Amaurí IV de Montfort
  | |
| Nom original | (fr) Amaury VI de Montfort |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1192 (Gregorià) |
| Mort | 1241 (Gregorià) (48/49 anys) Òtranto (Itàlia) |
| Sepultura | basílica de Sant Pere del Vaticà Prieuré de Haute-Bruyère (en)  |
| Conestable de França | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Vescomte |
| Família | Casa de Montfort |
| Cònjuge | Beatrice of Viennois (en) (1222 (Gregorià)–) |
| Fills | Joan I de Montfort, Marguerite of Montfort (en) , Adèle de Montfort (en) , Laure de Montfort (en) |
| Pares | Simó IV de Montfort i Alícia de Montmercy |
| Germans | Amícia de Montfort, Simó V de Montfort i Guiu de Montfort |
 | |
Amaurí IV de Montfort[a][b] (?, 1192 - Òtranto, Pulla, 1242) fou un noble francès baró de Montfort.
Orígens familiars
Era fill de Simó IV de Montfort i d'Alícia de Montmorency.
Biografia
Participà en la Croada albigesa sota els ordres del seu pare Simó IV de Montfort. En morir aquest al setge de Tolosa n'heretà la baronia de Montfort i els territoris conquerits durant la croada albigesa: el vescomtat de Carcassona, el vescomtat de Besiers, el vescomtat d'Albi i el comtat de Tolosa.
El nou papa de Roma Honori III havia convençut els francesos del nord d'implicar-se més en la croada i el rei va manar al seu fill Lluís de fer una incursió a Marmanda, que estava assetjant Amaurí,[2] i posar setge a la ciutat de Tolosa el 1219, però Lluís acabà retornant a casa seva.[3]
Incapaç de conservar els seus dominis, cedí els seus drets al rei Lluís VIII de França (1224) a canvi del títol de comte per a la seva terra de Montfort-l'Amaury. El 1230 esdevingué Gran conestable de França de resultes del seu oncle Mateu II de Montmorency i posteriorment s'uní a la Sisena Croada, on caigué presoner en el moment del desastre de Gaza. Captiu a Babilònia, fou alliberat el 1241 i, el mateix any, morí quan tornava del Llevant mediterrani.
Notes
- ↑ La GEC l'anomena Amalric, traduint-ne el nom a un equivalent similar en català. També el xifra com el sisè del seu nom, en lloc de quart del seu llinatge.[1]
- ↑ Enumerat incorrectament com a Amaurí VI, barrejant en la numeració els barons de Montfort amb els comtes d'Évreux. Vegeu «Llista de barons de Montfort».
Referències
- ↑ «Amaurí IV de Montfort». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Etude Sur la Vie Et Le Regne de Louis Viii (1187-1226) (en francès). Slatkine, 1975, p.198.
- ↑ Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 21. ISBN 84-297-3521-6.
Vegeu també
Amaurí IV de Montfort  Llinatge de Montfort | ||
| Precedit per: Simó IV de Montfort (pare) | Baró de Montfort (Llista de barons de Montfort) (1218-1241) | Succeït per: Joan I de Montfort (fill) |
| Vescomte de Carcassona Vescomte de Besiers Vescomte d'Albi (Llista de vescomtes de Carcassona Llista de vescomtes de Besiers Llista de vescomtes d'Albi) (1218) | — Territori perdut: — cedí els drets al rei Lluís VIII de França (1218) | |
| Origens | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Croada dels barons (1209) | Besiers (7-1209) · 1r Carcassona (8-1209) | ||||||||
| Guerra del Llenguadoc (1209-1213) | |||||||||
| Revolta del Llenguadoc (1216-1223) | |||||||||
| Intervenció reial (1226-1229) | Avinyó (6-1226) · Tractat de Meaux (4-1229) | ||||||||
| Prolongació de la croada | 2n Carcassona (1240) · Avinhonet (5-1242) · Montsegur (5-1243) · Querbús (5-1255) · Castell de Niòrt (8-1255) | ||||||||
| Participants |
| ||||||||
| Concilis | Concili de La Vaur (1213) · Concili de Montpeller (1-1215) · Concili del Laterà IV (11-1215) · Concili de Bourges (11-1225) · Concili de Narbona (3-1227) | ||||||||
| Cròniques | |||||||||
Vegeu també: Camí dels bons homes · Catarisme · Castells càtars · Consolamentum · Croades · Llenguadoc · Estatuts de Pàmies | |||||||||
