Ali Kosh
Tipus | Jaciment arqueològic i terraplè | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | xarestan de Dehloran (Iran) | |||
Localització | Dehloran | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Patrimoni nacional de l'Iran | ||||
Data | 24 octubre 2000 | |||
Identificador | 2976 | |||
Activitat | ||||
Ús | història | |||
Ali Kosh és un lloc arqueòlogic de l'Iran al sud-oest del país prop de la moderna Deh Loran, a uns 80 km a l'oest de Dezful al Khuzestan.
L'excavació mesura uns 150 metres de diàmetre i 7 metres de fondo i correspon a un lloc del neolític del vuitè al sisè mil·lenni quan fou abandonat. Fou excavat el 1961 i 1963. S'han trobar les següents fases de desenvolupament de l'agricultura i domesticació d'animals:
- fase de Boz Morda, l'establiment inicial del vuitè mil·lenni, amb cases petites de fang, i explotació agrícola de plantes salvatges i algunes llegums i herbes salvatges; cacera; poues proves de ramats; captura d'ocells i peixos o tortugues a les maresmes properes. La poteria feta amb ossos; cistelles.
- fase d'Ali Kosh (7200-6400 aC) cases més grans, tombes, deformacions cranials forçades; poteria i eines de pedra; explotació més intensa de productes agrícoles (quatre vegades més que en la fase anterior); signes de domesticació d'ovelles i cabres; cacera similar a la fase anterior
- fase de Muhammad-Djafar (6400-6100 aC); cases de pedra, tombes concentrades en un sol lloc fora de les cases; modificació de l'entorn a causa de l'explotació de ramats; assecament de les maresmes; abundància de llegums i terra amb molta herba; avançada domesticació de ramats; cacera de forma similar; introducció de la poteria de fang.
Cronologia relativa
aC 11000 | Europa | Egipte | Síria Llevant | Anatòlia | Khabur | Jabal Sinjar Assíria | Tigris mitjà | Baixa Mesopotàmia | Iran (Khuzistan) | Iran | Indus/ Índia | Xina |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
10000 | Neolític preceràmic A Gesher[2] Mureybet (10,500 aC) | Ceràmica primerenca (18.000 aC)[3] | ||||||||||
9000 | Jericó Tell Abu Hureyra (Agricultura)[4] | |||||||||||
8000 | Neolític preceràmic B Jericó Tell Aswad | Göbekli Tepe Çayönü Aşıklı Höyük Karahan Tepe | Neolític inicial (Ceràmica) Nanzhuangtou (8500–8000 aC) | |||||||||
7000 | Egipte neolític Nabta Playa (7500 aC) | Çatalhöyük (7500–5500 aC) Hacilar (7000 ac) | Tell Sabi Abyad Bouqras | Jarmo | Ganj Dareh Chia Jani Ali Kosh | Mehrgarh I[2] | ||||||
6500 | Europa neolítica Franchthi Sesklo (Agricultura)[5] | Neolític preceràmic C ('Ain Ghazal) | Neolític ceràmic | Neolític ceràmic | Chogha Bonut | Teppe Zagheh | Neolític ceràmic Peiligang | |||||
6000 | Neolític ceràmic | Neolític ceràmic Cultura Jarmukiana | Neolític ceràmic | Neolític ceràmic | Neolític ceràmic | Neolític ceràmic | ||||||
5600 | Faium A | Amuq A | Halaf Halaf-Obeid | Umm Dabaghiya | Samarra (6000–4800 aC) | Tepe Muhammad Djafar | Tepe Sialk | |||||
5200 | Ceràmica de bandes (5500–4500 aC) | Amuq B | Neolític ceràmic | Hassuna | Obeid 1 (Eridu 19–15) Obeid 2 (Hajji Mohammed) (Eridu 14–12) | Susiana A | Yarim Tepe Hajji Firuz Tepe | |||||
4800 | Neolític ceràmic | Amuq C | Hacilar Mersin 22–20 | Hassuna tardà Gawra 20 | Tepe Sabz | Kul Tepe Jolfa | ||||||
4500 | Amuq D | Gian Hasan Mersin 19–17 | Obeid 3 | Obeid 3 (Gawra) 19–18 | Obeid 3 | Khazineh] Susiana B | ||||||
3800 | Badariana Naqada | Obeid 4 |
Referències
- ↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.
- ↑ 2,0 2,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
- ↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
- ↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.
- ↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.
- ↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.
Bibliografia
- F. Hole and K. V. Flannery, The Prehistory of Southwestern Iran: A Preliminary Report, Proceedings of the Prehistoric Society 33, 1968
- F. Hole, K. V. Flannery, and J. A. Neely, Prehistory and Human Ecology of the Deh Luran Plain. Memòria 1, Ann Arbor, 1969.
- F. Hole, Studies in the Archeological History of the Deh Luran Plain. Memòria 9, Ann Arbor, 1977