, Año 1747 [Consulta: 9 abril 2013]. 
Registres d'autoritat
Bases d'informació