Al-Hal·laj
  | |
| Nom original | (ar) الحسين بن منصور الحلاج |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 858 (Gregorià) Wasit (Califat Abbàssida) |
| Mort | 26 març 922 (Gregorià) (63/64 anys) Bagdad (Califat Abbàssida) |
| Causa de mort | Pena de mort (Decapitació ) |
| Dades personals | |
| Religió | Islam, alevisme i sufisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Sufisme |
| Ocupació | poeta, professor, místic, escriptor |
| Professors | Sahl al-Tustari (en)  i Junayd of Baghdad (en) |
| Altres | |
| Condemnat per | blasfèmia |
 | |
Abu-l-Mughith al-Hussayn ibn Mansur ibn Mahamma al-Baydawí, conegut en persa per Mansur-e Hal·laj (persa: منصور حلاج) i en àrab com al-Hal·laj (àrab: الحلاج, al-Ḥallāj) (Fars, 858 - Bagdad, 922) fou un dels principals teòlegs i místics sufís perses, així com poeta, en llengua àrab.[1][2][3]
Va predicar a Bàssora, Khuzistan i Khurasan, va fer tres vegades la peregrinació a la Meca[4] i va predicar finalment a Bagdad. El seu moviment de reforma el va portar a la presó i fou condemnat i executat.[4]
Referències
- ↑ The new Cambridge history of Islam, Volume 4.. 1. publ.. Cambridge: Cambridge University Press, 2010, p. 47. ISBN 978-0-521-83824-5. «Perhaps the most controversial Su! was the Persian mystic al-Hallaj (d. 309/922).»
- ↑ John Arthur Garraty, Peter Gay, The Columbia History of the World, Harper & Row, 1981, page 288, ISBN 0-88029-004-8
- ↑ Jawid Mojaddedi, "ḤALLĀJ, ABU'L-MOḠIṮ ḤOSAYN b. Manṣur b. Maḥammā Bayżāwi" in Encyclopedia Iranica
- ↑ 4,0 4,1 Louis Massignon, Louis Gardet. Encyclopedia of Islam, 2nd ed., Vol. 3, "Al-Halladj". Brill, 1986, p. 99–100.
Bibliografia
- Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Al-Ḥallādj".
- Hal·lāg. Dīwān, edició, traducció i cal·ligrafia àrab de Halil Bárcena, Fragmenta Editorial, 2010. ISBN 978-84-92416-30-1.
Enllaços externs
- Reivindicación y vigencia de Al-Hallaj
Sufisme | ||
|---|---|---|
| Conceptes | tahqiq (experiència mística) • irfan (gnosi) • malamiyya (espiritualitat) • ixq (amor diví) • baqa (permanència) • kaixf (desvetllament) • ilham (inspiració) • fanà (anihilació) • qurba (proximitat de Déu) • walaya (santedat) • sirr (secret de l'esperit) • nafs (ànima) • nur (essència) • qutb (‘eix’) • Hu (‘Ell’, Déu) |  |
| Pràctiques | zuhd (ascetisme) • khalwa (seclusió) • muràqaba (meditació) • samà (escoltar) • dhikr (recitació) • mahabba (camí de l'amor) • mujàhada (esforç) • muhas (introspecció) • dhawq (percepcions de l'ànima) • baya (respecte) • ubbad (pregària) • ikhlàs (sinceritat) • hadhra (celebració sufí) • morabit (adoració dels sants) | |
| Confraries | akhis · alevis · ammariyya · aixrafiyya · bayramiyya · bayyumiyya · hansaliyya · haririyya · hazmiriyyun · hurufiyya (nuktawiyya · kizilbaix · bektashiyya) · issawa · karramiyya · khalwatiyya (marwaniyya · sunbuliyya · şabaniye · xadhiliyya (madaniyya · nasiriyya) · xamsiyya · usxakiyya) · khatmiyya · mawlawiyya · muridiyya · naqxbandiyya (xattariyya) · nimat Allahiyya · parsaiyya · qadiriyya · qalandarí · rahmaniyya · rifaiyya · salihiyya · sanusiyya · suhrawardiyya · tijaniyya · wazzaniyya · xarkawa · yasawiyya · ziyaniyya | |
| Sufís destacables | Primerencs: Hàssan al-Basrí • Dhu-n-Nun al-Misrí • Ràbia al-Adawiyya • Abu-Yazid al-Bistamí • al-Muhassibí • Junayd al-Bagdadí • Sahl at-Tustarí • Abu-Tàlib al-Makkí • hí • al-Hal·laj • an-Niffarí Formadors: as-Sarraj • Abd-ar-Rahman as-Sulamí • Abu-Nuaym al-Isfahaní • al-Quxayrí • al-Hujwirí• Abd-Al·lah al-Ansarí • al-Ghazalí • Abd-al-Qàdir al-Jilaní • Àhmad ar-Rifaí • Xihab-ad-Din as-Suhrawardí • Abu-Saïd ibn Abi-l-Khayr • Abd-al-Khàliq Ghujduwaní • Najm-ad-Din Kubra • Baha-ad-Din Walad • Muhyi-d-Din aix-Xistí • Ibn al-Arif • Abu-Màdyan • Ibn Sabín • aix-Xuixtarí • Attar • Ibn Arabí | |
| Altres nocions | ||
