Al-Mazra'a ash-Sharqiya

Plantilla:Infotaula geografia políticaAl-Mazra'a ash-Sharqiya
المزرعه الشرقيّه
Imatge
Localització
Map
 32° 00′ 12″ N, 35° 16′ 23″ E / 32.0033°N,35.2731°E / 32.0033; 35.2731
Municipi
Graella palestina175/156
Població humana
Població4.063 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud956 m Modifica el valor a Wikidata
Organització política
GovernacióRamal·lah i al-Bireh
Identificador descriptiu
Codi postal652 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
UTC+02:00
UTC+03:00 Modifica el valor a Wikidata

Al-Mazra'a ash-Sharqiya (àrab: المزرعه الشرقيّه, al-Mazraʿa ax-Xarqiyya) és un municipi palestí de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situat 15 kilòmetres al nord-oest de Ramal·lah. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 5.752 habitants en 2016.[1] Es troba 950 metres per sobre el nivell del mar, al sud-est del Mont Aasor. Limita al nord amb la vila de Turmus Ayya, al sud amb Silwad i les viles de Kafr Malik, Deir Jarir i Abu Falah.

La ciutat té moltes mansions grans i elaborades, per la qual raó és coneguda com el "Miami de Cisjordània", segons la BBC.[2][3]

Història

Al-Mazra'a ash-Sharqiya ha estat habitada des de mitjans i finals de l'edat del bronze (2000 aC -1000 abans de Crist). S'han trobat descobriments arqueològics al poble i als voltants que es remunten a aquest període. Les persones que han viscut a al-Mazra'a ash-Sharqiya s'han dedicat a l'agricultura, especialment d'oliveres, vinyes, figueres i ametllers, moltes de les quals van ser plantades al segle VII aC.

Al-Mazra'a ash-Sharqiya ha estat identificada com la vila craoda anomenada Mezera, i la possible ubicació d'una església croada.[4] En 1112, Arnulf, el patriarca llatí de Jerusalem va concedir els delmes de Mezera a l'abadia de Santa Maria.[5] En 1183 el Patriarca Heracli de Jerusalem va establir una disputa pel que fa als delmes del poble.[6]

Època otomana

En 1517 la vila fou incorporada a l'Imperi Otomà amb la resta de Palestina, i en els registres fiscals de 1596 apareix com a Mazra'at Abu Tasa, situada a la nàhiya de Jabal Quds del liwà d'al-Quds. La població tenia 29 llars, totes musulmanes. Pagaven un impost fix del 33,3% en productes agrícoles inclosos el blat, ordi, oliveres, vinyes i fruiters, ingressos ocasionals, cabres i ruscs; un total de 3.500 akçe.[7][8]

In 1838 el-Mezra'ah fou registrada com una vila musulmana, part de l'àrea de Beni Murrah, situada al nord de Jerusalem.[9]

Una llista de viles otomanes del 1870 mostra que “el-Mezraa” tenia 177 cases i una població de 641 encara que només hi comptava els homes. També registra que estava situada al sud de Turmus Ayya.[10][11]

En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund descrivia Al-Mazra'a ash-Sharqiya com: «un gran llogaret al cim d'una muntanya, els vessants de la muntanya cobertes de vinyes; també hi ha olives i figues. Les cases són de pedra i adob.»[12]

En 1896 la població de Mezraa, situada a la regió de Beni Murra, fou estimada en unes 801 persones.[13]

Època del Mandat Britànic

En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, al-Mazra'a ash-Sharqiya tenia 824,tots musulmans,[14] que augmentaren en el cens de 1931 a 1.191 musulmans, en un total de 247 cases.[15]

En el cens de 1945 la població era de 1.400, musulmans,[16] mentre que l'àrea total era de 16,333 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.[17] D'aquests, 7.082 eren reservats per a plantacions i terra de rec, 3.831 per a cereals,[18] mentre que 91 dúnams eren classificats com a sòl edificat.[19]

Després de 1948

En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Al-Mazra'a ash-Sharqiya fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.

Referències

  1. ↑ Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016
  2. ↑ West Bank's own slice of America, 30 July 2007, BBC
  3. ↑ [enllaç sense format] http://on.aol.com/video/the-miami-of-the-west-bank-517535068
  4. ↑ Pringle, 1998, pp. 29-30
  5. ↑ Delaborde, 1880, p. 21, No.1; Röhricht, 1893, RRH, pp. 14-15, No. 67; both cited in Pringle, 1998, p. 29
  6. ↑ Delaborde, 1880, pp. 89-90, No. 42; Röhricht, 1893, RRH, p. 167, No. 631; both cited in Pringle, 1998, p. 30
  7. ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 118
  8. ↑ Nota que Toledano, 1984, p. 296, no identifica Mazra'at Abu Tasa amb Al-Mazra'a ash-Sharqiya, però en canvi la situa a 35°08′35″E 31°57′15″N. També va assenyalar que el lloc no es va esmentar en els registres de 1525-6 o 1538 -1539.
  9. ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 125
  10. ↑ Socin, 1879, p. 157
  11. ↑ Hartmann, 1883, p. 115, also noted 177 houses
  12. ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 292
  13. ↑ Schick, 1896, p. 122
  14. ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Ramallah, p. 17
  15. ↑ Mills, 1932, p. 50.
  16. ↑ Govern de Palestina, Departamento de Estadística, 1945, p. 26
  17. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 65
  18. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 112
  19. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 162

Bibliografia

  • Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923. 
  • Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882. 
  • Delaborde, H.-François (Henri-François). Chartes de Terre Sainte provenant de l'Abbaye de N. D. de Josaphat (en french, latin). París: E. Thorin, 1880. 
  • Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.  (p. 582)
  • Govern de Jordan, Departamento de Estadística. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964. 
  • Govern de Palestina, Departamento de Estadística. Village Statistics, April, 1945, 1945. 
  • Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970. 
  • Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
  • Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2. 
  • Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932. 
  • Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881. 
  • Pringle, Denys. The Churches of the Crusader Kingdom of Jerusalem: L-Z (excluding Tyre). II. Cambridge University Press, 1998. ISBN 0 521 39037 0. 
  • Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841. 
  • Röhricht, R. «Studien zur mittelalterlichen Geographie und Topographie Syriens». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 10, 1887, pàg. 195–344. (pp. 213-214)
  • Röhricht, R. (RRH) Regesta regni Hierosolymitani (MXCVII-MCCXCI) (en llatí). Berlín: Libraria Academica Wageriana, 1893. 
  • Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
  • Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
  • Toledano, E. «The Sanjaq of Jerusalem in the Sixteenth Century: Aspects of Topography and Population». Archivum Ottomanicum, 9, 1984, pàg. 279–319.
  • Vegeu aquesta plantilla
Ciutats
Municipis
Viles
Camps
de refugiats