Altiplà de Mongòlia

Infotaula de geografia físicaAltiplà de Mongòlia
(mn) Монголын тэгш өндөрлөг
(mn) ᠮᠣᠩᠭᠣᠯ ᠤᠨ ᠲᠡᠭᠰᠢ ᠥᠨᠳᠥᠷᠯᠢᠭ Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusAltiplà Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRússia Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióÀsia interior Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 45° N, 107° E / 45°N,107°E / 45; 107

L'altiplà de Mongòlia és la part de l'altiplà de l'Àsia central situada entre 37°46′-53°08′N i 87°40′-122°15′E i té una superfície d'aproximadament 3.200.000 quilòmetres quadrats. Limita amb les muntanyes Hinggan a l'est, les muntanyes Yin al sud, el Massís de l'Altai a l'oest i les muntanyes Sayan i Khentii al nord.[1] L'altiplà inclou el desert del Gobi, així com les regions d'estepa seca. Té una elevació aproximada de 1.000 a 1.500 metres, amb el punt més baix a Hulunbuir i el punt més alt a Altai.[1]

Políticament, l'altiplà es divideix entre Mongòlia, Xina i Rússia. A la Xina, parts de les regions autònomes de Mongòlia Interior i Xinjiang es troben a l'altiplà. A Rússia, l’altiplà forma part de Buriàtia i l'Oblast d’Irkutsk.

Geografia

Té una altitud d'aproximadament 1000 a 1500 metres, amb el punt més baix en Hulunbuir (la Xina) i el més alt en Altái.[1]

El punt més alt, la muntanya Munh-Khairkhan (4231 m) es troba en la cresta del Altái mongol.[2] La cresta de Gobi Altái s'estén al llarg de la part occidental de l'altiplà.

Políticament, l'altiplà està dividit entre Mongòlia, la Xina —regions autònomes de Mongòlia Interior i Xinjiang— i Rússia —Buriatia i sud del Óblast de Irkutsk.

Climatologia

El clima continental sec de l'altiplà de Mongòlia té com a característica unes escasses precipitacions, uns 200 mm/any mm/any. Les precipitacions es concentren principalment durant l'estiu, mentre que els hiverns són llargs i freds. La temperatura varia molt. En Ulan Bator, per exemple, la temperatura mitjana de gener és de −26 °C, i al juliol és de 17 °C −26 °C.

Els rius Selenga i Kerulen flueixen al llarg de l'altiplà. Més de 220 llacs salats es troben només en la part xinesa de l'altiplà.[3]

Història

Al llarg dels darrers milions d'anys, l'Altiplà ha experimentat una transformació notable, passant d'un antic oceà a una regió boscosa i, posteriorment, a una zona àrida.[4] La vegetació actual de l'Altiplà està predominantment formada per estepes i deserts, que abasten el 44% i el 34% de la superfície total, respectivament. A més, es pot trobar vegetació boscosa (14%), terres de conreu (5%), i vegetació alpina (3%).[5] Cal destacar que l'Altiplà també està esquitxat per diversos llacs, molts dels quals han experimentat una ràpida disminució o desaparició en les darreres tres dècades.[6]

L'altiplà va ser habitat i conquerit per diversos grups, inclosos (cronològicament) els Xiongnu, els Xianbei, els Göktürks, la dinastia Tang, la dinastia Liao, l'imperi Mongol, la dinastia Yuan, la dinastia Yuan del nord i la dinastia Qing.

L'Altiplà de Mongòlia ha estat àmpliament reconegut com el bressol de la civilització nòmada mongola. Aquest altiplà està situat a l'interior de l'Àsia temperada i es compon principalment de dues regions diferents: la Regió Autònoma de Mongòlia Interior de la Xina (anomenada Mongòlia Interior) i la totalitat del territori de Mongòlia (anteriorment coneguda com la República de Mongòlia).

Abans del domini del Gran Imperi Mongol, establert per Genguis Kan, amb les seves forces militars i ramats que deambulaven pels prats eurasiàtics i més enllà al segle XIII, l'Altiplà de Mongòlia ha experimentat transformacions paisatgístiques accelerades des de la fi de la dinastia Qing, impulsades per factors humans i naturals.[7] Les més notables d'aquestes transformacions han tingut lloc en les darreres dècades.

En els últims 30 anys, les activitats humanes han experimentat un augment en intensitat i extensió, impulsades pel creixement de la població humana, especialment a Mongòlia Interior. Aquestes activitats inclouen el pasturatge excessiu del bestiar, la mineria de carbó i minerals, i un procés ràpid d'urbanització.[8] Al mateix temps, el clima s'ha escalfat i assecat, amb un augment mitjà de la temperatura anual d'1,2 °C i una disminució general de les precipitacions des de la meitat dels anys noranta.[9]

Aquestes activitats humanes han exercit una influència substancial en els paisatges i ecosistemes de l'Altiplà, plantejant desafiaments significatius per a la sostenibilitat ambiental de la regió. La interacció complexa entre factors com el canvi climàtic, la urbanització accelerada i les pràctiques agrícoles intensives destaquen la necessitat d'abordar de manera efectiva els problemes ambientals en aquesta àrea.

Població i economia

Les parts septentrionals de l'altiplà estan habitades predominantment per mongols, i en l'extrem occidental per kazakhs. La població de Mongòlia Interior està formada per 4/5 de xinesos (han). Les terres de l'altiplà estan relativament poc desenvolupades econòmicament.

L'altiplà és una estepa seca, coberta d'herba curta; es desenvolupa el pasturatge nòmada (ovelles, cabres, vaques, cavalls i camells). L'agricultura està limitada per les condicions climàtiques; es conrea blat, avena i altres cereals i verdures. En les zones de regadiu de Mongòlia Interior es conreen la remolatxa sucrera i les llavors oleaginoses. El carbó (Sain Shan) s'extreu en la part mongola de l'altiplà, i el carbó i el mineral de ferro (Baotou) en la part xinesa. També hi ha coure, molibdè, fluorita, urani, or, plata i altres minerals.[2]

Acabat el 1955, el Transmongolià connecta Ulán Bator, situat en el nord de l'altiplà, amb la ciutat russa Ulan-Udè (República de Buriàtia) i la xinesa Eren-Hoto, al nord-oest de Pequín.[2]

Encara que diverses carreteres travessen la regió, l'altiplà continua sent una zona relativament aïllada i econòmicament subdesenvolupada.

Canvi d'entorn

Molts llacs de l'altiplà de Mongòlia, com el llac Chagan i el llac XinKai, s'han reduït en dos terços de la seva superfície. Alguns s’han assecat completament; el llac Huangqihai i Naiman Xihu es van assecar completament entre el 1980 i el 2010. Mentre que alguns llacs com el llac Juyan est i Had Paozi han crescut, la superfície total dels llacs s’ha reduït de mitjana un 30%.[10][11]

El singular paisatge de l'Altiplà de Mongòlia ha donat forma a la cultura nòmada ancestral, amb una història de l'ús evolutiu de la terra influïda per les dinàmiques interaccions entre l'ésser humà i l'entorn natural. Un estudi realitzat per Wu et al.[7] examina l'evolució dels paisatges de Mongòlia Interior des de temps antics fins a l'actualitat. Els canvis en el paisatge han estat significativament més pronunciats tant en extensió com en intensitat a Mongòlia Interior que a Mongòlia Exterior, especialment en les darreres dècades.

Mongòlia Interior ha experimentat diverses transformacions profundes en el seu territori, des de l'agricultura primitiva localitzada que es remunta als temps prehistòrics fins al pasturatge nòmada a gran escala que va perdurar durant milers d'anys. Així mateix, s'ha observat una transició cap al pasturatge sedentari, acompanyat de l'increment de l'activitat agrícola i la urbanització a partir dels anys seixanta. Aquestes etapes marquen les diverses fases pel que fa a l'ús de la terra a Mongòlia Interior, reflectint una adaptació constant de la població al llarg del temps.

Durant un llarg període, els patrons d'ús dels terrenys a l'Altiplà de Mongòlia han estat configurats per les complexes interaccions entre el pasturatge nòmada i la cultura agrària. Aquests canvis en l'ús del sòl han generat transformacions significatives en la vegetació d'aquesta àrea. L'estudi de Zhao et al.[9] va quantificar els canvis en els patrons espacials de la vegetació a l'Altiplà de Mongòlia des de 1982 fins al 2011, utilitzant l'Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI) derivat d'imatges de teledetecció.

Per a tot l'Altiplà, es va observar una tendència NDVI (Normalized difference vegetation index) significativament positiva durant la temporada de creixement del 1982 al 1998. No obstant això, des d'aleshores, l'NDVI no ha mostrat un augment constant. Malgrat la percepció comuna que la vegetació de Mongòlia Exterior està en millors condicions que la de Mongòlia Interior, l'estudi basat en satèl·lit va revelar que l'NDVI mitjà durant la temporada de creixement, que reflecteix la cobertura vegetal i la producció de biomassa, era un 22,2% més elevada a Mongòlia Interior que a Mongòlia Exterior.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Zhang, Xueyan; Hu, Yunfeng; Zhuang, Dafang; Qi, Yongqing; Ma, Xin «NDVI spatial pattern and its differentiation on the Mongolian Plateau». Journal of Geographical Sciences. Springer-Verlag, 19, 4, 2009, pàg. 405. DOI: 10.1007/s11442-009-0403-7.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 enciclopedia britannica. Mongolian Plateau (en anglès). 
  3. ↑ Zheng Xiyu «Salt lakes on the Inner Mongolian Plateau of China» (en anglès). CHINESE GEOGRAPHICAL SCIENCE. Science Press [Beijing, China], Т. 1, 1, 1991, pàg. 83—94. DOI: 10.1007/BF02664459.
  4. ↑ Baoyin, Taogetao; Li, Frank Yonghong; Minggagud, Hugjiltu; Bao, Qinghai; Zhong, Yankai «Mowing succession of species composition is determined by plant growth forms, not photosynthetic pathways in Leymus chinensis grassland of Inner Mongolia» (en anglès). Landscape Ecology, 30, 9, 2015-11, pàg. 1795–1803. DOI: 10.1007/s10980-015-0249-6. ISSN: 0921-2973.
  5. ↑ Chen, Dima; Mi, Jia; Chu, Pengfei; Cheng, Junhui; Zhang, Lixia «Patterns and drivers of soil microbial communities along a precipitation gradient on the Mongolian Plateau» (en anglès). Landscape Ecology, 30, 9, 2015-11, pàg. 1669–1682. DOI: 10.1007/s10980-014-9996-z. ISSN: 0921-2973.
  6. ↑ Chen, Leiyi; Li, He; Zhang, Pujin; Zhao, Xia; Zhou, Luhong «Climate and native grassland vegetation as drivers of the community structures of shrub-encroached grasslands in Inner Mongolia, China» (en anglès). Landscape Ecology, 30, 9, 2015-11, pàg. 1627–1641. DOI: 10.1007/s10980-014-0044-9. ISSN: 0921-2973.
  7. ↑ 7,0 7,1 Wu, Jianguo; Zhang, Qing; Li, Ang; Liang, Cunzhu «Historical landscape dynamics of Inner Mongolia: patterns, drivers, and impacts» (en anglès). Landscape Ecology, 30, 9, 2015-11, pàg. 1579–1598. DOI: 10.1007/s10980-015-0209-1. ISSN: 0921-2973.
  8. ↑ Zheng, Xiyu «Salt lakes on the Inner Mongolian Plateau of China». Chinese Geographical Science, 1, 1, 1991-03, pàg. 83–94. DOI: 10.1007/bf02664459. ISSN: 1002-0063.
  9. ↑ 9,0 9,1 Zhao, Xia; Hu, Huifeng; Shen, Haihua; Zhou, Daojing; Zhou, Liming «Satellite-indicated long-term vegetation changes and their drivers on the Mongolian Plateau» (en anglès). Landscape Ecology, 30, 9, 2015-11, pàg. 1599–1611. DOI: 10.1007/s10980-014-0095-y. ISSN: 0921-2973.
  10. ↑ «Shrinking Lakes on the Mongolian Plateau». NASA, 08-04-2015. [Consulta: 26 novembre 2016].
  11. ↑ Tao, Shengli; Fang, Jingyun; Zhao, Xia; Zhao, Shuqing; Shen, Haihua; Hu, Huifeng; Tang, Zhiyao; Wang, Zhiheng; Guo, Qinghua «Rapid loss of lakes on the Mongolian Plateau». Proceedings of the National Academy of Sciences, 112, 7, 17-02-2015, pàg. 2281–2286. DOI: 10.1073/pnas.1411748112. PMC: 4343146. PMID: 25646423.

Bibliografia

  • Baumer, Christoph. 2000. Southern Silk Road: In the Footsteps of Sir Aurel Stein and Sven Hedin. Bangkok: White Orchid Books.
  • Bellér-Hann, Ildikó. Brill. Community Matters in Xinjiang, 1880-1949: Towards a Historical Anthropology of the Uyghur, 2008. ISBN 978-9004166752. 
  • Hill, John E. 2004. The Peoples of the West from the Weilue 魏略 by Yu Huan 魚豢: A Third Century Chinese Account Composed between 239 and 265 CE. Draft annotated English translation. [1]
  • Hill, John E. (2009) Through the Jade Gate to Rome: A Study of the Silk Routes during the Later Han Dynasty, 1st to 2nd Centuries CE. BookSurge, Charleston, South Carolina. ISBN 978-1-4392-2134-1.
  • Mallory, J.P. and Mair, Victor H. 2000. The Tarim Mummies: Ancient China and the Mystery of the Earliest Peoples from the West. Thames & Hudson. London. ISBN 0-500-05101-1.
  • Edme Mentelle; Malte Conrad Brun (dit Conrad) Malte-Brun; Pierre-Etienne Herbin de Halle H. Tardieu. Géographie mathématique, physique & politique de toutes les parties du monde, Volume 12 (en francès), 1804 [Consulta: 10 març 2014]. 
  • Millward, James A. Stanford University Press. Beyond the Pass: Economy, Ethnicity, and Empire in Qing Central Asia, 1759-1864, 1998. ISBN 978-0804729338 [Consulta: 10 març 2014]. 
  • Stein, Aurel M. 1907. Ancient Khotan: Detailed report of archaeological explorations in Chinese Turkestan, 2 vols. Clarendon Press. Oxford. [2]
  • Stein, Aurel M. 1921. Serindia: Detailed report of explorations in Central Asia and westernmost China, 5 vols. London & Oxford. Clarendon Press. Reprint: Delhi. Motilal Banarsidass. 1980. [3]
  • Stein Aurel M. 1928. Innermost Asia: Detailed report of explorations in Central Asia, Kan-su and Eastern Iran, 5 vols. Clarendon Press. Reprint: New Delhi. Cosmo Publications. 1981.
  • John, Ranjeet «Vegetation response to extreme climate events on the Mongolian Plateau from 2000 to 2010». Environmental Research Letters. IOP Publishing, 3, 2013, pàg. 035033. DOI: 10.1088/1748-9326/8/3/035033.
  • «Mongolian Plateau region, Mongolia and China». Britannica.com, 02-08-1999. [Consulta: 26 novembre 2016].
  • Jarring, Gunnar (1997). "The toponym Takla-makan", Turkic Languages, Vol. 1, pp. 227–240.
  • Hopkirk, Peter (1980). Foreign Devils on the Silk Road: The Search for the Lost Cities and Treasures of Chinese Central Asia. Amherst: The University of Massachusetts Press. ISBN 0-87023-435-8.
  • Hopkirk, Peter (1994). The Great Game: The Struggle for Empire in Central Asia. ISBN 1-56836-022-3.
  • Tamm, Eric Enno (2010). The Horse That Leaps Through Clouds. Vancouver/Toronto/Berkeley: Douglas & McIntyre. ISBN 9781553652694 (cloth); ISBN 978-1-55365-638-8 (ebook).
  • Warner, Thomas T. (2004). Desert Meteorology. Cambridge University Press, 612 pages. ISBN 0-521-81798-6.
  •   Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
  • Tian, Fei; Lu, Xinbian; Zheng, Songqing; Zhang, Hongfang; Rong, Yuanshuai; Yang, Debin; Liu, Naigui «Structure and Filling Characteristics of Paleokarst Reservoirs in the Northern Tarim Basin, Revealed by Outcrop, Core and Borehole Images». Open Geosciences, 1, 26-06-2017, pàg. 266–280. Bibcode: 2017OGeo....9...22T. DOI: 10.1515/geo-2017-0022. ISSN: 2391-5447.
  • Boliang, H., 1992, Petroleum Geology and Prospects of Tarim (Talimu) Basin, China, In Giant Oil and Gas Fields of the Decade, 1978-1988, AAPG Memoir 54, Halbouty, M.T., editor, Tulsa: American Association of Petroleum Geologists, ISBN 0891813330
  • Li, Yan; Wang, Yu-Gang; Houghton, R. A.; Tang, Li-Song «Hidden carbon sink beneath desert» (en anglès). Geophysical Research Letters, 14, 2015, pàg. 5880–5887. Bibcode: 2015GeoRL..42.5880L. DOI: 10.1002/2015GL064222. ISSN: 1944-8007.
  • Chow, Edward. "Central Asia's Pipelines: Field of Dreams and Reality", in Pipeline Politics in Asia: The Intersection of Demand, Energy Markets, and Supply Routes. National Bureau of Asian Research, 2010.
  • Farah, Paolo Davide, Energy Security, Water Resources and Economic Development in Central Asia, World Scientific Reference on Globalisation in Eurasia and the Pacific Rim, Imperial College Press (London, UK) & World Scientific Publishing, novembre 2015. Available at SSRN: Energy Security, Water Resources and Economic Development in Central Asia
  • Dani, A.H. and V.M. Masson, eds. History of Civilizations of Central Asia. Paris: UNESCO, 1992.* Gorshunova. Olga V. Svjashennye derevja Khodzhi Barora..., (Sacred Trees of Khodzhi Baror: Phytolatry and the Cult of Female Deity in Central Asia) in Etnoragraficheskoe Obozrenie, 2008, n° 1, pp. 71–82. ISSN 0869-5415.
  • Klein, I.; Gessner, U.; Kuenzer «Regional land cover mapping and change detection in Central Asia using MODIS time-series». Applied Geography, 1–2, 2012, pàg. 219–234. DOI: 10.1016/j.apgeog.2012.06.016.
  • Luong, Pauline Jones. The Transformation of Central Asia: States and Societies from Soviet Rule to Independence. Cornell University Press, 2004. ISBN 978-0-8014-8842-9. 
  • Mandelbaum, Michael, ed. Central Asia and the World: Kazakhstan, Uzbekistan, Tajikistan, Kyrgyzstan, and Turkmenistan. New York: Council on Foreign Relations Press, 1994.
  • Marcinkowski, M. Ismail. Persian Historiography and Geography: Bertold Spuler on Major Works Produced in Iran, the Caucasus, Central Asia, Pakistan and Early Ottoman Turkey. Singapore: Pustaka Nasional, 2003.
  • Menga, Filippo (2020). Power and Water in Central Asia. Routledge. ISBN 9780367667351
  • Olcott, Martha Brill. Central Asia's New States: Independence, Foreign policy, and Regional security. Washington, D.C.: United States Institute of Peace Press, 1996.
  • Phillips, Andrew; James, Paul «National Identity between Tradition and Reflexive Modernisation: The Contradictions of Central Asia». National Identities, 1, 2013, pàg. 23–35. DOI: 10.1080/14608940020028475.
  • Hasan Bulent Paksoy. ALPAMYSH: Central Asian Identity under Russian Rule. Hartford: AACAR, 1989. alpamysh: central asian identity under Russian rule
  • Soucek, Svatopluk. A History of Inner Asia. Cambridge: Cambridge University Press, 2000.
  • Rall, Ted. Silk Road to Ruin: Is Central Asia the New Middle East? New York: NBM Publishing, 2006.
  • Stone, L.A. The International Politics of Central Eurasia (272 pp). Central Eurasian Studies On Line: Accessible via the Web Page of the International Eurasian Institute for Economic and Political Research: IEI_forum / International Eurasian Institute for Economic and Political Research
  • Trochev, Alexei; Slade, Gavin (2019), in Caron, Jean-François (ed.), "Trials and Tribulations: Kazakhstan's Criminal Justice Reforms", Kazakhstan and the Soviet Legacy, Singapore: Springer Singapore, pp. 75–99, ISBN 978-981-13-6692-5, retrieved 4 desembre 2020.
  • Vakulchuk, Roman (2014) Kazakhstan's Emerging Economy: Between State and Market, Peter Lang: Frankfurt/Main. Available at: www.researchgate.net/publication/299731455
  • Weston, David. Teaching about Inner Asia Arxivat 2022-10-03 a Wayback Machine., Bloomington, Indiana: ERIC Clearinghouse for Social Studies, 1989.
  • Yellinek, Roie, The Impact of China's Belt and Road Initiative on Central Asia and the South Caucasus, E-International Relations, 14 febrer 2020.