Adolf Blanch i Cortada

Infotaula de personaAdolf Blanch i Cortada

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 gener 1832 Modifica el valor a Wikidata
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Mort7 febrer 1887 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
OcupacióPeriodista
Membre de
Premis

Adolf Blanch i Cortada (Alacant, 11 de gener de 1832 - Barcelona, 7 de febrer de 1887)[1] fou un poeta, historiador i periodista català d'origen valencià. Establert a Barcelona, estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i col·laborà al diaris El Sol i la Verdad Económica, alhora que s'encarregà de la secció d'economia de La Renaixença, des d'on defensà el proteccionisme.[2]

El 1854 començà a escriure alguns poemes en català de caràcter romàntic conservador, influïts per José de Espronceda i Alessandro Manzoni. Des del 1859 participà assíduament en els Jocs Florals de Barcelona, obtenint aquest primer any l'accèssit a l'englantina d'or amb el romanç Lo Sagrament d'En Pere III, escrit en un català força arcaic.[3] El 1868 en fou proclamat Mestre en Gai Saber el 1868 amb el poema Lo Castell feudal. Fou president dels Jocs Florals el 1869.

Interessat per les qüestions econòmiques, també fou secretari de Foment de la Producció Espanyola i el 1880 va col·laborar en la redacció dels Escritos económicos de Joan Güell i Ferrer, amb una aferrissada defensa del proteccionisme. També fou secretari de l'Acadèmia de Bones Lletres, de la que n'era membre des de 1861. El 1885 fou nomenat secretari de la Universitat de Barcelona, càrrec que exercí fins a la seva mort.

Obres

  • Fuegos fatuos (1854), conté el poema en català Cants del Laletà.
  • Los pobres o la esclavitud de Europa (novel·la, 1861)
  • Historia de la guerra de la Independencia en el antiguo Principado de Cataluña (dos volums, 1861)
  • Gramàtica catalana (1867) amb Antoni de Bofarull i de Brocà
  • Poesies (1888), recull dels seus poemes en català, prologats per Joan Sardà i Lloret

Referències

  1. Ilustració catalana. 2a època, núm. 048
  2. Ernest Moliné i Brasés, defensor dels Jocs Florals per Carola Duran Tort, p. 174
  3. Llengua, Literatura I Societat a la Mallorca Contemporània per Josep Massot i Muntaner, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993

Enllaços externs


Premis i fites
Precedit per:
'
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla VII

1861-1877
Succeït per:
Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta
  • Vegeu aquesta plantilla
1861: Víctor Balaguer  · 1862: Jeroni Rosselló  · 1863: Rubió i Ors  · 1866: Marià Aguiló  · 1867: Josep Lluís Pons  · 1868: Adolf Blanch  · 1869: Francesc Pelagi Briz  · 1871: Jaume Collell  · 1873: Tomàs Forteza  · 1874: Francesc d'Assís Ubach  · 1875: Serafí Pitarra  · 1877: Àngel Guimerà  · 1878: Damas Calvet  · 1880: Jacint Verdaguer  · 1883: Josep Franquesa  · 1885: Ramon Picó  · 1887: Terenci Thos  · 1890: Joaquim Riera  · 1892: Josep Martí Folguera  · 1896: Anicet de Pagès  · 1897: Frederic Rahola  · 1898: Francesc Badenes  · 1900: Guillem August Tell  · 1902: Miquel Costa  · 1903: Joan Maragall  · 1908: Apel·les Mestres  · 1909: Joan Alcover  · 1910: Llorenç Riber  · 1914: Folch i Torres  · 1926: Ramon Garriga  · 1931: Josep Maria de Sagarra  · 1936: Felip Graugés  · 1941: Domènec Perramon  · 1949: Mercè Rodoreda  · 1953: Agustí Bartra  · 1958: Joaquim Boixés  · 1959: Albert Manent  · 1961: Ventura Gassol  · Narcís Lunes  · 1963: Carles Pi  · 1967: Manuel de Pedrolo  · 1971: Ambrosi Carrion  · Albert Junyent 1973: Ramon Muntanyola  · 1974: Josep Lladó i Pascual  · 1975: Gabriel Mora  · 1978: Olga Xirinacs  · 1987: Lina Casanovas  · 1990: Gabriel Mora  · 1991: Anton Carrera  · 2006: Teresa Costa-Gramunt  · 2017: Eva Moreno
Registres d'autoritat
Bases d'informació